Dislèxia: Jo no soc "tonto". La dislèxia i els seus efectes emocionals en nens
Autor: Jana Buxeda Pascual
Centre: INST.VILABLAREIX
Premi: 2n premi ex aequo
Document:
TDR Dislèctica Forever.pdf
(2.55 MB)
La dislèxia, que jo pateixo de manera conscient des dels 9 anys, és una discapacitat d'aprenentatge que afecta un 10-20% de la població.
L'objectiu d'aquest treball és divulgar el seu coneixement entre professors i alumnes, conscienciar sobre la seva afectació emocional i conèixer el seu nivell de detecció.
Per fer l'estudi he entrevistat nens dislèctics, professors i professionals de diferents àmbits. També he passat un formulari a alumnes no dislèctics de l'Institut.
Després d'analitzar les dades he arribat a la conclusió que el percentatge de dislèctics diagnosticats a l'Institut (4,1%) està molt per sota de la mitjana a Espanya (10%). He corroborat que es diagnostica tard, perquè el percentatge de dislèctics a les escoles és pràcticament nul. També he observat que els professors d'institut no estan formats sobre la dislèxia i que són escassos els recursos per ajudar als nens dislèctics, ni per part de l'EAP ni per part de l'institut. Finalment, he conclòs que els protocols d'actuació establerts per tractar-la, no tenen en compte el factor emocional dels alumnes, raó per la qual n'he dissenyat una proposta.
L'objectiu d'aquest treball és divulgar el seu coneixement entre professors i alumnes, conscienciar sobre la seva afectació emocional i conèixer el seu nivell de detecció.
Per fer l'estudi he entrevistat nens dislèctics, professors i professionals de diferents àmbits. També he passat un formulari a alumnes no dislèctics de l'Institut.
Després d'analitzar les dades he arribat a la conclusió que el percentatge de dislèctics diagnosticats a l'Institut (4,1%) està molt per sota de la mitjana a Espanya (10%). He corroborat que es diagnostica tard, perquè el percentatge de dislèctics a les escoles és pràcticament nul. També he observat que els professors d'institut no estan formats sobre la dislèxia i que són escassos els recursos per ajudar als nens dislèctics, ni per part de l'EAP ni per part de l'institut. Finalment, he conclòs que els protocols d'actuació establerts per tractar-la, no tenen en compte el factor emocional dels alumnes, raó per la qual n'he dissenyat una proposta.