Una taca que et marca per a tota la vida. El càncer de pell
Autor: Laura Mingorance Delgado
Centre: INST.SANT ELM
Premi: 3r Premi ex-aequo
Document:
Aquest treball parteix de l'interès personal sobre el càncer de pell. Des d'un principi s'han plantejat dos objectius: el primer és comprendre la formació, desenvolupament i causes que provoquen el càncer de pell, així com les seves variants, i el segon és determinar i interpretar el protooncogen, gen promotor del càncer, que està implicat en el desenvolupament del melanoma.
Després d'una llarga cerca d'informació, s'ha constatat que el melanoma és molt perillós i causa una alta mortalitat quan es contreu. Una de les mesures de prevenció davant aquesta malaltia és conèixer els factors de risc implicats en la seva formació i anar amb compte de la pell. S'ha pogut comprovar, també, que les cèl·lules del melanoma sofreixen moltes mutacions en diversos gens com BRAF, NRAS, NF1 i KIT. A partir d'aquí s'ha fet una anàlisi de l'estadística general del melanoma i d'aquests gens en concret.
D'altra banda, s'ha fet una anàlisi de l'estructura de BRAF sa i BRAF V600E (versió mutada), comparant les estructures i analitzant les unions de dos inhibidors, Vemurafenib i Dabrafenib de BRAF mutat.
Com a resultats finals s'ha conclòs que en la majoria de casos de melanoma tots aquests gens han mutat, especialment el gen BRAF. També s'ha observat que KIT és el gen més agressiu, ja que és el que una vegada ha mutat redueix significativament l'índex de supervivència. Finalment, s'ha pogut veure que els canvis en l'estructura BRAF provoquen canvis en la seva funció i que els medicaments utilitzats avui dia contra la malaltia inhibeixen la mutació dels gens.
Després d'una llarga cerca d'informació, s'ha constatat que el melanoma és molt perillós i causa una alta mortalitat quan es contreu. Una de les mesures de prevenció davant aquesta malaltia és conèixer els factors de risc implicats en la seva formació i anar amb compte de la pell. S'ha pogut comprovar, també, que les cèl·lules del melanoma sofreixen moltes mutacions en diversos gens com BRAF, NRAS, NF1 i KIT. A partir d'aquí s'ha fet una anàlisi de l'estadística general del melanoma i d'aquests gens en concret.
D'altra banda, s'ha fet una anàlisi de l'estructura de BRAF sa i BRAF V600E (versió mutada), comparant les estructures i analitzant les unions de dos inhibidors, Vemurafenib i Dabrafenib de BRAF mutat.
Com a resultats finals s'ha conclòs que en la majoria de casos de melanoma tots aquests gens han mutat, especialment el gen BRAF. També s'ha observat que KIT és el gen més agressiu, ja que és el que una vegada ha mutat redueix significativament l'índex de supervivència. Finalment, s'ha pogut veure que els canvis en l'estructura BRAF provoquen canvis en la seva funció i que els medicaments utilitzats avui dia contra la malaltia inhibeixen la mutació dels gens.