Avantatges de l'ecocardiografia 3D en el diagnòstic de la vàlvula mitral
Autor: Ivett
Centre: SANT GERVASI, ESCOLA
Document:
TDR avantatges eco premi definitiu.pdf
(3.76 MB)
En aquest treball volem demostrar la hipòtesi següent: la utilització d’ecocardiografies 3D facilita l'enteniment i el diagnòstic de les malalties de la vàlvula mitral, podent analitzar l’anatomia de la vàlvula amb molta precisió i visualitzar-la de forma molt entenedora, de tal forma que fins i tot unes estudiants de batxillerat sense estudis previs de medicina puguin arribar a observar i entendre el canvi morfològic d’aquesta i localitzar fàcilment quines estructures es troben afectades.
A més, els nostres objectius inclouen l’adquisició d’una bona base de coneixements sobre la vàlvula mitral, l’aprenentatge per saber identificar les seves possibles insuficiències a partir d’ecocardiografies 2D i 3D, i l’observació de les diferències presents entre les dues tècniques emprades per poder concloure en els avantatges que cadascuna comporta. La constància, la responsabilitat, la cohesió de grup i la col·laboració entre les integrants del grup han estat claus per tal que aquest treball obtingui uns resultats mereixedors del nostre esforç.
El nostre projecte va consistir en dues parts: la part teòrica i la part pràctica. La primera d’aquestes es va centrar en l’adquisició de coneixements teòrics sobre la morfologia de la vàlvula mitral, les patologies més comunes i les tècniques de diagnòstic utilitzades per estudiar-les: l’ecocardiografia 2D i 3D; a partir d’una recerca extensa i rigorosa de la informació necessària que ens va servir per a la posterior realització de la segona part.
Un cop finalitzada la part teòrica, vam iniciar la nostra part pràctica. Aquesta va consistir en una estada de dues jornades laborals al servei d’imatge cardíaca de l’Hospital la Vall d’Hebron, les quals van estar dirigides per una doctora especialista en imatge cardíaca. Allà vam poder posar a prova tots els coneixements adquirits prèviament i vam observar el procediment i la qualitat de les ecocardiografies bidimensionals i tridimensionals, a més dels avantatges que presenta una tècnica respecte de l’altra. La primera sessió va estar dedicada a l’observació d’imatges mitjançant la tècnica transtoràcica mentre que la segona vam dedicar-la a l’observació a partir de la tècnica transesofàgica.
Finalment, i posteriorment a l’estança, vam posar a prova el nostre aprenentatge mitjançant l’anàlisi cardíac de 6 pacients anònims de manera extensa i rigorosa mitjançant les imatges 2D, 3D i Doppler de cadascun d’ells.
Amb l’observació i l’anàlisi d’un mateix cas, i mitjançant la utilització de diferents tipus d’ecocardiografies, hem pogut comparar la tècnica 2D i la 3D i comprovar les facilitats que aquesta darrera comporta per a la identificació del lloc concret de la insuficiència mitral. La tècnica tridimensional permet una visió més clara i realista de l’estructura cardíaca, possibilitant doncs una anàlisi més precisa de la mateixa i, per tant, la realització d’un diagnòstic més acurat. A més a més, també inclou actualitzacions del Software, com la llum o l’addició de color a la imatge, que proporcionen a l’especialista una morfologia de la vàlvula molt aproximada a la realitat que amb la tècnica 2D no era possible aconseguir. Tot i que la tècnica bidimensional permet identificar el mateix que la tècnica 3D, aquesta necessita un estudi previ més exhaustiu i una sèrie de coneixements més concrets per poder fer un diagnòstic precís, mentre que la tridimensional demostra ser una tècnica molt més fàcil d’interpretar i entendre, requerint menys temps per realitzar el diagnòstic final. Sense l’ajuda de la doctora no vam ser capaces d’interpretar correctament les imatges de tècnica 2D, i, en canvi, amb la 3D sí que vam poder fer-ho de manera fàcil, clara i ràpida.
