La cuina del futbol; Gestió tècnica d'un club de futbol d'elit
Autor: Sergi Ferragut Maixenchs
Centre: INST.MONTSORIU
Document:
Objectius i Metodologia
El futbol actual és com una gran representació teatral en la que els directors d’escena, els tècnics, volen que tot el que vegin els espectadors hagi estat estudiat, assajat i guionat, deixant poc lloc a les improvisacions. Per això cal controlar tot els factors que envolten al jugador, que en realitat no deixa d’ ésser sovint una inversió multimilionària que cal vetllar molt d’aprop.
La salut física i mental del futbolista, la seva dieta, el seu entorn, el control de les seves errades i l’aprenentatge de les seves carències són factors a controlar i calen els especialistes pertinents.
Però en el futbol hi ha altres factors que hi intervenen en comparació a una representació teatral, per exemple hi ha un equip contrari al que també cal haver estudiat sempre amb l’objectiu de minimitzar al màxim l’atzar, tot i que la història s’entossudeix a dir-nos que l’atzar sempre serà important en el futbol.
Per tant m’ he decidit a fer aquest treball amb l’interès d’arribar a aquests objectius:
• Conèixer cadascun dels departaments i les seves funcions competencials en un club de futbol d’elit.
• Conèixer quina és la tasca de cadascun dels professionals que pertanyen als diferents departaments.
• Determinar i conèixer un organigrama bàsic de funcionament d’un club de futbol d’elit.
• Demostrar la tendència cap a l’especialització dels professionals dins de l’equip tècnic.
• Comparar organigrames del futbol espanyol amb altres models internacionals.
La realització d’aquest treball no podrà ser recolzada amb massa informació bibliogràfica, ja que informació sobre aquest tema no s’ha publicat. Per la qual cosa és imprescindible poder concertar entrevistes amb professionals de diferents clubs de futbol d’elit.
Actualment tant els jugadors com els tècnics de futbol d’elit estan molt mediatitzats, estan considerats com a estrelles, per tant l’accés a ells no és senzill. Per si sol aquesta tasca ja és il•lusionant i motivant alhora que complicada i pacient: moltes hores de presència a entrenaments a l’espera del moment en que pots adreçar-te a un professional, en molts casos ídol i en aquells moments possible font d’ informació, aconseguir un contacte, un telèfon, una adreça de correu electrònic era una un petit triomf i quan arribava a obtenir una entrevista una gran victòria.
El dia a dia dels programes informatius esportius diaris de premsa, radio i televisió també m’han proporcionat opinions i declaracions que he anat recollint per complementar les entrevistes realitzades.
Conclusions
Caldria destacar alguns trets que han estat el fil conductor del treball:
- La importància de l’entrenador: Ha quedat clar el paper de l’entrenador com a cap i líder del staff tècnic. És l’entrenador qui pren les decisions i per tant qui té la màxima responsabilitat. Ell aglutina i avala tota la informació dels seus col•laboradors i la gestiona.
- Els organigrames depenen molt dels recursos econòmics: Com en totes les activitats de la vida, els diners marquen les diferències, i la disponibilitat econòmica dels clubs és la que regula majoritàriament la quantitat de departaments i professionals que formen l’equip tècnic.
- La constant ampliació dels equips tècnics: La tendència a augmentar els equips tècnics dels clubs de futbol és evident, el degoteig constant d’incorporació de nous professionals és continu. Amb un objectiu que en el joc del futbol pot semblar utòpic: reduir l’atzar.
- La tendència a l’especialització i a la individualització: L’augment dels professionals condueix a l’especialització i al tractament individualitzat de cada jugador. Cada jugador ha de tenir el seu entrenament, la seva dieta, el seu treball preventiu, i el seu treball específic.
- Els càrrecs de confiança: La confiança és vital pel bon funcionament de l’organigrama tècnic, i l’entrenador sempre vol rodejar-se dels seus amics a l’hora de confeccionar l’equip de treball.
- La relació amb els mitjans de comunicació: Els professionals del futbol no tenen, en general, una percepció molt favorable dels periodistes. Però també s’admet que s’utilitza a la premsa per transmetre missatges.
- La difícil implantació del model anglès: Malgrat que els inventors del futbol són històricament un model a imitar, a curt termini sembla difícil que s’incorpori al nostre futbol el model del mànager anglès. La filosofia de treball, el tarannà impacient de les directives, i la dependència dels resultats immediats són el principal impediment.
