A la recerca de nous tractaments contra el càncer d’ovari intervenint sobre el cicle cel·lular tumoral
Autor: Berta Saperas de Batlle
Centre: INST.MERCÈ RODOREDA
Premi: Accèssit
Document:
TR Hypatia.pdf
(1.81 MB)
El càncer d' ovari constitueix actualment una de les causes de mort per càncer més
importants en dones. Això es degut a la dificultat d'un diagnòstic clar en les etapes primerenques de la malaltia i a la resistència de les cèl.lules tumorals als tractaments convencionals.
Amb aquest treball es vol investigar si procediments que indueixen estrès a les cèl.lules tumorals d'ovari podrien esdevenir nous tractaments. Les situacions d'estrès analitzades han estat: la inducció d'un dèficit de nutrients i l'aplicació d'un antibiòtic antineoplàstic (actinomicina D)
S'han utilitzat dues línees cel.lulars de càncer d'ovari mesurant la eficàcia de cada tractament amb l'expressió del Ki67, un biomarcador indicador de l'índex de proliferació cel.lular, sempre comparant-les amb l'actuació del mateix tractament sobre les cèl.lules no tumorals.
Els resultats obtinguts permeten arribar a la conclusió de que cap de les situacions analitzades son la solució idònia ja que, no només afecten a les cèl.lules tumorals sinó que també actuen, en major o menor mesura, sobre les no tumorals. Per tant, la investigació queda oberta a noves opcions.
importants en dones. Això es degut a la dificultat d'un diagnòstic clar en les etapes primerenques de la malaltia i a la resistència de les cèl.lules tumorals als tractaments convencionals.
Amb aquest treball es vol investigar si procediments que indueixen estrès a les cèl.lules tumorals d'ovari podrien esdevenir nous tractaments. Les situacions d'estrès analitzades han estat: la inducció d'un dèficit de nutrients i l'aplicació d'un antibiòtic antineoplàstic (actinomicina D)
S'han utilitzat dues línees cel.lulars de càncer d'ovari mesurant la eficàcia de cada tractament amb l'expressió del Ki67, un biomarcador indicador de l'índex de proliferació cel.lular, sempre comparant-les amb l'actuació del mateix tractament sobre les cèl.lules no tumorals.
Els resultats obtinguts permeten arribar a la conclusió de que cap de les situacions analitzades son la solució idònia ja que, no només afecten a les cèl.lules tumorals sinó que també actuen, en major o menor mesura, sobre les no tumorals. Per tant, la investigació queda oberta a noves opcions.