Encara com sones vell acordió. Estira i arronsa reprèn la cançó
Autor: Marçal Ramon Castellà
Centre: INST.MANUEL BLANCAFORT
Document:
Objectiu:
L'objectiu d'aquest treball es fer una fotografia el més aproximada possible de l’estat de salut de l’acordió diatònic en el moment actual, partint de la seva base d’arrel tradicional i acabant amb les propostes més innovadores, així com oferir una panoràmica dels i de les acordionistes en actiu, des dels més grans fins als més joves, i finalment copsar les opinions sobre el futur del diatònic per tal de fer una proposta final.
Procés i resultats:
1- Recopilació de la bibliografia per confeccionar el marc teòric. Lectura, resum i elaboració del marc teòric.
2- Recerca de persones a qui cal fer l’entrevista i l’enquesta. Elaboració de les preguntes d’una i altra. Calendari d’entrevistes i enviament d’enquestes.
3- Recerca de músiques tradicionals inèdites. Tria. Harmonització i arranjament.
4- Processament de les dades recollides de les enquestes.
5- Transcripció i extracció de les idees més rellevants de les entrevistes realitzades.
6- Conclusions
Conclusions:
1- La majoria de coses que fem i som provenen d’aquest univers simbòlic.
2- La història del nostre país ha estat plena d’obstacles que no han permès la transmissió per les vies normals del llegat musical.
3- Caldrà pensar molt bé com s’ensenya i què s’ensenya perquè el diatònic no perdi el seu toc genuí i espontani.
4- El diatònic és un instrument d’una gran capacitat d’adaptació i ha estat capaç de ser transmissor de músiques tradicionals i també d’adaptar nous ritmes vinguts d’altres llocs.
5- Ja no som a temps a recuperar ni melodies ni formes diferents de tocar d’altres indrets de Catalunya que no siguin el Pirineu
6- L’acordió diatònic no s’ha desvinculat mai de la música considerada com a tradicional.
7- El diatònic a Catalunya i els acordionistes catalans es troben en un procés de redefinició i evolució fruit de la joventut de la seva recuperació i de la nova gent que el toca.
8- Les característiques de l’acordió diatònic permeten una gran flexibilitat i per això és un dels instruments d’assídua presència en diferents grups d’estils variats.
9- Un acordionista és membre d’una comunitat i, per tant, se sent inclinat de manera espontània cap a la seva preservació.
10- Cada cop hi ha més llocs on es pot aprendre a tocar l’acordió i cada cop són més els acordionistes.
11- Hi ha una gran quantitat de material musicològic català provinent de recerques que, no només no és conegut, sinó que no ha estat utilitzat per ningú per fer adaptacions o usar-lo com a base de la seva música. 1
12- El treball de recerca ens ha obert més camps de recerca i d’anàlisi que no hem pogut aprofundir.
L'objectiu d'aquest treball es fer una fotografia el més aproximada possible de l’estat de salut de l’acordió diatònic en el moment actual, partint de la seva base d’arrel tradicional i acabant amb les propostes més innovadores, així com oferir una panoràmica dels i de les acordionistes en actiu, des dels més grans fins als més joves, i finalment copsar les opinions sobre el futur del diatònic per tal de fer una proposta final.
Procés i resultats:
1- Recopilació de la bibliografia per confeccionar el marc teòric. Lectura, resum i elaboració del marc teòric.
2- Recerca de persones a qui cal fer l’entrevista i l’enquesta. Elaboració de les preguntes d’una i altra. Calendari d’entrevistes i enviament d’enquestes.
3- Recerca de músiques tradicionals inèdites. Tria. Harmonització i arranjament.
4- Processament de les dades recollides de les enquestes.
5- Transcripció i extracció de les idees més rellevants de les entrevistes realitzades.
6- Conclusions
Conclusions:
1- La majoria de coses que fem i som provenen d’aquest univers simbòlic.
2- La història del nostre país ha estat plena d’obstacles que no han permès la transmissió per les vies normals del llegat musical.
3- Caldrà pensar molt bé com s’ensenya i què s’ensenya perquè el diatònic no perdi el seu toc genuí i espontani.
4- El diatònic és un instrument d’una gran capacitat d’adaptació i ha estat capaç de ser transmissor de músiques tradicionals i també d’adaptar nous ritmes vinguts d’altres llocs.
5- Ja no som a temps a recuperar ni melodies ni formes diferents de tocar d’altres indrets de Catalunya que no siguin el Pirineu
6- L’acordió diatònic no s’ha desvinculat mai de la música considerada com a tradicional.
7- El diatònic a Catalunya i els acordionistes catalans es troben en un procés de redefinició i evolució fruit de la joventut de la seva recuperació i de la nova gent que el toca.
8- Les característiques de l’acordió diatònic permeten una gran flexibilitat i per això és un dels instruments d’assídua presència en diferents grups d’estils variats.
9- Un acordionista és membre d’una comunitat i, per tant, se sent inclinat de manera espontània cap a la seva preservació.
10- Cada cop hi ha més llocs on es pot aprendre a tocar l’acordió i cada cop són més els acordionistes.
11- Hi ha una gran quantitat de material musicològic català provinent de recerques que, no només no és conegut, sinó que no ha estat utilitzat per ningú per fer adaptacions o usar-lo com a base de la seva música. 1
12- El treball de recerca ens ha obert més camps de recerca i d’anàlisi que no hem pogut aprofundir.