Aïllants acústics: varia la capacitat d'insonorització d'un material respecte a la freqüència del so?
Autor: Montse Vilarrubí Porta
Centre: INST.LA SERRA
Document: No hi ha fitxer associat
La contaminació acústica és, avui en dia, un problema greu en la nostra societat, per això cal buscar-hi solucions. Una d’aquestes solucions és la insonorització, es a dir, el fet de condicionar un espai amb aïllants acústics per evitar que hi penetrin o en surtin els sorolls.
L’objectiu d’aquest treball és analitzar la capacitat d’insonorització d’alguns materials de diferents característiques i demostrar si aquesta capacitat varia respecte a diferents freqüències del so.
El marc teòric del treball s’inicia amb una petita explicació sobre com ha evolucionat l’estudi del so al llarg del temps, partint dels inicis de l’acústica fins arribar a l’ús d’aquesta avui en dia. Seguidament, en el treball hi consta una explicació teòrica de l’estudi del so, què és com a moviment ondulatori, com es propaga i quines en son les seves característiques. Els següents apartats d’aquest marc fan referència a l’oïda humà, la contaminació acústica i la insonorització.
Per tal d’aconseguir els objectius d’aquest treball he utilitzat quatre materials diferents: el poliestirè expandit, la llana de roca, la llana de vidre i l’espuma de poliuretà. A l’hora d’iniciar la pràctica he folrat caixes de cartró amb els diferents materials, tenint en compte que el guix de tots els materials sigui el mateix. Un cop construïdes les caixes, he inserit les dues fonts sonores de diferents freqüències en el seu interior i he mesurat la intensitat que se’n rebia a l’exterior a través d’un sonòmetre.
Els resultats obtinguts, mostrats en el treball a través de diversos gràfics, mostren que dels materials utilitzats, la llana de roca és el més aïllant acústicament i, per tant, arribo a la conclusió que la porositat i la fibrositat són unes variables importants a l’hora de fer bon aïllant acústic un material. D’altra banda, he pogut observar en els gràfics obtinguts que els materials de més baixa freqüència s’aïllen més fàcilment que els materials d’altes freqüències, segurament, degut a les oscil•lacions que fan les diferents ones per segon i a la facilitat d’aquestes de perdre energia en el xoc contra el material.
Personalment, fer aquest treball m’ha ofert poder entrar en una petita part del món de l’acústica, el qual espero poder experimentar més àmpliament en un futur no gaire llunyà.
L’objectiu d’aquest treball és analitzar la capacitat d’insonorització d’alguns materials de diferents característiques i demostrar si aquesta capacitat varia respecte a diferents freqüències del so.
El marc teòric del treball s’inicia amb una petita explicació sobre com ha evolucionat l’estudi del so al llarg del temps, partint dels inicis de l’acústica fins arribar a l’ús d’aquesta avui en dia. Seguidament, en el treball hi consta una explicació teòrica de l’estudi del so, què és com a moviment ondulatori, com es propaga i quines en son les seves característiques. Els següents apartats d’aquest marc fan referència a l’oïda humà, la contaminació acústica i la insonorització.
Per tal d’aconseguir els objectius d’aquest treball he utilitzat quatre materials diferents: el poliestirè expandit, la llana de roca, la llana de vidre i l’espuma de poliuretà. A l’hora d’iniciar la pràctica he folrat caixes de cartró amb els diferents materials, tenint en compte que el guix de tots els materials sigui el mateix. Un cop construïdes les caixes, he inserit les dues fonts sonores de diferents freqüències en el seu interior i he mesurat la intensitat que se’n rebia a l’exterior a través d’un sonòmetre.
Els resultats obtinguts, mostrats en el treball a través de diversos gràfics, mostren que dels materials utilitzats, la llana de roca és el més aïllant acústicament i, per tant, arribo a la conclusió que la porositat i la fibrositat són unes variables importants a l’hora de fer bon aïllant acústic un material. D’altra banda, he pogut observar en els gràfics obtinguts que els materials de més baixa freqüència s’aïllen més fàcilment que els materials d’altes freqüències, segurament, degut a les oscil•lacions que fan les diferents ones per segon i a la facilitat d’aquestes de perdre energia en el xoc contra el material.
Personalment, fer aquest treball m’ha ofert poder entrar en una petita part del món de l’acústica, el qual espero poder experimentar més àmpliament en un futur no gaire llunyà.