- El solapament de funcions del director esportiu, secretari tècnic i entrenador : en els clubs un dels problemes principals és delimitar la funció i la responsabilitat específica de cadascú dels tres càrrecs.
El futbol actual és com una gran representació teatral en la que els directors d’escena, els tècnics, volen que tot el que vegin els espectadors hagi estat estudiat, assajat i guionat, deixant poc lloc a les improvisacions. Per això cal controlar tot els factors que envolten al jugador, que en realitat no deixa d’ ésser sovint una inversió multimilionària que cal vetllar molt d’aprop.
La salut física i mental del futbolista, la seva dieta, el seu entorn, el control de les seves errades i l’aprenentatge de les seves carències són factors a controlar i calen els especialistes pertinents.
Però en el futbol hi ha altres factors que hi intervenen en comparació a una representació teatral, per exemple hi ha un equip contrari al que també cal haver estudiat sempre amb l’objectiu de minimitzar al màxim l’atzar, tot i que la història s’entossudeix a dir-nos que l’atzar sempre serà important en el futbol.
Per tant m’ he decidit a fer aquest treball amb l’interès d’arribar a aquests objectius:
• Conèixer cadascun dels departaments i les seves funcions competencials en un club de futbol d’elit.
• Conèixer quina és la tasca de cadascun dels professionals que pertanyen als diferents departaments.
• Determinar i conèixer un organigrama bàsic de funcionament d’un club de futbol d’elit.
• Demostrar la tendència cap a l’especialització dels professionals dins de l’equip tècnic.
• Comparar organigrames del futbol espanyol amb altres models internacionals.
La realització d’aquest treball no podrà ser recolzada amb massa informació bibliogràfica, ja que informació sobre aquest tema no s’ha publicat. Per la qual cosa és imprescindible poder concertar entrevistes amb professionals de diferents clubs de futbol d’elit.
Actualment tant els jugadors com els tècnics de futbol d’elit estan molt mediatitzats, estan considerats com a estrelles, per tant l’accés a ells no és senzill. Per si sol aquesta tasca ja és il•lusionant i motivant alhora que complicada i pacient: moltes hores de presència a entrenaments a l’espera del moment en que pots adreçar-te a un professional, en molts casos ídol i en aquells moments possible font d’ informació, aconseguir un contacte, un telèfon, una adreça de correu electrònic era una un petit triomf i quan arribava a obtenir una entrevista una gran victòria.
El dia a dia dels programes informatius esportius diaris de premsa, radio i televisió també m’han proporcionat opinions i declaracions que he anat recollint per complementar les entrevistes realitzades.
Conclusions
Caldria destacar alguns trets que han estat el fil conductor del treball:
- La importància de l’entrenador: Ha quedat clar el paper de l’entrenador com a cap i líder del staff tècnic. És l’entrenador qui pren les decisions i per tant qui té la màxima responsabilitat. Ell aglutina i avala tota la informació dels seus col•laboradors i la gestiona.
- Els organigrames depenen molt dels recursos econòmics: Com en totes les activitats de la vida, els diners marquen les diferències, i la disponibilitat econòmica dels clubs és la que regula majoritàriament la quantitat de departaments i professionals que formen l’equip tècnic.
- La constant ampliació dels equips tècnics: La tendència a augmentar els equips tècnics dels clubs de futbol és evident, el degoteig constant d’incorporació de nous professionals és continu. Amb un objectiu que en el joc del futbol pot semblar utòpic: reduir l’atzar.
- La tendència a l’especialització i a la individualització: L’augment dels professionals condueix a l’especialització i al tractament individualitzat de cada jugador. Cada jugador ha de tenir el seu entrenament, la seva dieta, el seu treball preventiu, i el seu treball específic.
- Els càrrecs de confiança: La confiança és vital pel bon funcionament de l’organigrama tècnic, i l’entrenador sempre vol rodejar-se dels seus amics a l’hora de confeccionar l’equip de treball.
- La relació amb els mitjans de comunicació: Els professionals del futbol no tenen, en general, una percepció molt favorable dels periodistes. Però també s’admet que s’utilitza a la premsa per transmetre missatges.
- La difícil implantació del model anglès: Malgrat que els inventors del futbol són històricament un model a imitar, a curt termini sembla difícil que s’incorpori al nostre futbol el model del mànager anglès. La filosofia de treball, el tarannà impacient de les directives, i la dependència dels resultats immediats són el principal impediment.
- El solapament de funcions del director esportiu, secretari tècnic i entrenador : en els clubs un dels problemes principals és delimitar la funció i la responsabilitat específica de cadascú dels tres càrrecs.