De tot cor: Infart de Miocardi
Autor: Carme Alavedra Ortiz
Centre: INST.ALFONS COSTAFREDA
Document:
L’objectiu que em vaig marcar al decidir fer aquest tema va ser aprofundir en l’infart de miocardi, però sobretot el volia encaminar cap a la branca de la medicina.
A més a més, volia conèixer el perquè succeïa l’infart i tot el procediment que se segueix des que es detecta l’infart fins que el pacient pot continuar amb la seva vida depenent de la gravetat de la malaltia.
Aquest treball es divideix en dos blocs:
• En la primera part hi ha la memòria del treball, es a dir, l’explicació de les principals característiques del cor i la seva circulació, les causes que comporten el desenvolupament de l’infart i el tractament i seguiment del pacient.
• En la segona part, hi ha el projecte del meu treball, que serà el seguiment d’un cas real, és a dir, d’un pacient que en una edat considerablement jove ha patit un infart i posteriorment al cap d’uns anys un altre en una altra part del cor.
En la meva part practica, com he dit anteriorment, vaig fer l’estudi i seguiment d’un cas real que havia patit dos infarts. Després d’estudiar-los profundament i contactar amb el cardiòleg del pacient i també amb variïs metges que també el tractaven vaig fer una breu descripció sobre els dos:
El primer infart era més petit i la repercussió en el cor no era molt important, no se li va fer cap cateterisme perquè, a més, quan se li va produir va ser al 2001 i encara no hi havien els recursos hemodinàmics suficients.
El segon infart ja va ser molt més important per això se li va fer un cateterisme, però no se li va posar cap bypass ni cap stent, perquè les seves lesions estaven situades en coronàries difícils de tractar, ja que amb un petit error hagués tingut un altre problema al cor.
A continuació els vaig comparar i vaig buscar més informació sobre aquets. Els meus resultats van ser que després del primer infart se li va donar uns consells i uns medicament que havia de prendre, ell va seguir tots aquets consells, però tot i així se li va produir un segon infart. Segons el cardiòleg també se li podria produir un tercer infart, ja que els metges no poden preveure tots els processos, ells poden controlar els factors de risc, però n’hi ha que no depenen d’ells com ara l’edat que fa que les coronàries es vagin envellint. A més els medicaments actuen en la circulació però no la canvien, solament la milloren i intenten evitar l’aparició de nous episodis, però això no s’aconsegueix al 100%, per tant es poden produir noves aparicions.
Com a conclusions del meu treball de recerca:
En primer lloc, vull fer constar que ha estat un plaer realitzar aquest treball de recerca, perquè he pogut aprendre moltíssim sobre l’infart de miocardi. El fet d’haver-me endinsat en aquet tema m’ha aportat un enriquiment personal amb el coneixement de les diferents facetes d’aquesta malaltia, sobretot, dins l’àmbit de la medicina.
Després de diversos mesos, gairebé un any, de recerca d’informació, classificació i redacció del treball, he observat que la investigació sobre aquesta malaltia està força avançada i que, cada vegada, van sorgint noves tecnològiques i nous fàrmacs perquè els efectes de l’infart en un pacient vagi disminuint l’agressivitat i el pacient pugui dur una vida el més normal possible .
També he observat que són nombroses les causes que el poden provocar i que és molt important la rapidesa en buscar ajuda i la detecció dels primers símptomes, perquè la lesió no sigui tant greu.
A més a més, volia conèixer el perquè succeïa l’infart i tot el procediment que se segueix des que es detecta l’infart fins que el pacient pot continuar amb la seva vida depenent de la gravetat de la malaltia.
Aquest treball es divideix en dos blocs:
• En la primera part hi ha la memòria del treball, es a dir, l’explicació de les principals característiques del cor i la seva circulació, les causes que comporten el desenvolupament de l’infart i el tractament i seguiment del pacient.
• En la segona part, hi ha el projecte del meu treball, que serà el seguiment d’un cas real, és a dir, d’un pacient que en una edat considerablement jove ha patit un infart i posteriorment al cap d’uns anys un altre en una altra part del cor.
En la meva part practica, com he dit anteriorment, vaig fer l’estudi i seguiment d’un cas real que havia patit dos infarts. Després d’estudiar-los profundament i contactar amb el cardiòleg del pacient i també amb variïs metges que també el tractaven vaig fer una breu descripció sobre els dos:
El primer infart era més petit i la repercussió en el cor no era molt important, no se li va fer cap cateterisme perquè, a més, quan se li va produir va ser al 2001 i encara no hi havien els recursos hemodinàmics suficients.
El segon infart ja va ser molt més important per això se li va fer un cateterisme, però no se li va posar cap bypass ni cap stent, perquè les seves lesions estaven situades en coronàries difícils de tractar, ja que amb un petit error hagués tingut un altre problema al cor.
A continuació els vaig comparar i vaig buscar més informació sobre aquets. Els meus resultats van ser que després del primer infart se li va donar uns consells i uns medicament que havia de prendre, ell va seguir tots aquets consells, però tot i així se li va produir un segon infart. Segons el cardiòleg també se li podria produir un tercer infart, ja que els metges no poden preveure tots els processos, ells poden controlar els factors de risc, però n’hi ha que no depenen d’ells com ara l’edat que fa que les coronàries es vagin envellint. A més els medicaments actuen en la circulació però no la canvien, solament la milloren i intenten evitar l’aparició de nous episodis, però això no s’aconsegueix al 100%, per tant es poden produir noves aparicions.
Com a conclusions del meu treball de recerca:
En primer lloc, vull fer constar que ha estat un plaer realitzar aquest treball de recerca, perquè he pogut aprendre moltíssim sobre l’infart de miocardi. El fet d’haver-me endinsat en aquet tema m’ha aportat un enriquiment personal amb el coneixement de les diferents facetes d’aquesta malaltia, sobretot, dins l’àmbit de la medicina.
Després de diversos mesos, gairebé un any, de recerca d’informació, classificació i redacció del treball, he observat que la investigació sobre aquesta malaltia està força avançada i que, cada vegada, van sorgint noves tecnològiques i nous fàrmacs perquè els efectes de l’infart en un pacient vagi disminuint l’agressivitat i el pacient pugui dur una vida el més normal possible .
També he observat que són nombroses les causes que el poden provocar i que és molt important la rapidesa en buscar ajuda i la detecció dels primers símptomes, perquè la lesió no sigui tant greu.