TEATRE EN VALORS
Autor: Elisabet Miquel Verdés
Centre: INST.ALEXANDRE DE RIQUER
Premi: 1er ex aequo
Document:
Teatre en valors. Dos conceptes molt importants per a mi.
El teatre per a mi és essència. Tot és teatre: anar a treballar, el cafè del matí o simplement dir bona nit. Nosaltres som el teatre. I com va dir el gran Augusto Boal, “Tots som veritables artistes. Sense el teatre, no aprendríem a veure allò que ressalta a la vista, però que som incapaços de veure a l’estar tan habituats a mirar-lo. Allò que ens és familiar es converteix en invisible: fer teatre, al contrari, il·lumina l’escenari de la nostra vida quotidiana”.
Valors: una paraula d’immens significat. Són molts els valors, les qualitats que com individus tenim. Però, des del meu punt de vista, el més important és la capacitat de raonament. És una fruita pròpia, que s’ha de cultivar, mimar i deixar madurar quan creixes, quan ets jove: quan t’eduques.
Així doncs, que millor que fer el meu treball de recerca enfocat en aquest tema per poder aprofundir en ell i conèixer-lo.
Els meus objectius es van centrar en buscar les companyies i estudiar-les, per aprendre com treballaven i així poder escriure una humil aportació. Si volia aconseguir escriure una petita obra, havia d’entendre el funcionament d’aquest tipus de teatre. Havia d’analitzar les obres i comprendre el perquè de cada decisió.
Però creia absolutament necessari plasmar el meu anàlisi en un reportatge. El teatre es viu, es sent. Per entendre les reaccions del públic o dels mateixos actors, era necessari que els lectors veiessin els interessos, les emocions i les opinions dels diversos implicats (alumnes, mestres, actors i pares) en una de les obres, i així poder entendre directament el perquè d’aquest teatre.
Aquest treball consta de diferents apartats. El primer d’aquests és introductori. Conté els inicis del Teatre en Valors que es troben en el Teatre de l’Oprimit creat per Augusto Boal. Són moltes les tècniques que han anat evolucionant amb aquest teatre, però vaig pensar que no era necessari explicar-les totes, ja que en les companyies estudiades només en destaquen dues: el Teatre Fòrum i el Teatre Invisible.
En aquesta part també dono a conèixer les companyies. Vaig creure important mostrar la història de cada companyia, qui en forma part i quins són els seus projectes.
La segona part conté l’explicació de com vaig crear la meva obra de teatre, així com les tècniques apresses a través de cada companyia i l’evolució de la pròpia creació. També incloc el guió de l’obra i una guia didàctica per oferir material amb el qual el professor pugui seguir treballant els valors utilitzant l’activitat teatral.
A part, adjunto dos documents visuals. Un d’ells és el reportatge de l’obra de teatre Jugo Jo de la companyia Teatre en l’educació, i que reflecteix el treball de la companyia amb l’opinió de tots els grups implicats dins el col·lectiu escolar: alumnes, pares i mestres.
L’altre document és la gravació de l’obra El Doble Secret, creada per a aquest treball i representada als alumnes de segon de Batxillerat del nostre institut. Vull demanar disculpes, per la qualitat d’imatge d’aquest segon vídeo, doncs la gravació era secundària. Lo primordial, era estar amb el públic i pendent del treball.
Ja per acabar, he inclòs un annex en el que s’hi poden trobar les cartes adreçades a les companyies per obtenir l’acreditació, les entrevistes realitzades a directors, actors i tècnics de les companyies, el guió del reportatge visual i algunes de les interpretacions del quadre El Doble Secret que van fer els espectadors de l’obra de teatre.
En fi, la feina de les companyies, que queda reflectida en el treball, mostra una alternativa educativa que té molt a dir i molt per fer. Jo, només vull col·laborar en aquesta ajuda social mostrant una humil aportació per donar a conèixer aquesta corrent innovadora.
El teatre per a mi és essència. Tot és teatre: anar a treballar, el cafè del matí o simplement dir bona nit. Nosaltres som el teatre. I com va dir el gran Augusto Boal, “Tots som veritables artistes. Sense el teatre, no aprendríem a veure allò que ressalta a la vista, però que som incapaços de veure a l’estar tan habituats a mirar-lo. Allò que ens és familiar es converteix en invisible: fer teatre, al contrari, il·lumina l’escenari de la nostra vida quotidiana”.
Valors: una paraula d’immens significat. Són molts els valors, les qualitats que com individus tenim. Però, des del meu punt de vista, el més important és la capacitat de raonament. És una fruita pròpia, que s’ha de cultivar, mimar i deixar madurar quan creixes, quan ets jove: quan t’eduques.
Així doncs, que millor que fer el meu treball de recerca enfocat en aquest tema per poder aprofundir en ell i conèixer-lo.
Els meus objectius es van centrar en buscar les companyies i estudiar-les, per aprendre com treballaven i així poder escriure una humil aportació. Si volia aconseguir escriure una petita obra, havia d’entendre el funcionament d’aquest tipus de teatre. Havia d’analitzar les obres i comprendre el perquè de cada decisió.
Però creia absolutament necessari plasmar el meu anàlisi en un reportatge. El teatre es viu, es sent. Per entendre les reaccions del públic o dels mateixos actors, era necessari que els lectors veiessin els interessos, les emocions i les opinions dels diversos implicats (alumnes, mestres, actors i pares) en una de les obres, i així poder entendre directament el perquè d’aquest teatre.
Aquest treball consta de diferents apartats. El primer d’aquests és introductori. Conté els inicis del Teatre en Valors que es troben en el Teatre de l’Oprimit creat per Augusto Boal. Són moltes les tècniques que han anat evolucionant amb aquest teatre, però vaig pensar que no era necessari explicar-les totes, ja que en les companyies estudiades només en destaquen dues: el Teatre Fòrum i el Teatre Invisible.
En aquesta part també dono a conèixer les companyies. Vaig creure important mostrar la història de cada companyia, qui en forma part i quins són els seus projectes.
La segona part conté l’explicació de com vaig crear la meva obra de teatre, així com les tècniques apresses a través de cada companyia i l’evolució de la pròpia creació. També incloc el guió de l’obra i una guia didàctica per oferir material amb el qual el professor pugui seguir treballant els valors utilitzant l’activitat teatral.
A part, adjunto dos documents visuals. Un d’ells és el reportatge de l’obra de teatre Jugo Jo de la companyia Teatre en l’educació, i que reflecteix el treball de la companyia amb l’opinió de tots els grups implicats dins el col·lectiu escolar: alumnes, pares i mestres.
L’altre document és la gravació de l’obra El Doble Secret, creada per a aquest treball i representada als alumnes de segon de Batxillerat del nostre institut. Vull demanar disculpes, per la qualitat d’imatge d’aquest segon vídeo, doncs la gravació era secundària. Lo primordial, era estar amb el públic i pendent del treball.
Ja per acabar, he inclòs un annex en el que s’hi poden trobar les cartes adreçades a les companyies per obtenir l’acreditació, les entrevistes realitzades a directors, actors i tècnics de les companyies, el guió del reportatge visual i algunes de les interpretacions del quadre El Doble Secret que van fer els espectadors de l’obra de teatre.
En fi, la feina de les companyies, que queda reflectida en el treball, mostra una alternativa educativa que té molt a dir i molt per fer. Jo, només vull col·laborar en aquesta ajuda social mostrant una humil aportació per donar a conèixer aquesta corrent innovadora.