La robòtica al món
Autor: Pol Fort Grèbol
Centre: INST.EL SUI
Document: No hi ha fitxer associat
Un robot és un dispositiu generalment mecànic, que desenvolupa tasques automàticament, ja sigui d'acord la supervisió humana directa, a través d'un programa informàtic predefinit o seguint un conjunt de regles generals, utilitzant tècniques d'intel·ligència artificial.
El primer “robot” era l’eolípila, i data del segle 10 dC. Es tracta d’una caldera amb forats capaç de girar sobre un eix. Els primers rellotges d’aigua, o clepsidres, es relacionen sovint amb els orígens de la robòtica. Al-Jazari, un enginyer àrab del segle XII, és reconegut com el creador de les primeres formes de robots humanoides programables al 1206. El físic francès Jacques de Vaucasson (1709-1782) va produir entre el 1735 i el 1737 dos autòmats a dimensions reals: un flautista i un home que tocava a la vegada una flauta i un tambor. Al 1822 en Charles Babbage va demostrar un prototip de la seva “Màquina Diferencial” a la Reial Societat d’Astronomia. A partir del segle XX i XXI els canvis comencen a ser cada cop més ràpids i profunds, fins que arribem a la invenció del primer ordinador, els primers processadors i els primers robots tal com els coneixem avui en dia.
Les parts principals que componen un robot són: la targeta de control, els sensors, l’esquelet o armadura, els actuadors, els controladors i les piles o bateries. Els seus usos són molt diversos, des de treure la pols d’una saleta d’estar fins a l’exploració de planetes a milers de quilòmetres.
Per a assimilar millor les parts que composen un robot, podem realitzar un símil amb el cos humà. En el robot els ulls i les orelles són els sensors, que envien una senyal al cervell de la màquina, la targeta de control, la qual rep la senyal i ha de processar-la. L’esquelet o armadura d’un robot seria el cos de la persona, encarregat de protegir i sostenir tots els components del conjunt. Els actuadors són les extremitats (mans o cames) encarregades de dur a terme la funció predefinida. El robot no actua com els humans, amb una base de consciència i moral, sinó que actuen segons un perfil creat per un programa informàtic que l’únic que fa és manar unes odres quan detecta uns certs valors en les magnituds físiques captades pels sensors (transductors).
Per la programació dels meus robots vaig utilitzar dos programes diferents: el Motion Editor i el Behavior Control Programmer. El primer, treballa amb una interfície gràfica que permet crear cadenes de moviment. Mentre que el segon, ordena i estableix els paràmetres en els quals s’han de dur a terme les ordres. En definitiva, això serveix per crear la capacitat d’elecció de la màquina. Quants més sensors i més complexitat de programari, més perfecció de moviments i autonomia adquirida.
Un dels sensors més interessants és el de la visió, ja que permet fer reconstruccions de l’espai en 3D mitjançant dues fotografies des de diferents punts de vista i molts algoritmes matemàtics.
El primer “robot” era l’eolípila, i data del segle 10 dC. Es tracta d’una caldera amb forats capaç de girar sobre un eix. Els primers rellotges d’aigua, o clepsidres, es relacionen sovint amb els orígens de la robòtica. Al-Jazari, un enginyer àrab del segle XII, és reconegut com el creador de les primeres formes de robots humanoides programables al 1206. El físic francès Jacques de Vaucasson (1709-1782) va produir entre el 1735 i el 1737 dos autòmats a dimensions reals: un flautista i un home que tocava a la vegada una flauta i un tambor. Al 1822 en Charles Babbage va demostrar un prototip de la seva “Màquina Diferencial” a la Reial Societat d’Astronomia. A partir del segle XX i XXI els canvis comencen a ser cada cop més ràpids i profunds, fins que arribem a la invenció del primer ordinador, els primers processadors i els primers robots tal com els coneixem avui en dia.
Les parts principals que componen un robot són: la targeta de control, els sensors, l’esquelet o armadura, els actuadors, els controladors i les piles o bateries. Els seus usos són molt diversos, des de treure la pols d’una saleta d’estar fins a l’exploració de planetes a milers de quilòmetres.
Per a assimilar millor les parts que composen un robot, podem realitzar un símil amb el cos humà. En el robot els ulls i les orelles són els sensors, que envien una senyal al cervell de la màquina, la targeta de control, la qual rep la senyal i ha de processar-la. L’esquelet o armadura d’un robot seria el cos de la persona, encarregat de protegir i sostenir tots els components del conjunt. Els actuadors són les extremitats (mans o cames) encarregades de dur a terme la funció predefinida. El robot no actua com els humans, amb una base de consciència i moral, sinó que actuen segons un perfil creat per un programa informàtic que l’únic que fa és manar unes odres quan detecta uns certs valors en les magnituds físiques captades pels sensors (transductors).
Per la programació dels meus robots vaig utilitzar dos programes diferents: el Motion Editor i el Behavior Control Programmer. El primer, treballa amb una interfície gràfica que permet crear cadenes de moviment. Mentre que el segon, ordena i estableix els paràmetres en els quals s’han de dur a terme les ordres. En definitiva, això serveix per crear la capacitat d’elecció de la màquina. Quants més sensors i més complexitat de programari, més perfecció de moviments i autonomia adquirida.
Un dels sensors més interessants és el de la visió, ja que permet fer reconstruccions de l’espai en 3D mitjançant dues fotografies des de diferents punts de vista i molts algoritmes matemàtics.