Refrigeració d'un ordinador
Autor: Pol Bonet Vaquer
Centre: INST.RAMON COLL I RODÉS
Document: No hi ha fitxer associat
Alumne:
Com qualsevol màquina elèctrica, l’ordinador té unes pèrdues energètiques degudes a la dissipació de calor produïdes per l’efecte Joule. Aquest fet fa que els components de l’ordinador s’escalfin, sobretot els microprocessadors. Aquest calor és necessari que s’extregui pel correcte funcionament, per això existeixen nombrosos mètodes per a fer-ho, des de refrigeració per aire, fins amb nitrogen, passant per refrigeració líquida o d’altres formes més experimentals.
Un dels objectius del treball és conèixer els diferents tipus de refrigeració que s’utilitzen per refredar l’ordinador, concentrant-se principalment amb el processador. D’altra banda s’explica què és l’overclocking, una tècnica que s’utilitza per augmentar la freqüència dels components de l’ordinador, fet que fa que aquest pugui fer més càlcul per segon. Un altre objectiu és veure quina relació hi ha entre la temperatura de l’element que volem fer overclocking amb la capacitat que té aquest per poder augmentar la seva freqüència.
Les conclusions que vam arribar és que hi ha una relació directa entre la temperatura del component i la freqüència que podem augmentar-li respecte la seva freqüència de sèrie: quan més baixa és la temperatura del component més podem augmentar-la. Aquestes conclusions s’han formulat després de provar diferents processador amb diferents tipus de refrigeració i veure el màxim overclocking que li podíem fer a cada cas.
Tutor:
Quan ens plantejem treure el màxim rendiment d'un ordinador, fent que el
processador treballi per sobre de les seves característiques de sèrie,
ens adonem que una qüestió fonamental es tractar de manera òptima la
refrigeració d'aquests components.
Aquesta observació és la que va portar a Pol Bonet Vaquer, alumne de
Batxillerat de l'IES Ramon Coll i Rodés, a realitzar el seu treball de
recerca sobre aquest tema.
El treball s'emmarca dintre de l'àmbit científic-tecnològic, i va estar
acceptat pel Departament de Tecnologia durant el curs 2008-2009, any que
l'alumne cursava 1r de batxillerat.
A partir d'aquest moment, durant els següents mesos, va tenir lloc el
seu desenvolupament. Durant aquest periode, en el que vaig actuar com a
tutor, el treball i l'actitud d'en Pol va ser excel·lent, destacant
sobretot el seu alt grau d'autonomia per aconseguir arribar a bon port
en un assumpte tan especialitzat com el que ens ocupa.
El dossier ja acabat va ser entregat dins del termini establert pel
centre, al gener de 2010. I finalment, en Pol Bonet va exposar el
treball davant del seu tribunal, al febrer de 2010, també d'una manera
excel·lent, resultant la nota final d'un 10 sobre 10.
Cal dir que potser, en llegir el dossier, es pugui pensar que es un
treball teòric. Res més lluny de la realitat. En Pol va fer numerosos
experiments pràctics d'alló que explica, al mini-taller que ha muntat a
casa seva, tal com es pot veure a l'annex de fotos que presenta.
En resum podem dir que el resultat és un dossier de lectura molt amena i
entendible, tenin en compte les particularitats del treball, en el
sentit de que és un tema molt especialitzat i tècnic.
Mario Rico García
Tutor del treball de recerca
Com qualsevol màquina elèctrica, l’ordinador té unes pèrdues energètiques degudes a la dissipació de calor produïdes per l’efecte Joule. Aquest fet fa que els components de l’ordinador s’escalfin, sobretot els microprocessadors. Aquest calor és necessari que s’extregui pel correcte funcionament, per això existeixen nombrosos mètodes per a fer-ho, des de refrigeració per aire, fins amb nitrogen, passant per refrigeració líquida o d’altres formes més experimentals.
Un dels objectius del treball és conèixer els diferents tipus de refrigeració que s’utilitzen per refredar l’ordinador, concentrant-se principalment amb el processador. D’altra banda s’explica què és l’overclocking, una tècnica que s’utilitza per augmentar la freqüència dels components de l’ordinador, fet que fa que aquest pugui fer més càlcul per segon. Un altre objectiu és veure quina relació hi ha entre la temperatura de l’element que volem fer overclocking amb la capacitat que té aquest per poder augmentar la seva freqüència.
Les conclusions que vam arribar és que hi ha una relació directa entre la temperatura del component i la freqüència que podem augmentar-li respecte la seva freqüència de sèrie: quan més baixa és la temperatura del component més podem augmentar-la. Aquestes conclusions s’han formulat després de provar diferents processador amb diferents tipus de refrigeració i veure el màxim overclocking que li podíem fer a cada cas.
Tutor:
Quan ens plantejem treure el màxim rendiment d'un ordinador, fent que el
processador treballi per sobre de les seves característiques de sèrie,
ens adonem que una qüestió fonamental es tractar de manera òptima la
refrigeració d'aquests components.
Aquesta observació és la que va portar a Pol Bonet Vaquer, alumne de
Batxillerat de l'IES Ramon Coll i Rodés, a realitzar el seu treball de
recerca sobre aquest tema.
El treball s'emmarca dintre de l'àmbit científic-tecnològic, i va estar
acceptat pel Departament de Tecnologia durant el curs 2008-2009, any que
l'alumne cursava 1r de batxillerat.
A partir d'aquest moment, durant els següents mesos, va tenir lloc el
seu desenvolupament. Durant aquest periode, en el que vaig actuar com a
tutor, el treball i l'actitud d'en Pol va ser excel·lent, destacant
sobretot el seu alt grau d'autonomia per aconseguir arribar a bon port
en un assumpte tan especialitzat com el que ens ocupa.
El dossier ja acabat va ser entregat dins del termini establert pel
centre, al gener de 2010. I finalment, en Pol Bonet va exposar el
treball davant del seu tribunal, al febrer de 2010, també d'una manera
excel·lent, resultant la nota final d'un 10 sobre 10.
Cal dir que potser, en llegir el dossier, es pugui pensar que es un
treball teòric. Res més lluny de la realitat. En Pol va fer numerosos
experiments pràctics d'alló que explica, al mini-taller que ha muntat a
casa seva, tal com es pot veure a l'annex de fotos que presenta.
En resum podem dir que el resultat és un dossier de lectura molt amena i
entendible, tenin en compte les particularitats del treball, en el
sentit de que és un tema molt especialitzat i tècnic.
Mario Rico García
Tutor del treball de recerca