Ozonoteràpia
Autor: Laia Farràs Figuera
Centre: INST.RIBERA DEL SIÓ
Document: No hi ha fitxer associat
Aquest treball és un estudi sobre l’ozonoteràpia, una teràpia complementària a la medicina convencional que utilitza l’ozó en el seu tractament.
En primer lloc, el treball defineix l’ozó i en descriu les seves característiques físiques, químiques i termodinàmiques. També hi ha una breu referència a la història d’aquest gas, descobert el 1840. A continuació s’enumeren els diferents tipus d’ozó: l’estratosfèric, el troposfèric i el mèdic, i se’n descriu la seva formació i toxicitat. Tot seguit es detallen les seves múltiples propietats, com per exemple revitalitzant, antioxidant, oxigenant, antiinflamatori, germicida, etc.
En segon lloc, es defineix l’ozonoteràpia i es fa referència a la seva evolució des del seu primer ús, durant la primera guerra mundial, fins a l’actualitat. Seguidament es mostren les malalties, segons les àrees mèdiques, que es tracten amb l’ozonoteràpia, com l’hèrnia discal, les úlceres, l'artrosi,… Les malalties més tractades amb aquesta teràpia estan definides i se n’explica el seu tractament.
Un altre apartat és el dels mètodes d’intervenció on s’especifiquen les diferents vies d’aplicació. Aquestes vies són: l’hemàtica, la rectal i la local. D’aquesta última hi ha una descripció detallada de tot el procés, ja que vaig poder assistir en directe en una intervenció d’hèrnia discal. Una secció apart esmenta les reaccions adverses d’una mala praxi i les contraindicacions.
Per últim, es narra la situació actual de l’ozonoteràpia a nivell mundial, espanyol i català.
En primer lloc, el treball defineix l’ozó i en descriu les seves característiques físiques, químiques i termodinàmiques. També hi ha una breu referència a la història d’aquest gas, descobert el 1840. A continuació s’enumeren els diferents tipus d’ozó: l’estratosfèric, el troposfèric i el mèdic, i se’n descriu la seva formació i toxicitat. Tot seguit es detallen les seves múltiples propietats, com per exemple revitalitzant, antioxidant, oxigenant, antiinflamatori, germicida, etc.
En segon lloc, es defineix l’ozonoteràpia i es fa referència a la seva evolució des del seu primer ús, durant la primera guerra mundial, fins a l’actualitat. Seguidament es mostren les malalties, segons les àrees mèdiques, que es tracten amb l’ozonoteràpia, com l’hèrnia discal, les úlceres, l'artrosi,… Les malalties més tractades amb aquesta teràpia estan definides i se n’explica el seu tractament.
Un altre apartat és el dels mètodes d’intervenció on s’especifiquen les diferents vies d’aplicació. Aquestes vies són: l’hemàtica, la rectal i la local. D’aquesta última hi ha una descripció detallada de tot el procés, ja que vaig poder assistir en directe en una intervenció d’hèrnia discal. Una secció apart esmenta les reaccions adverses d’una mala praxi i les contraindicacions.
Per últim, es narra la situació actual de l’ozonoteràpia a nivell mundial, espanyol i català.