Skip to main content

La nanomedicina contra el càncer no és el futur, és “avui”

Autor: Manar Lakhal Mouadine
Centre: SANT ÁNGEL - SALESIANS DE SARRIÀ
Premi: 2n Premi ex-aequo
Document:
Ada Lovelace.pdf (7.65 MB)
El càncer suposa un desafiament per a la farmacoteràpia actual. La necessitat d’augmentar l’eficàcia terapèutica i reduir els efectes adversos de fàrmacs usats en patologies de difícil tractament ha portat a un gran desenvolupament de la nanotecnologia. El desenvolupament de la nanomedicina és una de les línies de recerca on més esforços s'inverteixen en l'àmbit de la tecnologia farmacèutica. Aquests nanosistemes possibiliten la vectorització de fàrmacs a les cèl·lules o teixits diana, permetent així una acció més específica i dirigida de les molècules amb activitat terapèutica.

El camp de l'oncologia és el millor subjecte per fer servir aquestes estratègies terapèutiques, per això en aquest treball s'aborda la nanomedicina des d'aquesta perspectiva. Els objectius d'aquest treball són descriure aquests nanotransportadors, analitzar les situacions patològiques en què es podrien utilitzar i valorar-ne les potencials aplicacions a la clínica. Aprofundint els avenços aconseguits en la darrera dècada, s'aporta una visió global de les possibilitats que ofereixen les nanopartícules estímul-resposta en l'alliberament de fàrmacs, centrant la meva part experimental en el desenvolupament de dues nanopartícules, i com els avenços en la ciència de materials , el desenvolupament farmacèutic i la investigació fisiopatològica de les malalties són fonamentals per al perfeccionament i l'arribada a l'ús clínic d'aquests nanosistemes.