René Magritte, els enigmes d'un món surrealista
Autor: Carla Queraltó Gil
Centre: MONTAGUT, ESCOLA - VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Premi: 2n premi ex aequo
Document:
Cirerer-Treball de Recerca 23_24_0.pdf
(24.99 MB)
Aquesta recerca se centra en René Magritte, un artista que lluny de ser el resultat d'una fusió d'èpoques passades de l'art, va marcar un punt d'inflexió per a aquesta disciplina. Les seves obres, que semblen atrapar una simplicitat enigmàtica, oculten un complex entramat de significats que desperten interrogants profundes en l'espectador com: Per què una pipa i no un altre objecte qualsevol?, o, què va portar a Magritte a explorar la fascinació per l'ocultisme del rostre o la distorsió d'elements quotidians en les seves pintures?, i que s'han convertit en el meu punt de partida per desxifrar el misteri rere les creacions del mestre del surrealisme sota la hipòtesi: "Magritte juga amb el misteri darrere cada objecte, figura o tècnica que utilitza. En aquest punt, afirmaria que és la falta de coneixement el que provoca la ignorància d'una autèntica interpretació."
Estructuralment, i tenint en compte que es tracta d'un treball bibliogràfic, el projecte es divideix en tres parts: Iniciant per una conceptualització teòrica, on vaig exposar les idees principals i on es trobava aquesta recerca a un període anterior a Magritte. És precisament en aquest apartat on s'intenta donar una ullada general a un període de pujades i baixades per entendre l'ambient on va créixer el pintor i, conseqüentment, donar sentit a les seves obres. La segona part, que es troba dins del marc teòric, es va centrar més en la vida del mateix artista i en la simbologia dels seus temes més destacats així com una anàlisi general de les idees en les seves obres per, finalment, acabar amb la part més pràctica i l'anàlisi pròpiament dites sobre els tres quadres que vam poder observar en la darrera part del treball: "La Magie Noire", "Les Merveilles de la nature" i "Le Model Rouge".
Així doncs, aquest treball va més enllà de la història d'un pintor intel·lectual del s. XX, sigui pel meu amor per la pintura o potser perquè un dels meus quadres preferits és "les Amants", l'escrit intenta mostrar com l'artista belga traspassa les barreres que separaven l'art i l'artista de la filosofia, aconseguint crear, a través d'imatges pictòriques, un diàleg entre l'observador i l'obra i entre el món oníric i el real. Magritte, entén l'art com el llenguatge del pensament i, amb això, ens mostra la seva pròpia visió crua, però tendre del món en el qual vivim. De fet, aquesta va ser una de les primeres conclusions a les quals vaig arribar. A través de la recerca i de l'anàlisi pròpiament dites, vaig poder verificar com Magritte emprèn el camí d'artista per difondre la idea que no s'ha de confondre semblança amb representació i que la interpretació personal de les obres d'art de Magritte planteja la idea que el seu significat no sempre ha de ser clar sinó que pot ser eternament dubtós si així ho vol l'espectador. Tot i això, i encara que la meva tesi inicial sobre la necessitat de conèixer la simbologia de manera obligatòria per entendre les obres fos falsa, la veritat és que saber què hi ha darrere els seus quadres és important per comprendre els sentiments d'un pintor en un període concret de la història.
En definitiva, aquest treball m'ha ensenyat a valorar cada element de la pintura, subratllant la importància de la simbologia en la comprensió de les obres d'art. Això reflecteix la rellevància de la creativitat i, encara més, en un món com el nostre.
Estructuralment, i tenint en compte que es tracta d'un treball bibliogràfic, el projecte es divideix en tres parts: Iniciant per una conceptualització teòrica, on vaig exposar les idees principals i on es trobava aquesta recerca a un període anterior a Magritte. És precisament en aquest apartat on s'intenta donar una ullada general a un període de pujades i baixades per entendre l'ambient on va créixer el pintor i, conseqüentment, donar sentit a les seves obres. La segona part, que es troba dins del marc teòric, es va centrar més en la vida del mateix artista i en la simbologia dels seus temes més destacats així com una anàlisi general de les idees en les seves obres per, finalment, acabar amb la part més pràctica i l'anàlisi pròpiament dites sobre els tres quadres que vam poder observar en la darrera part del treball: "La Magie Noire", "Les Merveilles de la nature" i "Le Model Rouge".
Així doncs, aquest treball va més enllà de la història d'un pintor intel·lectual del s. XX, sigui pel meu amor per la pintura o potser perquè un dels meus quadres preferits és "les Amants", l'escrit intenta mostrar com l'artista belga traspassa les barreres que separaven l'art i l'artista de la filosofia, aconseguint crear, a través d'imatges pictòriques, un diàleg entre l'observador i l'obra i entre el món oníric i el real. Magritte, entén l'art com el llenguatge del pensament i, amb això, ens mostra la seva pròpia visió crua, però tendre del món en el qual vivim. De fet, aquesta va ser una de les primeres conclusions a les quals vaig arribar. A través de la recerca i de l'anàlisi pròpiament dites, vaig poder verificar com Magritte emprèn el camí d'artista per difondre la idea que no s'ha de confondre semblança amb representació i que la interpretació personal de les obres d'art de Magritte planteja la idea que el seu significat no sempre ha de ser clar sinó que pot ser eternament dubtós si així ho vol l'espectador. Tot i això, i encara que la meva tesi inicial sobre la necessitat de conèixer la simbologia de manera obligatòria per entendre les obres fos falsa, la veritat és que saber què hi ha darrere els seus quadres és important per comprendre els sentiments d'un pintor en un període concret de la història.
En definitiva, aquest treball m'ha ensenyat a valorar cada element de la pintura, subratllant la importància de la simbologia en la comprensió de les obres d'art. Això reflecteix la rellevància de la creativitat i, encara més, en un món com el nostre.