Skip to main content

Les aules d'acollida: una eina integradora

Autor: Andrea Palacios Martínez
Centre: TALLER GINEBRO
Document: No hi ha fitxer associat
Les Aules d’Acollida són un recurs que es va posar en marxa des del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2004, quan van començar 600 repartides per tot el territori català. L’augment de la immigració a Catalunya en els darrers anys s’ha vist reflectit en l’increment de les aules d’acollida tan a escoles de primària com a instituts, 1050 (aproximadament) són el nombre d’aules d’acollida que aquest curs 2008-2009 ocupen el territori català.
Les aules d’acollida són estratègies organitzatives que serveixen per atendre l’alumnat nouvingut en el moment de la seva arribada, amb la finalitat que es senti ben acollit, escoltat i valorat, alhora que se li ofereixen les eines bàsiques per tirar endavant el seu procés d’ensenyament – aprenentatge. L’aula ordinària sempre serà el punt de referència de l’alumne, mentre que l’aula d’acollida és tan sols un recurs per facilitar l’aprenentatge accelerat de la llengua d’acollida, en el nostre cas, del català.
El procés d’integració de l’alumnat nouvingut no ha de recaure exclusivament en l’aula d’acollida, sinó que ha de complementar l’activitat de l’alumnat a la seva aula de referència. A més a més, el temps d’estada de l’alumne a l’aula d’acollida dependrà de les seves capacitats, de les seves característiques personals...però sempre serà un període transitori.
El funcionament de les aules d’acollida de primària i de secundària és molt similar, hi ha alguns aspectes que varien però, on es nota la diferència principal entre diverses aules d’acollida, és en el nombre d’alumnat nouvingut que tenen i en el nombre de nens autòctons catalans que hi ha a l’escola o institut. Si hi ha molts alumnes que han d’assistir a l’aula d’acollida es fan dues, la de primer any, iniciació al català (per alumnat acabat d’arribar a Catalunya) i una de nivell superior, consolidació del català (per alumnat de segon any a Catalunya). A més a més, si la majoria de l’alumnat de l’institut o l’escola és catalanoparlant li serà més fàcil, al nouvingut, la seva integració amb la llengua catalana que no si és al inrevés i la majoria dels seus companys d’aula ordinària parlen altres llengües com el castellà o bé, provenen d’altres països; en aquest cas, li serà més difícil l’aprenentatge de la llengua catalana i per tant, la posterior integració.
Els professionals que treballen a aquestes aules asseguren estar orgullosos de la seva feina, els agrada poder compartir amb alumnat nouvingut tot allò que ells saben, diuen que és gratificant sentir-se tan útil i poder ajudar a un nen o a una nena a entendre i a parlar una llengua de la qual, anteriorment, no sabien ni de la seva existència; d’alguna manera, els obren noves portes i amb treball i il•lusió aconsegueixen donar una segona oportunitat a tots aquells nens que per diverses raons han hagut de marxar del seu país d’origen.
Per altra banda, els Espais de Benvinguda Educativa (EBE) són un altre recurs que s’ha posat a prova des del Departament d’Educació. Aquest curs, 2008-2009, s’estan fent dues proves pilot a Catalunya: a Reus i a Vic.
Els EBE pretenen ser un pas previ a l’assistència de l’alumne a l’aula d’acollida. Els nens immigrants assistiran als EBE mentrestant la comissió d’escolarització formalitzi la seva matrícula. En aquests espais se’ls donarà una primera pauta del vocabulari català per tal que es puguin comunicar mínimament en català quan arribin a l’escola. També són espais de suport i d’atenció a les famílies dels nouvinguts.

L’aprenentatge està relacionat amb la integració de l’alumne; en el moment que l’alumne se senti agust i mínimament integrat, estarà disposat a adquirir nous coneixements.