El bàsquet femení des d'un punt de vista sociològic, econòmic i mediàtic
Autor: Rosa Berlanga Marco
Centre: INST.M E.MUNICIPAL DEL TREBALL
Premi: Ex-aequo
Document:
La meva hipòtesi de treball és que a la nostra societat occidental hi ha una percepció errònia de la igualtat entre homes i dones en el món de l'esport i que es creu que aquesta s'ha aconseguit ja fa temps.
El meu treball de recerca tracta els següents punts:
-La història de l’esport i del bàsquet femení
-La NCAA, lliga universitària femenina de bàsquet als EEUU
-La WNBA, lliga professional femenina de bàsquet als EEUU i les dues millors jugadores professionals dels EEUU
-La Lliga Femenina Endesa, lliga professional de bàsquet a Espanya
-Comparativa WNBA-NBA
-El debat del sexisme en l’esport
-El tractament mediàtic de l’esport femení
La meva aportació d’informació experimental ha estat diversa. Potser, la més important ha estat la recerca d’una esportista jove que jugués en els EEUU per fer-li una entrevista personal. Per això, aquest darrer estiu, vaig entrevistar, aprofitant que estava de vacances estiuenques a la seva casa de Mollet del Vallès, a Alba Orois, jugadora catalana de 20 anys que juga actualment i des de fa 2 anys a la lliga universitària nord-americana de basquetbol. A través d’aquesta entrevista he pogut conèixer la seva experiència i opinió sobre el tractament del bàsquet a Espanya i als Estats Units d’Amèrica.
Per complementar el meu estudi també he fet diverses comparatives sobre els sous, condicions laborals i visibilització mediàtica entre jugadors masculins i jugadores femenines de bàsquet per detectar diferències i discriminacions.
Així mateix, també vaig cercar i trobar titulars i notícies de caire sexista en els mitjans digitals i escrits esportius. El debat del sexisme en el món de l'esport m'ha semblat prou interessant perquè sigui analitzat amb prou calma i extensió amb un capítol sencer del treball de recerca.
Com a part pràctica del treball de recerca, també hi ha l’aportació de la comparativa que faig de la resposta del públic a les dues pel·lícules de dibuixos animats de “Space Jam” (el primer film és del 1996 i el segon és del 2021). Aquesta comparativa ens il·lustra com el pas del temps, en concret 25 anys i el sorgiment de les xarxes socials han canviat les percepcions de la societat actual vers l’esport femení.
Per un altre costat, també afegir que vaig considerar adient estudiar amb detall la importància de la influència de les xarxes socials en el món esportiu.
Després de mesos de treball de recerca, he pogut constatar que efectivament, la meva hipòtesis inicial es compleix. Puc afirmar que, a partir de la construcció que la societat occidental va fer al llarg dels segles sobre la masculinitat i la feminitat, la pràctica esportiva va quedar condicionada per sempre. Encara hi ha molts prejudicis i estereotips sobre les dones en general i per inclusió també sobre les dones esportistes.
Són moltes i grans les diferències que hi ha a l’esport femení si el comparem amb el masculí. Des de desigualtats immenses en les retribucions econòmiques i condicions laborals (com la falta d’un conveni legal a Espanya que reguli unes mínimes condicions de treball o el permís per maternitat per exemple) fins a la falta de valoració del seu nivell esportiu i competitiu per part dels mitjans de comunicació i la societat en general.
La meva investigació personal sobre el paper dels mitjans de comunicació m'ha permès demostrar que el tractament mediàtic de l'esport femení resta molt lluny de la importància i protagonisme que si se li dóna a l'esport masculí. Els mitjans són absolutament imprescindibles per poder arribar a situar l’esport femení al nivell de reconeixement social, esportiu i econòmic que es mereix. S'ha de donar més visibilitat a les jugadores per a que puguin esdevenir referents per les noves generacions.
