Som més intel•ligents? Piaget i l’anàlisi del pensament intuïtiu
Autor: Anna Sampé Losada
Centre: INST.FLIX
Premi: 2n Premi ex-aequo
Document:
tdr_mika.pdf
(4.76 MB)
El treball i la investigació de Jean Piaget gira entorn la psicologia evolutiva, la qual ha tingut diverses interpretacions al llarg del temps. Aquesta teoria va revolucionar l’anàlisi de l’evolució que hi havia fins al segle XX. És una disciplina que estudia l’evolució de les persones des que neixen fins a l’edat adulta, és a dir, quins canvis es produeixen en relació amb les interaccions amb el medi, les pròpies accions...
Jean Piaget va definir un total de quatre estadis: el sensomotriu, el preoperacional, el d’operacions concretes i el d’operacions formals. Concretament, el treball s’ha centrat en l’observació d’una edat específica, els cinc anys, la qual correspon a l’etapa preoperacional. En aquesta edat, les característiques principals són: el nen comença a fer representacions mentals de les accions sense haver d’executar-les, comença l’etapa del joc simbòlic, segueix sent egocèntric, es comença a preguntar el “per què” de les coses, i desenvolupa el pensament intuïtiu i l’animisme.
Al llarg de la recerca s’ha volgut comprovar si s’ha produït un canvi significatiu relacionat en la teoria piagetiana respecte als nens/es de fa un segle. Per a poder fer-ho, s’ha realitzat un estudi centrat en l’anàlisi de diferents dimensions cognitives psicomotrius i de socialització. Aquestes són la conservació, l’egocentrisme, la reversibilitat i la juxtaposició.
En una primera part del treball he realitzat una recollida rigorosa d’informació que em permetés tenir i poder exposar les parts més rellevants de la teoria de Piaget amb les que m’he centrat. En la segona part es plasma la part pràctica, en la que he volgut anar més enllà i no sol quedar-me en la teoria.
Per a poder analitzar cadascuna de les característiques piagetianes vaig elaborar un total de cinc activitats i les vaig posar en pràctica a una mostra de sis nens/es. Van estar centrades en conceptes que em permetessin posar en evidència el que analitzava i a la vegada, transformant-les en un joc per tal que fos més atractiu i divertit per als nens/es. Fent recerca sobre activitats a dur a terme per a poder realitzar aquesta avaluació, vaig crear mitjançant manualitats, reciclatge i reutilització els propis materials necessaris per a cada activitat. Cada activitat disposa de la seva pròpia fitxa on es detalla el nom d’aquesta, quin aspecte evolutiu treballa, els objectius, què es pretén aconseguir, la metodologia i els materials necessaris.
El plantejament inicial era dur a terme totes les activitats presencialment diversos cops, però la pandèmia de la covid-19 ha estat una limitació. He pogut realitzar presencialment les activitats de les fitxes un cop. Respecte a la juxtaposició, analitzada a través del dibuix, sí que he pogut realitzar el seguiment planificat i he recollit durant quatre mesos els dibuixos de cada nen/a.
Un cop recollida la informació, l’he interpretat i analitzat de manera exhaustiva.
He observat que majoritàriament, a grans trets, tenen superat l’egocentrisme. Amb l’activitat “amagatall de la pilota”, he pogut comprovar que els nens/es comencen a discernir entre el seu propi punt de vista; posant-se a la pell de cada titella que protagonitza la història relatada.
Per altra banda, també tenen superat o gairebé superat el concepte de reversibilitat. A l’activitat realitzada, “qui sortirà del túnel?”, han estat capaços d’elaborar una representació mental dels diferents colors quan aquests n’eren absents.
El mateix passa amb l’activitat de conservació de nombre, “caminet de pedretes”, on tenen superada o gairebé superada aquesta característica. Van ser capaços d’identificar que el nombre de pedretes es mantenia igual tot i distanciar-les o ajuntar-les.
En la característica en la qual no s’ha observat canvi evolutiu seria la conservació de líquids. Piaget deia que eren incapaços de comprendre que el moviment no en modifica la quantitat, i així ha estat. En l’activitat “aigua màgica”, els nens/es es fascinaven observant que el traspàs de l’aigua d’un got baix i ample a un got més alt i prim, en variava la seva forma. Tot i això, no van comprendre que l’aigua que contenien els gots seguia sent la mateixa.
Pel que fa a l’activitat de juxtaposició, “el pare i la mare més guapos”, l’he analitzada a banda. En l’anàlisi dels dibuixos, he observat que els nens/es van perfeccionant la figura humana incloent totes les parts que la formen i, a partir d’aquest moment, ja comencen a afegir detalls no essencials tal com s’esmenta a la teoria corresponent.
