El Violí clàssic i el violí tradicional.Dues maneres d'entendrela música en un sol instrument.
Autor: Carla Ges Clot
Centre: ESCORIAL
Document:
Aquest treball està centrat en l’estudi del violí tradicional i el violí clàssic des d’un punt de vista morfològic i analític. El seu objectiu és realitzar un estudi comparatiu entre aquests dos violins i els diferents elements que els condicionen.
L’anàlisi comparativa en diferents aspectes temàtics del violí porta a definir un sol tipus d’instrument. La diferència que ens permet parlar d’un estil o un altre és la forma de tocar-lo. El violí tradicional busca la bellesa en la intensitat i la potència mentre que l’altre la busca a través del fraseig musical, la interpretació i la tècnica. És així com es crea un repertori i context diferents que han portat al llarg del temps a considerar-los com a dos violins de diferent nivell, quan en realitat la seva funció és la mateixa, ja que es defineixen com a un sol violí que es caracteritza per tenir una sonoritat diferent segons el repertori que li és assignat i segons l’intèrpret.
El treball se centra en l’estudi morfològic i analític dels violins tradicional i clàssic. L’objectiu és analitzar-los des de totes les perspectives i fer-ne un estudi comparatiu.
L’estudi morfològic permet definir-lo com a un sol tipus d’instrument. El que ens permet parlar d’un estil o un altre és la interpretació. El violí tradicional busca la bellesa en la intensitat i la potència mentre que el clàssic la busca en el fraseig musical i la tècnica. Així es crea un repertori i un context diferents que ha portat a considerar-los com a dos violins de diferent nivell, quan en realitat llur funció és la mateixa: és un sol violí amb una sonoritat diferent segons el repertori que li és assignat i segons l’intèrpret.
L’anàlisi comparativa en diferents aspectes temàtics del violí porta a definir un sol tipus d’instrument. La diferència que ens permet parlar d’un estil o un altre és la forma de tocar-lo. El violí tradicional busca la bellesa en la intensitat i la potència mentre que l’altre la busca a través del fraseig musical, la interpretació i la tècnica. És així com es crea un repertori i context diferents que han portat al llarg del temps a considerar-los com a dos violins de diferent nivell, quan en realitat la seva funció és la mateixa, ja que es defineixen com a un sol violí que es caracteritza per tenir una sonoritat diferent segons el repertori que li és assignat i segons l’intèrpret.
El treball se centra en l’estudi morfològic i analític dels violins tradicional i clàssic. L’objectiu és analitzar-los des de totes les perspectives i fer-ne un estudi comparatiu.
L’estudi morfològic permet definir-lo com a un sol tipus d’instrument. El que ens permet parlar d’un estil o un altre és la interpretació. El violí tradicional busca la bellesa en la intensitat i la potència mentre que el clàssic la busca en el fraseig musical i la tècnica. Així es crea un repertori i un context diferents que ha portat a considerar-los com a dos violins de diferent nivell, quan en realitat llur funció és la mateixa: és un sol violí amb una sonoritat diferent segons el repertori que li és assignat i segons l’intèrpret.