La llengua a la publicitat de la premsa
Autor: Laia Sánchez Bruguera
Centre: INST.JOAN MERCADER
Document:
Per què La Vanguardia, un diari escrit íntegrament en castellà, conté més d’un 25% d’anuncis en català? A què es deu que gairebé dos terços de la publicitat que es publica a la versió en català d’El Periódico sigui en castellà? Com pot ser que apareguin faltes d’ortografia en anuncis que costen milers d’euros?
El treball que teniu a les mans, sobre la llengua de la publicitat que es publica a la premsa, pretén donar resposta a preguntes com les anteriors. D’una banda, estudia la llengua utilitzada en la premsa escrita (predomini del català o del castellà) i, de l’altra, revisa la correcció lingüística dels anuncis escrits en català. A més, analitza el motiu pel qual, a vegades, apareixen anuncis amb errades gramaticals i ortogràfiques als diaris, quan, teòricament, han passat per les mans de diversos traductors i correctors.
Per poder dur a terme l’estudi s’ha analitzat sistemàticament la publicitat que ha aparegut en cinc diaris al llarg de vuit setmanes (El Periódico en català, El Periódico en castellà, el Regió 7, l’Avui + i La Vanguardia). A més, s’han consultat diverses fonts teòriques relacionades amb el món de la publicitat i de la premsa. També s’han entrevistat professionals de cadascun dels diaris (directors, gerents publicitaris i correctors), per tal d’aprofundir en diversos aspectes sobre el món de la premsa escrita que no apareixen en la bibliografia a l’abast.
Les dades recollides s’han analitzat quantitativament i qualitativament. L’anàlisi quantitativa ha permès determinar, d’entrada, fins a quin punt la llengua de la publicitat és coherent amb la llengua dels mitjans de comunicació en què apareix i, a continuació, en quins sectors econòmics s’acostumen a publicar més anuncis en català o en castellà. Amb l’anàlisi qualitativa s’han classificat les incorreccions lingüístiques detectades per tipologies i s’ha donat resposta a un conjunt d’interrogants que van apareixent al llarg del treball.
Les conclusions a les quals s’ha arribat són, en primer lloc, que la llengua i la ideologia del diari condicionen en gran mesura la llengua de la seva publicitat; en segon lloc, que en la publicitat de cada sector econòmic hi predomina una llengua concreta i, finalment, que, encara que en tots els diaris apareixen incorreccions, els diaris pensats i escrits en català són més correctes lingüísticament que la resta.
El treball que teniu a les mans, sobre la llengua de la publicitat que es publica a la premsa, pretén donar resposta a preguntes com les anteriors. D’una banda, estudia la llengua utilitzada en la premsa escrita (predomini del català o del castellà) i, de l’altra, revisa la correcció lingüística dels anuncis escrits en català. A més, analitza el motiu pel qual, a vegades, apareixen anuncis amb errades gramaticals i ortogràfiques als diaris, quan, teòricament, han passat per les mans de diversos traductors i correctors.
Per poder dur a terme l’estudi s’ha analitzat sistemàticament la publicitat que ha aparegut en cinc diaris al llarg de vuit setmanes (El Periódico en català, El Periódico en castellà, el Regió 7, l’Avui + i La Vanguardia). A més, s’han consultat diverses fonts teòriques relacionades amb el món de la publicitat i de la premsa. També s’han entrevistat professionals de cadascun dels diaris (directors, gerents publicitaris i correctors), per tal d’aprofundir en diversos aspectes sobre el món de la premsa escrita que no apareixen en la bibliografia a l’abast.
Les dades recollides s’han analitzat quantitativament i qualitativament. L’anàlisi quantitativa ha permès determinar, d’entrada, fins a quin punt la llengua de la publicitat és coherent amb la llengua dels mitjans de comunicació en què apareix i, a continuació, en quins sectors econòmics s’acostumen a publicar més anuncis en català o en castellà. Amb l’anàlisi qualitativa s’han classificat les incorreccions lingüístiques detectades per tipologies i s’ha donat resposta a un conjunt d’interrogants que van apareixent al llarg del treball.
Les conclusions a les quals s’ha arribat són, en primer lloc, que la llengua i la ideologia del diari condicionen en gran mesura la llengua de la seva publicitat; en segon lloc, que en la publicitat de cada sector econòmic hi predomina una llengua concreta i, finalment, que, encara que en tots els diaris apareixen incorreccions, els diaris pensats i escrits en català són més correctes lingüísticament que la resta.