Per concloure, he arribat a la conclusió que actualment els nens i nenes de cinc anys ja disposen de característiques més avançades a les establertes per Piaget corresponents a edats superiors. S’ha pogut observar que els nens i nenes de l’estudi, superen tranquil•lament els trets plantejats per Piaget en els aspectes d’egocentrisme, conservació de nombre i reversibilitat. En relació amb la juxtaposició, la qual ha estat analitzada a través dels dibuixos, també ha permès extreure’n les mateixes conclusions.
Jean Piaget va definir un total de quatre estadis: el sensomotriu, el preoperacional, el d’operacions concretes i el d’operacions formals. Concretament, el treball s’ha centrat en l’observació d’una edat específica, els cinc anys, la qual correspon a l’etapa preoperacional. En aquesta edat, les característiques principals són: el nen comença a fer representacions mentals de les accions sense haver d’executar-les, comença l’etapa del joc simbòlic, segueix sent egocèntric, es comença a preguntar el “per què” de les coses, i desenvolupa el pensament intuïtiu i l’animisme.
Al llarg de la recerca s’ha volgut comprovar si s’ha produït un canvi significatiu relacionat en la teoria piagetiana respecte als nens/es de fa un segle. Per a poder fer-ho, s’ha realitzat un estudi centrat en l’anàlisi de diferents dimensions cognitives psicomotrius i de socialització. Aquestes són la conservació, l’egocentrisme, la reversibilitat i la juxtaposició.
En una primera part del treball he realitzat una recollida rigorosa d’informació que em permetés tenir i poder exposar les parts més rellevants de la teoria de Piaget amb les que m’he centrat. En la segona part es plasma la part pràctica, en la que he volgut anar més enllà i no sol quedar-me en la teoria.
Per a poder analitzar cadascuna de les característiques piagetianes vaig elaborar un total de cinc activitats i les vaig posar en pràctica a una mostra de sis nens/es. Van estar centrades en conceptes que em permetessin posar en evidència el que analitzava i a la vegada, transformant-les en un joc per tal que fos més atractiu i divertit per als nens/es. Fent recerca sobre activitats a dur a terme per a poder realitzar aquesta avaluació, vaig crear mitjançant manualitats, reciclatge i reutilització els propis materials necessaris per a cada activitat. Cada activitat disposa de la seva pròpia fitxa on es detalla el nom d’aquesta, quin aspecte evolutiu treballa, els objectius, què es pretén aconseguir, la metodologia i els materials necessaris.
El plantejament inicial era dur a terme totes les activitats presencialment diversos cops, però la pandèmia de la covid-19 ha estat una limitació. He pogut realitzar presencialment les activitats de les fitxes un cop. Respecte a la juxtaposició, analitzada a través del dibuix, sí que he pogut realitzar el seguiment planificat i he recollit durant quatre mesos els dibuixos de cada nen/a.
Un cop recollida la informació, l’he interpretat i analitzat de manera exhaustiva.
He observat que majoritàriament, a grans trets, tenen superat l’egocentrisme. Amb l’activitat “amagatall de la pilota”, he pogut comprovar que els nens/es comencen a discernir entre el seu propi punt de vista; posant-se a la pell de cada titella que protagonitza la història relatada.
Per altra banda, també tenen superat o gairebé superat el concepte de reversibilitat. A l’activitat realitzada, “qui sortirà del túnel?”, han estat capaços d’elaborar una representació mental dels diferents colors quan aquests n’eren absents.
El mateix passa amb l’activitat de conservació de nombre, “caminet de pedretes”, on tenen superada o gairebé superada aquesta característica. Van ser capaços d’identificar que el nombre de pedretes es mantenia igual tot i distanciar-les o ajuntar-les.
En la característica en la qual no s’ha observat canvi evolutiu seria la conservació de líquids. Piaget deia que eren incapaços de comprendre que el moviment no en modifica la quantitat, i així ha estat. En l’activitat “aigua màgica”, els nens/es es fascinaven observant que el traspàs de l’aigua d’un got baix i ample a un got més alt i prim, en variava la seva forma. Tot i això, no van comprendre que l’aigua que contenien els gots seguia sent la mateixa.
Pel que fa a l’activitat de juxtaposició, “el pare i la mare més guapos”, l’he analitzada a banda. En l’anàlisi dels dibuixos, he observat que els nens/es van perfeccionant la figura humana incloent totes les parts que la formen i, a partir d’aquest moment, ja comencen a afegir detalls no essencials tal com s’esmenta a la teoria corresponent.
Per concloure, he arribat a la conclusió que actualment els nens i nenes de cinc anys ja disposen de característiques més avançades a les establertes per Piaget corresponents a edats superiors. S’ha pogut observar que els nens i nenes de l’estudi, superen tranquil•lament els trets plantejats per Piaget en els aspectes d’egocentrisme, conservació de nombre i reversibilitat. En relació amb la juxtaposició, la qual ha estat analitzada a través dels dibuixos, també ha permès extreure’n les mateixes conclusions.