LA MIRADA D'UN INFANT MALALT - Aspectes biològics i psicològics del càncer infantil
Autor: Júlia Muriscot Masoliver
Centre: INST.JOSEP BRUGULAT
Premi: 2n Premi
Document:
LA MIRADA D'UN INFANT MALALT.pdf
(4.89 MB)
En aquest treball s’ha volgut demostrar la importància que té el benestar emocional de l’infant per poder afrontar el càncer. S’ha estudiat els procediments oncològics que es duen a terme per la seva cura, les seves causes desencadenants i la incidència. A més d’introduir l’impacte psicològic que genera tant en el nen o nena com en la família, s’ha volgut conèixer com influeix l’atenció psicològica i de quina manera els infants afronten psicològicament la malaltia. Així mateix, s’ha analitzat si els infants amb emocions negatives durant el tractament, tendeixen a patir recaigudes i més problemes d’adaptació. Finalment, s’ha estudiat si l’impacte psicològic en els adolescents és superior que en els infants a causa dels seus coneixements sobre el càncer i perquè el seu procés d’adaptació fora de la rutina pot ser més dur.
El marc teòric s’ha basat en la investigació del càncer infantil a nivell biològic per mitjà de pàgines web i articles, majoritàriament científics. Pel que fa al marc pràctic, em vaig posar en contacte amb un doctor de l’hospital clínic de Barcelona, el qual em va proporcionar el contacte d’una oncòloga pediàtrica de l’hospital Sant Joan de Déu. Gràcies a l’oncòloga Ofèlia Cruz, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar a una infermera d’oncologia pediàtrica. D’altra banda, vaig contactar mitjançant correus electrònics amb dues psicooncòlogues, la Neus Rodríguez (de l’AECC) i la Naiara Mestres (de l’AFANOC). Finalment, vaig dur a terme una enquesta a famílies on vaig aconseguir la col·laboració de 27 persones, una xifra força representativa per poder estudiar-ne els resultats.
Un cop finalitzada la recerca s’ha obtingut noció sobre el pes emocional que provoca tant en els familiars com en el nen o nena el fet de passar per una situació en la qual el càncer n’és el protagonista, i la necessitat de l’ajuda psicològica. S’ha pogut afirmar que com més positiva sigui l’actitud que mostri l’infant durant el procés oncològic, més adaptatiu serà l’afrontament. Tot i això, les entrevistes conclouen que l’actitud que mostri l’infant envers la malaltia no influirà en la seva evolució biològica, així com el 74,1% dels enquestats, els quals han afirmat que l’estat anímic de l’infant permetrà afrontar millor el càncer i millorarà el benestar emocional, però que, aquesta actitud no en proporcionarà la seva superació. D’altra banda, s’ha corroborat que l’edat de l’infant condiciona en la seva comprensió i afrontament, a causa del nivell de consciència o maduresa, ara bé, l’absència de consciència no és proporcional al grau de patiment. Tots els nens i nenes manifesten dolor, tanmateix, no del mateix tipus. Un infant petit percep un dolor físic degut a les punxades i tractaments, mentre que un adolescent experimenta un dolor racional ocasionat per la noció de la mort. En tot cas, un dolor no preval sobre l’altre, ni es conclou que el procés d’adaptació és més dur o menys en una franja d’edat o altra.
Finalment, s’ha conclòs que l’aspecte psicològic té la mateixa rellevància que l’aspecte biològic en l’afrontament del càncer. És important seguir els tractaments establerts per l’oncòleg i l’equip sanitari, així com també rebre un suport psicològic i mantenir una actitud la més positiva possible tenint en compte el pes emocional que suposa passar per una malaltia de llarga durada.
El marc teòric s’ha basat en la investigació del càncer infantil a nivell biològic per mitjà de pàgines web i articles, majoritàriament científics. Pel que fa al marc pràctic, em vaig posar en contacte amb un doctor de l’hospital clínic de Barcelona, el qual em va proporcionar el contacte d’una oncòloga pediàtrica de l’hospital Sant Joan de Déu. Gràcies a l’oncòloga Ofèlia Cruz, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar a una infermera d’oncologia pediàtrica. D’altra banda, vaig contactar mitjançant correus electrònics amb dues psicooncòlogues, la Neus Rodríguez (de l’AECC) i la Naiara Mestres (de l’AFANOC). Finalment, vaig dur a terme una enquesta a famílies on vaig aconseguir la col·laboració de 27 persones, una xifra força representativa per poder estudiar-ne els resultats.
Un cop finalitzada la recerca s’ha obtingut noció sobre el pes emocional que provoca tant en els familiars com en el nen o nena el fet de passar per una situació en la qual el càncer n’és el protagonista, i la necessitat de l’ajuda psicològica. S’ha pogut afirmar que com més positiva sigui l’actitud que mostri l’infant durant el procés oncològic, més adaptatiu serà l’afrontament. Tot i això, les entrevistes conclouen que l’actitud que mostri l’infant envers la malaltia no influirà en la seva evolució biològica, així com el 74,1% dels enquestats, els quals han afirmat que l’estat anímic de l’infant permetrà afrontar millor el càncer i millorarà el benestar emocional, però que, aquesta actitud no en proporcionarà la seva superació. D’altra banda, s’ha corroborat que l’edat de l’infant condiciona en la seva comprensió i afrontament, a causa del nivell de consciència o maduresa, ara bé, l’absència de consciència no és proporcional al grau de patiment. Tots els nens i nenes manifesten dolor, tanmateix, no del mateix tipus. Un infant petit percep un dolor físic degut a les punxades i tractaments, mentre que un adolescent experimenta un dolor racional ocasionat per la noció de la mort. En tot cas, un dolor no preval sobre l’altre, ni es conclou que el procés d’adaptació és més dur o menys en una franja d’edat o altra.
Finalment, s’ha conclòs que l’aspecte psicològic té la mateixa rellevància que l’aspecte biològic en l’afrontament del càncer. És important seguir els tractaments establerts per l’oncòleg i l’equip sanitari, així com també rebre un suport psicològic i mantenir una actitud la més positiva possible tenint en compte el pes emocional que suposa passar per una malaltia de llarga durada.