TEATRE FORA DE LES CARTELLERES
Autor: ALBA PUJADAS PARERA
Centre: INST.LAURO
Document: No hi ha fitxer associat
Jo formo part d’un grup teatral i m’ha ajudat molt a relacionar-me amb la gent i
a parlar en públic, a perdre vergonya. M’agradaria fer la carrera de magisteri i
aquest treball em permet conèixer noves formes d’ensenyament.
Cada vegada hi ha una major evidència sobre el valor de les arts a l’educació.
Existeix un creixent suport a l’enfocament de les arts com un factor per millorar
el desenvolupament social, psicològic i físic dels nens i adolescents com
individus saludables, productius i democràtics. Un alumne al qual se li
imparteixin les arts a l’escola té moltes més possibilitats de convertir-se en una
persona creativa, imaginativa, amb capacitat d’expressió, confiança en ell
mateix i amb pensament crític.
Molts professionals consideren que el procés d’ensenyament és un procés
personal, ja que l’infant ha de fer el seu nou camí de coneixement, tot aprenent
coses noves i anar creant la seva estructura mental. Però el procés
d’aprenentatge també té una part social perquè és una construcció humana i
necessita d’altres persones per aprendre. El teatre pot fer aquesta funció de
una manera molt efectiva.
Hi ha tres tipus d’aprenentatge: l’experiencial , per osmosi i l’intencional.
El teatre, en l’àmbit de l’educació, representa un conjunt de tècniques
pedagògiques que desenvolupa les capacitats d’expressió i comunicació dels
participants, concentrant-se no només en les habilitats lingüístiques de llegir,
escriure, escoltar o parlar sinó, sobretot, en l’habilitat de comunicar-se. Alhora
suposa una eina fonamental de reflexió, ja que a partir d’una representació se’n
recullen un seguit d’idees i de fets que col·loquen l’espectador en un paper
actiu dins la representació.
Hi ha dos tipus de teatre; el vivencial, és a dir, quan tu actues i el d’espectador,
tu ets el públic i observes, tot reflexionant.
Metodologies teatrals:
- teatre a les aules d’acollida: és un tipus de teatre destinat a donar suport a la
gent que arriba i no sap res de la nostra cultura, la nostra llengua... l’objectiu
principal és el de crear un llenguatge comú que afavoreixi la integració dels
participants. He utilitzat l’aula del meu institut per corroborar la teoria.
- teatre de presons: l’objectiu d’aquest teatre és intervenir en l’àmbit penitenciari
per mitjà de metodologies artístiques i visuals per minimitzar el dany que la
privació de la llibertat produeix en l’individu i millorar el procés de reinserció del
pres.
- teatre a centres de secundària: es realitza en hores no lectives. Els objectius
principals són: crear una dinàmica de grup, una dinàmica de responsabilitat i
millorar l’autoestima. La metodologia del taller de teatre és cohesionar el grup,
preparar la representació i estrenar l’obra.
- teatre per disminuïts: els objectius són desenvolupar l’expressió tant oral com
emocional i psicomotriu dels participants.
- Teatre en l’educació: és un projecte que duu a terme l’Associació Cultural de
Granollers, des de l’any 1995, a partir de les jornades “Gal·les a Catalunya” on
es van donar a conèixer noves metodologies per incorporar les arts escèniques
en l’educació, com a possible solució a molts problemes que es plantegen en
l’àmbit educatiu. L’objectiu d’aquest projecte és l’educació de valors però sense
oblidar els aspectes artístics. Per crear un espectacle d’aquest projecte es fa un
treball de recerca de temes d’interès amb el públic potencial, s’escriu l’obra i
s’assaja. A les representacions i, després, a els debats, és on els alumnes
poden reflexionar i donar el seu punt de vista.
