THE TOBACCO EXPERIENCE, L'imaginari del fum
Autor: Gisela Tió Muntadas
Centre: INST.JAUME CALLÍS
Premi: Accèssit
Document:
Des d’una perspectiva diferent, passats ja uns dies des que vam entregar el treball de recerca, ens adonem de tot el que va significar. En un primer moment ens adonàrem que el tabac continua essent molt present en la societat i engloba en el seu significat molts factors, però en aquest treball únicament n’estudiàrem la visió més social a partir de l’evolució publicitària i la presència d’aquest en el cinema. La publicitat era un món temptador i sobre el qual ens feia il•lusió treballar.
El treball es basa en diversos anuncis i marques, èpoques i procedències, també vam fer ús de pel•lícules, entre d’altres materials i a campanyes antitabac. Tot i que la temàtica del treball no permet adquirir informació excessivament nova, perquè la interpretació n’és la base, en temes de publicitat sí que hem après alguns mètodes o estratègies que se segueixen per arribar als consumidors. A més, també hem pogut conèixer a fons les realitats urbanes en torn d’aquest tema en les últimes dècades ja que quedaven molt reflectides en els anuncis, així com els models socials que potenciaven o els valors desitjats. En definitiva, hem pogut conèixer vagament el context històric del tabac fins a l’actualitat.
Realment ens hem pogut adonar que el tabac és una faceta més en la vida dels humans. Cadascú és únic i per tant la manera de fumar també. Són, doncs, moltes les formes d’agafar la cigarreta, alenar el fum o fins i tot d’encendre-la, i moltes les significacions que se li atorga a aquest hàbit.
Altres elements importants a destacar són, per exemple, la nombrosa quantitat d’anuncis destinats a un públic jove. Per una part, perquè els joves són l’ideal de la resta d’edats i quan s’és més radical i entusiasta. I per l’altra, al ser el sector més vulnerable, no és dificultós captar-los. Així com la constant presència del nacionalisme, principalment nord-americà.
Veiem en els anuncis de tabac molt presents els contravalors propis de la publicitat en general. Així per exemple, l’elitisme, l’egocentrisme, la vanitat, el poder pel poder, la superioritat, etc, en són un plat fort per tal de fer sentir al consumidor únic i capaç de tot. La promoció d’aquests contravalors inclou també, i amb especial èmfasis, la sensualitat exagerada i la sobrevaloració del sexe.
El tabac pot ser un element sofisticat, un amic en les penes, una font d’inspiració, un secret amb els amics o una forma de lligar. Hi ha tot un protocol en l’art de la cigarreta. Segons quin segueixis et presentaràs com a un tipus de persona o una altra. De fet, tan important com la cigarreta és l’estètica de la marca, que s’associa a una valors o altres, i que acaba sent una manera de vendre’s de cara a l’exterior. Fumar té quelcom d’exhibicionisme; es tracta d’una activitat social i es fuma per deixar-se veure fumant. És un ingredient fonamental en la construcció d’un alter ego sense les mancances que un creu que té. Al comprar tabac, compres una projecció de l’ideal de tu mateix, en el fons vols assemblar-te a Bogart, Hayworth o qualsevol altre arquetipus de persona.
En altres paraules, vam arribar a la conclusió que la publicitat tabaquera ha influït descaradament en la societat de cada època. La pregunta clau es resumeix en quin paper atorgar-li, és a dir, la publicitat reflecteix la realitat, l’encamina o, per contra, crea nous mites i desigs en les persones? Personalment creiem que es basa en certs elements ja presents, però els exagera i generalitza creant conseqüentment estereotips molt marcats.
I més o menys, això és tot, esperem que els agradi.
El treball es basa en diversos anuncis i marques, èpoques i procedències, també vam fer ús de pel•lícules, entre d’altres materials i a campanyes antitabac. Tot i que la temàtica del treball no permet adquirir informació excessivament nova, perquè la interpretació n’és la base, en temes de publicitat sí que hem après alguns mètodes o estratègies que se segueixen per arribar als consumidors. A més, també hem pogut conèixer a fons les realitats urbanes en torn d’aquest tema en les últimes dècades ja que quedaven molt reflectides en els anuncis, així com els models socials que potenciaven o els valors desitjats. En definitiva, hem pogut conèixer vagament el context històric del tabac fins a l’actualitat.
Realment ens hem pogut adonar que el tabac és una faceta més en la vida dels humans. Cadascú és únic i per tant la manera de fumar també. Són, doncs, moltes les formes d’agafar la cigarreta, alenar el fum o fins i tot d’encendre-la, i moltes les significacions que se li atorga a aquest hàbit.
Altres elements importants a destacar són, per exemple, la nombrosa quantitat d’anuncis destinats a un públic jove. Per una part, perquè els joves són l’ideal de la resta d’edats i quan s’és més radical i entusiasta. I per l’altra, al ser el sector més vulnerable, no és dificultós captar-los. Així com la constant presència del nacionalisme, principalment nord-americà.
Veiem en els anuncis de tabac molt presents els contravalors propis de la publicitat en general. Així per exemple, l’elitisme, l’egocentrisme, la vanitat, el poder pel poder, la superioritat, etc, en són un plat fort per tal de fer sentir al consumidor únic i capaç de tot. La promoció d’aquests contravalors inclou també, i amb especial èmfasis, la sensualitat exagerada i la sobrevaloració del sexe.
El tabac pot ser un element sofisticat, un amic en les penes, una font d’inspiració, un secret amb els amics o una forma de lligar. Hi ha tot un protocol en l’art de la cigarreta. Segons quin segueixis et presentaràs com a un tipus de persona o una altra. De fet, tan important com la cigarreta és l’estètica de la marca, que s’associa a una valors o altres, i que acaba sent una manera de vendre’s de cara a l’exterior. Fumar té quelcom d’exhibicionisme; es tracta d’una activitat social i es fuma per deixar-se veure fumant. És un ingredient fonamental en la construcció d’un alter ego sense les mancances que un creu que té. Al comprar tabac, compres una projecció de l’ideal de tu mateix, en el fons vols assemblar-te a Bogart, Hayworth o qualsevol altre arquetipus de persona.
En altres paraules, vam arribar a la conclusió que la publicitat tabaquera ha influït descaradament en la societat de cada època. La pregunta clau es resumeix en quin paper atorgar-li, és a dir, la publicitat reflecteix la realitat, l’encamina o, per contra, crea nous mites i desigs en les persones? Personalment creiem que es basa en certs elements ja presents, però els exagera i generalitza creant conseqüentment estereotips molt marcats.
I més o menys, això és tot, esperem que els agradi.