En conclusió, el nostre treball de recerca ha corroborat la nostra hipòtesi, ja que hem estat capaces, com a estudiants de batxillerat sense formació mèdica prèvia més enllà de la recerca teòrica feta durant el treball, de comprovar els avantatges que les ecocardiografies 3D tenen sobre les 2D, tant en el diagnòstic de la insuficiència com en l’observació de les parts de la vàlvula i la seva facilitat d’enteniment.
A més, els nostres objectius inclouen l’adquisició d’una bona base de coneixements sobre la vàlvula mitral, l’aprenentatge per saber identificar les seves possibles insuficiències a partir d’ecocardiografies 2D i 3D, i l’observació de les diferències presents entre les dues tècniques emprades per poder concloure en els avantatges que cadascuna comporta. La constància, la responsabilitat, la cohesió de grup i la col·laboració entre les integrants del grup han estat claus per tal que aquest treball obtingui uns resultats mereixedors del nostre esforç.
El nostre projecte va consistir en dues parts: la part teòrica i la part pràctica. La primera d’aquestes es va centrar en l’adquisició de coneixements teòrics sobre la morfologia de la vàlvula mitral, les patologies més comunes i les tècniques de diagnòstic utilitzades per estudiar-les: l’ecocardiografia 2D i 3D; a partir d’una recerca extensa i rigorosa de la informació necessària que ens va servir per a la posterior realització de la segona part.
Un cop finalitzada la part teòrica, vam iniciar la nostra part pràctica. Aquesta va consistir en una estada de dues jornades laborals al servei d’imatge cardíaca de l’Hospital la Vall d’Hebron, les quals van estar dirigides per una doctora especialista en imatge cardíaca. Allà vam poder posar a prova tots els coneixements adquirits prèviament i vam observar el procediment i la qualitat de les ecocardiografies bidimensionals i tridimensionals, a més dels avantatges que presenta una tècnica respecte de l’altra. La primera sessió va estar dedicada a l’observació d’imatges mitjançant la tècnica transtoràcica mentre que la segona vam dedicar-la a l’observació a partir de la tècnica transesofàgica.
Finalment, i posteriorment a l’estança, vam posar a prova el nostre aprenentatge mitjançant l’anàlisi cardíac de 6 pacients anònims de manera extensa i rigorosa mitjançant les imatges 2D, 3D i Doppler de cadascun d’ells.
Amb l’observació i l’anàlisi d’un mateix cas, i mitjançant la utilització de diferents tipus d’ecocardiografies, hem pogut comparar la tècnica 2D i la 3D i comprovar les facilitats que aquesta darrera comporta per a la identificació del lloc concret de la insuficiència mitral. La tècnica tridimensional permet una visió més clara i realista de l’estructura cardíaca, possibilitant doncs una anàlisi més precisa de la mateixa i, per tant, la realització d’un diagnòstic més acurat. A més a més, també inclou actualitzacions del Software, com la llum o l’addició de color a la imatge, que proporcionen a l’especialista una morfologia de la vàlvula molt aproximada a la realitat que amb la tècnica 2D no era possible aconseguir. Tot i que la tècnica bidimensional permet identificar el mateix que la tècnica 3D, aquesta necessita un estudi previ més exhaustiu i una sèrie de coneixements més concrets per poder fer un diagnòstic precís, mentre que la tridimensional demostra ser una tècnica molt més fàcil d’interpretar i entendre, requerint menys temps per realitzar el diagnòstic final. Sense l’ajuda de la doctora no vam ser capaces d’interpretar correctament les imatges de tècnica 2D, i, en canvi, amb la 3D sí que vam poder fer-ho de manera fàcil, clara i ràpida.
En conclusió, el nostre treball de recerca ha corroborat la nostra hipòtesi, ja que hem estat capaces, com a estudiants de batxillerat sense formació mèdica prèvia més enllà de la recerca teòrica feta durant el treball, de comprovar els avantatges que les ecocardiografies 3D tenen sobre les 2D, tant en el diagnòstic de la insuficiència com en l’observació de les parts de la vàlvula i la seva facilitat d’enteniment.