Daphnia magna. Com afecten les substàncies estimulants al seu ritme cardíac?
Autor: Mar Pujals Garcia
Centre: INST.MANUEL BLANCAFORT
Document:
El que em vaig proposar respondre a l’hora de realitzar aquest treball de recerca va ser si els batecs del cor de la Daphnia magna augmenten de la mateixa manera en subministrar-li diferents productes estimulants, tots ells amb cafeïna.
Vaig partir de la hipòtesi que el ritme cardíac de la puça d’aigua no augmentaria de la mateixa manera, encara que totes les substàncies tinguessin cafeïna amb més o menys concentració.
Per comprovar la meva hipòtesi vaig realitzar una sèrie de proves. Vaig comptar els batecs del cor d’aquest crustaci durant un minut després d’haver-li subministrat la dissolució de la substància que volia utilitzar per fer la prova: cafeïna anhidra, Monster, cafè i te.
Els resultats que he obtingut al final del treball concorden amb la hipòtesi que m’havia formulat al principi: el ritme cardíac de la puça d’aigua no augmentava de la mateixa manera al sotmetre-la a diferents substàncies estimulants. Prenent com a patró el ritme cardíac sota els efectes de la cafeïna anhidra, els efectes del te augmenten molt més el ritme cardíac de la puça d’aigua que la cafeïna anhidre al augmentar la seva concentració, el cafè es complementa força bé amb el de la substància que serveix de model i a la beguda estimulant Monster els batecs comencen augmentant poc a poc, però a mestura que incrementem la concentració de les dissolucions el ritme cardíac accelera i comença a adaptar-se millor al de la cafeïna anhidre.
Vaig partir de la hipòtesi que el ritme cardíac de la puça d’aigua no augmentaria de la mateixa manera, encara que totes les substàncies tinguessin cafeïna amb més o menys concentració.
Per comprovar la meva hipòtesi vaig realitzar una sèrie de proves. Vaig comptar els batecs del cor d’aquest crustaci durant un minut després d’haver-li subministrat la dissolució de la substància que volia utilitzar per fer la prova: cafeïna anhidra, Monster, cafè i te.
Els resultats que he obtingut al final del treball concorden amb la hipòtesi que m’havia formulat al principi: el ritme cardíac de la puça d’aigua no augmentava de la mateixa manera al sotmetre-la a diferents substàncies estimulants. Prenent com a patró el ritme cardíac sota els efectes de la cafeïna anhidra, els efectes del te augmenten molt més el ritme cardíac de la puça d’aigua que la cafeïna anhidre al augmentar la seva concentració, el cafè es complementa força bé amb el de la substància que serveix de model i a la beguda estimulant Monster els batecs comencen augmentant poc a poc, però a mestura que incrementem la concentració de les dissolucions el ritme cardíac accelera i comença a adaptar-se millor al de la cafeïna anhidre.