Com a part pràctica he fet unes enquestes a directors, alumnes i espectadors
de les representacions de teatre en l’educació i he assistit a l’escola Mestres
Munguet-Cortés de Vilanova del Vallès on tenen l’assignatura de teatre
integrada en el seu currículum.
a parlar en públic, a perdre vergonya. M’agradaria fer la carrera de magisteri i
aquest treball em permet conèixer noves formes d’ensenyament.
Cada vegada hi ha una major evidència sobre el valor de les arts a l’educació.
Existeix un creixent suport a l’enfocament de les arts com un factor per millorar
el desenvolupament social, psicològic i físic dels nens i adolescents com
individus saludables, productius i democràtics. Un alumne al qual se li
imparteixin les arts a l’escola té moltes més possibilitats de convertir-se en una
persona creativa, imaginativa, amb capacitat d’expressió, confiança en ell
mateix i amb pensament crític.
Molts professionals consideren que el procés d’ensenyament és un procés
personal, ja que l’infant ha de fer el seu nou camí de coneixement, tot aprenent
coses noves i anar creant la seva estructura mental. Però el procés
d’aprenentatge també té una part social perquè és una construcció humana i
necessita d’altres persones per aprendre. El teatre pot fer aquesta funció de
una manera molt efectiva.
Hi ha tres tipus d’aprenentatge: l’experiencial , per osmosi i l’intencional.
El teatre, en l’àmbit de l’educació, representa un conjunt de tècniques
pedagògiques que desenvolupa les capacitats d’expressió i comunicació dels
participants, concentrant-se no només en les habilitats lingüístiques de llegir,
escriure, escoltar o parlar sinó, sobretot, en l’habilitat de comunicar-se. Alhora
suposa una eina fonamental de reflexió, ja que a partir d’una representació se’n
recullen un seguit d’idees i de fets que col·loquen l’espectador en un paper
actiu dins la representació.
Hi ha dos tipus de teatre; el vivencial, és a dir, quan tu actues i el d’espectador,
tu ets el públic i observes, tot reflexionant.
Metodologies teatrals:
- teatre a les aules d’acollida: és un tipus de teatre destinat a donar suport a la
gent que arriba i no sap res de la nostra cultura, la nostra llengua... l’objectiu
principal és el de crear un llenguatge comú que afavoreixi la integració dels
participants. He utilitzat l’aula del meu institut per corroborar la teoria.
- teatre de presons: l’objectiu d’aquest teatre és intervenir en l’àmbit penitenciari
per mitjà de metodologies artístiques i visuals per minimitzar el dany que la
privació de la llibertat produeix en l’individu i millorar el procés de reinserció del
pres.
- teatre a centres de secundària: es realitza en hores no lectives. Els objectius
principals són: crear una dinàmica de grup, una dinàmica de responsabilitat i
millorar l’autoestima. La metodologia del taller de teatre és cohesionar el grup,
preparar la representació i estrenar l’obra.
- teatre per disminuïts: els objectius són desenvolupar l’expressió tant oral com
emocional i psicomotriu dels participants.
- Teatre en l’educació: és un projecte que duu a terme l’Associació Cultural de
Granollers, des de l’any 1995, a partir de les jornades “Gal·les a Catalunya” on
es van donar a conèixer noves metodologies per incorporar les arts escèniques
en l’educació, com a possible solució a molts problemes que es plantegen en
l’àmbit educatiu. L’objectiu d’aquest projecte és l’educació de valors però sense
oblidar els aspectes artístics. Per crear un espectacle d’aquest projecte es fa un
treball de recerca de temes d’interès amb el públic potencial, s’escriu l’obra i
s’assaja. A les representacions i, després, a els debats, és on els alumnes
poden reflexionar i donar el seu punt de vista.
Com a part pràctica he fet unes enquestes a directors, alumnes i espectadors
de les representacions de teatre en l’educació i he assistit a l’escola Mestres
Munguet-Cortés de Vilanova del Vallès on tenen l’assignatura de teatre
integrada en el seu currículum.