Impacte de la Covid-19 en la prevalença de microorganismes multiresistents
Autor: Laura Badia Baraldés
Centre: INST.PERE FONTDEVILA
Document:
Antecedents:
La resistència bacteriana als antibiòtics planteja una amenaça global. Cada any 700.000 persones moren d'infeccions causades per microbis multiresistents (MMR) i l'OMS ho considera una de les 10 amenaces principals per a la humanitat. Els MMR sovint colonitzen les persones sense causar símptomes, especialment les que viuen en centres residencials. Això genera un gran problema als hospitals, tant pel risc d'infectar altres pacients com pels elevats costos econòmics que comporta. L'esclat de la pandèmia de COVID-19 va provocar el confinament de la població i l'ús indiscriminat d'antibiòtics, factors que faciliten la propagació dels MMR. El primer pas per poder lluitar contra aquests microorganismes és conèixer-ne la prevalença i el comportament en un entorn determinat.
Objectius:
L'objectiu principal és conèixer l'impacte de la pandèmia COVID-19 a la prevalença de MMR a l'Hospital de Berga. Els objectius secundaris són observar les tècniques i els procediments principals utilitzats en un laboratori de microbiologia i aprendre d'un expert sobre el problema de la MMR i les seves possibles solucions.
Mètodes:
Estudi retrospectiu de dades positives dels cultius del laboratori de microbiologia de l'Hospital de Berga. Es comparen dos períodes: pre-COVID (02/2019-01-2020) i COVID (02-12/2020). S'analitzen la demografia, localització, tipus de microbi i comportament dels MMRs amb més impacte en aquest centre: MRSA i gèrmens productors de BLEA.
Resultats:
Període Pre-COVID: 2575 cultius positius, corresponents a 1.074 pacients. Sexe: 50,1% M, 49,9% F. Període COVID: 1.652 cultius positius, corresponents a 584 pacients. Sexe: 42% M, 58% F. Els dos grups van ser molt similars quant a edat (mitjana 72 anys, 66% 70 anys), localització de microbis (66% en mostres biològiques, 44% en orina) i tipus de microorganismes (6 gèrmens causants del 70% d'infeccions). La prevalença de MMR tipus BLEA va augmentar en el període COVID, mentre que la prevalença de SARM va disminuir. El consum d'antibiòtics es va triplicar en comparació dels anys anteriors.
Conclusions:
Aquest estudi demostra que durant el període COVID hi va haver un increment de la MMR tipus BLEA, probablement a causa del confinament i l'ús excessiu d'antibiòtics, mentre que el nombre de SARM va disminuir, probablement a causa de la disminució de les proves realitzades per detectar-les.
La resistència bacteriana als antibiòtics planteja una amenaça global. Cada any 700.000 persones moren d'infeccions causades per microbis multiresistents (MMR) i l'OMS ho considera una de les 10 amenaces principals per a la humanitat. Els MMR sovint colonitzen les persones sense causar símptomes, especialment les que viuen en centres residencials. Això genera un gran problema als hospitals, tant pel risc d'infectar altres pacients com pels elevats costos econòmics que comporta. L'esclat de la pandèmia de COVID-19 va provocar el confinament de la població i l'ús indiscriminat d'antibiòtics, factors que faciliten la propagació dels MMR. El primer pas per poder lluitar contra aquests microorganismes és conèixer-ne la prevalença i el comportament en un entorn determinat.
Objectius:
L'objectiu principal és conèixer l'impacte de la pandèmia COVID-19 a la prevalença de MMR a l'Hospital de Berga. Els objectius secundaris són observar les tècniques i els procediments principals utilitzats en un laboratori de microbiologia i aprendre d'un expert sobre el problema de la MMR i les seves possibles solucions.
Mètodes:
Estudi retrospectiu de dades positives dels cultius del laboratori de microbiologia de l'Hospital de Berga. Es comparen dos períodes: pre-COVID (02/2019-01-2020) i COVID (02-12/2020). S'analitzen la demografia, localització, tipus de microbi i comportament dels MMRs amb més impacte en aquest centre: MRSA i gèrmens productors de BLEA.
Resultats:
Període Pre-COVID: 2575 cultius positius, corresponents a 1.074 pacients. Sexe: 50,1% M, 49,9% F. Període COVID: 1.652 cultius positius, corresponents a 584 pacients. Sexe: 42% M, 58% F. Els dos grups van ser molt similars quant a edat (mitjana 72 anys, 66% 70 anys), localització de microbis (66% en mostres biològiques, 44% en orina) i tipus de microorganismes (6 gèrmens causants del 70% d'infeccions). La prevalença de MMR tipus BLEA va augmentar en el període COVID, mentre que la prevalença de SARM va disminuir. El consum d'antibiòtics es va triplicar en comparació dels anys anteriors.
Conclusions:
Aquest estudi demostra que durant el període COVID hi va haver un increment de la MMR tipus BLEA, probablement a causa del confinament i l'ús excessiu d'antibiòtics, mentre que el nombre de SARM va disminuir, probablement a causa de la disminució de les proves realitzades per detectar-les.