S'ha de continuar fomentant la igualtat real educant culturalment i socialment a l’ individu ja sigui home o dona perquè respecti i tingui el mateix interès tant en l’esport practicat per homes com per dones. El futur és nostre, de dones i homes, i està en les nostres mans aconseguir una societat més justa i millor per a tothom. L'esport no entén de gènere, l'esport és salut, superació, esforç, treball i aquestes són qualitats de l'ésser humà.
El meu treball de recerca tracta els següents punts:
-La història de l’esport i del bàsquet femení
-La NCAA, lliga universitària femenina de bàsquet als EEUU
-La WNBA, lliga professional femenina de bàsquet als EEUU i les dues millors jugadores professionals dels EEUU
-La Lliga Femenina Endesa, lliga professional de bàsquet a Espanya
-Comparativa WNBA-NBA
-El debat del sexisme en l’esport
-El tractament mediàtic de l’esport femení
La meva aportació d’informació experimental ha estat diversa. Potser, la més important ha estat la recerca d’una esportista jove que jugués en els EEUU per fer-li una entrevista personal. Per això, aquest darrer estiu, vaig entrevistar, aprofitant que estava de vacances estiuenques a la seva casa de Mollet del Vallès, a Alba Orois, jugadora catalana de 20 anys que juga actualment i des de fa 2 anys a la lliga universitària nord-americana de basquetbol. A través d’aquesta entrevista he pogut conèixer la seva experiència i opinió sobre el tractament del bàsquet a Espanya i als Estats Units d’Amèrica.
Per complementar el meu estudi també he fet diverses comparatives sobre els sous, condicions laborals i visibilització mediàtica entre jugadors masculins i jugadores femenines de bàsquet per detectar diferències i discriminacions.
Així mateix, també vaig cercar i trobar titulars i notícies de caire sexista en els mitjans digitals i escrits esportius. El debat del sexisme en el món de l'esport m'ha semblat prou interessant perquè sigui analitzat amb prou calma i extensió amb un capítol sencer del treball de recerca.
Com a part pràctica del treball de recerca, també hi ha l’aportació de la comparativa que faig de la resposta del públic a les dues pel·lícules de dibuixos animats de “Space Jam” (el primer film és del 1996 i el segon és del 2021). Aquesta comparativa ens il·lustra com el pas del temps, en concret 25 anys i el sorgiment de les xarxes socials han canviat les percepcions de la societat actual vers l’esport femení.
Per un altre costat, també afegir que vaig considerar adient estudiar amb detall la importància de la influència de les xarxes socials en el món esportiu.
Després de mesos de treball de recerca, he pogut constatar que efectivament, la meva hipòtesis inicial es compleix. Puc afirmar que, a partir de la construcció que la societat occidental va fer al llarg dels segles sobre la masculinitat i la feminitat, la pràctica esportiva va quedar condicionada per sempre. Encara hi ha molts prejudicis i estereotips sobre les dones en general i per inclusió també sobre les dones esportistes.
Són moltes i grans les diferències que hi ha a l’esport femení si el comparem amb el masculí. Des de desigualtats immenses en les retribucions econòmiques i condicions laborals (com la falta d’un conveni legal a Espanya que reguli unes mínimes condicions de treball o el permís per maternitat per exemple) fins a la falta de valoració del seu nivell esportiu i competitiu per part dels mitjans de comunicació i la societat en general.
La meva investigació personal sobre el paper dels mitjans de comunicació m'ha permès demostrar que el tractament mediàtic de l'esport femení resta molt lluny de la importància i protagonisme que si se li dóna a l'esport masculí. Els mitjans són absolutament imprescindibles per poder arribar a situar l’esport femení al nivell de reconeixement social, esportiu i econòmic que es mereix. S'ha de donar més visibilitat a les jugadores per a que puguin esdevenir referents per les noves generacions.
S'ha de continuar fomentant la igualtat real educant culturalment i socialment a l’ individu ja sigui home o dona perquè respecti i tingui el mateix interès tant en l’esport practicat per homes com per dones. El futur és nostre, de dones i homes, i està en les nostres mans aconseguir una societat més justa i millor per a tothom. L'esport no entén de gènere, l'esport és salut, superació, esforç, treball i aquestes són qualitats de l'ésser humà.