Sobreexpressió d'una proteïna fluorescent en cèl.lules humanes
Autor: Xavier Garrell i Salat
Centre: CERVETO, ESCOLA
Document:
Sobreexpressió d’una proteïna fluorescent en cèl•lules humanes.
Cada vegada surten més notícies als mitjans de comunicació sobre els avenços en l’enginyeria genètica i l’univers de solucions que obre a la ciència per afrontar les grans malalties del segle XXI. De fet, malgrat que cada vegada els conceptes de la genètica es van integrant més en el nostre dia a dia, generalment la societat encara té molts dubtes sobre quin és el funcionament i aplicacions d’aquesta ciència relativament nova.
Amb aquest treball de recerca, ens vam proposar d’apropar, de forma força divulgativa, el món de la tecnologia del DNA recombinant a tothom interessat en entendre bé què és. Seguint aquest objectiu, vàrem estructurar el treball com un viatge cap a l’interior de la cèl•lula fins arribar al seu nucli, on hi ha el DNA. A partir d’aquí, vam desenvolupar l’estructura i metabolisme del DNA, per a formar les proteïnes, i finalment acabem amb l’enginyeria genètica i les múltiples aplicacions que té.
Pel que fa a la part experimental, en primer lloc cal dir que totes les pràctiques van ser realitzades als laboratoris del Parc Científic de Barcelona. L’objectiu que ens vàrem plantejar va ser aconseguir que un cultiu de cèl•lules de ronyó humà fabriqués proteïnes fluorescents (GFP), de manera que s’evidenciés la modificació del material genètic de les cèl•lules i així poguéssim explicar tots els passos que es segueixen per aconseguir-ho.
Els resultats que vàrem obtenir van ser molt positius, perquè vam complir amb els propòsits inicials, és a dir, vam observar com cèl•lules de ronyó humà expressaven proteïnes fluorescents amb total normalitat (majoritàriament) com si es tractés de proteïnes pròpies en éssers humans.
Amb aquests resultats vam quedar fascinats de pensar en la relativa facilitat amb què es poden inserir gens en teixits humans, i les oportunitats que això pot arribar a donar al progrés de la ciència i el tractament de malalts actualment incurables. De totes maneres, l’experiència als laboratoris ens va fer entendre que aquests experiments no sempre funcionen a la primera i que cal tenir en compte moltes variables per arribar allà on es vol, per tant vam veure que encara falta temps per acabar de consolidar l’enginyeria genètica pràctica. Alhora, vàrem conèixer el gen de la fluorescència verda i els usos que té per seguir els moviments de les proteïnes dins la cèl•lula, la seva funció, i la seva relació amb altres proteïnes.
Per concloure, aquest treball de recerca ens ha permès entendre i aplicar experimentalment quins són els passos per modificar el material genètic de cèl•lules humanes, i alhora ens ha permès fer-nos una idea de com pot canviar l’enginyeria genètica el futur de la ciència del segle XXI.
Cada vegada surten més notícies als mitjans de comunicació sobre els avenços en l’enginyeria genètica i l’univers de solucions que obre a la ciència per afrontar les grans malalties del segle XXI. De fet, malgrat que cada vegada els conceptes de la genètica es van integrant més en el nostre dia a dia, generalment la societat encara té molts dubtes sobre quin és el funcionament i aplicacions d’aquesta ciència relativament nova.
Amb aquest treball de recerca, ens vam proposar d’apropar, de forma força divulgativa, el món de la tecnologia del DNA recombinant a tothom interessat en entendre bé què és. Seguint aquest objectiu, vàrem estructurar el treball com un viatge cap a l’interior de la cèl•lula fins arribar al seu nucli, on hi ha el DNA. A partir d’aquí, vam desenvolupar l’estructura i metabolisme del DNA, per a formar les proteïnes, i finalment acabem amb l’enginyeria genètica i les múltiples aplicacions que té.
Pel que fa a la part experimental, en primer lloc cal dir que totes les pràctiques van ser realitzades als laboratoris del Parc Científic de Barcelona. L’objectiu que ens vàrem plantejar va ser aconseguir que un cultiu de cèl•lules de ronyó humà fabriqués proteïnes fluorescents (GFP), de manera que s’evidenciés la modificació del material genètic de les cèl•lules i així poguéssim explicar tots els passos que es segueixen per aconseguir-ho.
Els resultats que vàrem obtenir van ser molt positius, perquè vam complir amb els propòsits inicials, és a dir, vam observar com cèl•lules de ronyó humà expressaven proteïnes fluorescents amb total normalitat (majoritàriament) com si es tractés de proteïnes pròpies en éssers humans.
Amb aquests resultats vam quedar fascinats de pensar en la relativa facilitat amb què es poden inserir gens en teixits humans, i les oportunitats que això pot arribar a donar al progrés de la ciència i el tractament de malalts actualment incurables. De totes maneres, l’experiència als laboratoris ens va fer entendre que aquests experiments no sempre funcionen a la primera i que cal tenir en compte moltes variables per arribar allà on es vol, per tant vam veure que encara falta temps per acabar de consolidar l’enginyeria genètica pràctica. Alhora, vàrem conèixer el gen de la fluorescència verda i els usos que té per seguir els moviments de les proteïnes dins la cèl•lula, la seva funció, i la seva relació amb altres proteïnes.
Per concloure, aquest treball de recerca ens ha permès entendre i aplicar experimentalment quins són els passos per modificar el material genètic de cèl•lules humanes, i alhora ens ha permès fer-nos una idea de com pot canviar l’enginyeria genètica el futur de la ciència del segle XXI.