Skip to main content

Pròtesis mioelèctriques:

Autor: IRENE GIMENO BENITO
Centre: SANT GERVASI, ESCOLA
Ens trobem davant d’un ambiciós treball que uneix dos àmbits diferents, el tecnològic i el científic, en el qual, el nostre objectiu principal és, després d’algunes reduccions, la consumació d’un prototip de pròtesi executada mitjançant els impulsos elèctrics del múscul del nostre avantbraç. Centrats en aquest objectiu i sent conscients de la seva dificultat, se’ns plantejava un altre objectiu: realitzar una investigació conceptual prèvia per adquirir els coneixements que ens mancaven per a la realització de la del nostre prototip. Així doncs, l’esforç i la cooperació dels quatre membres de l’”equip” constituïen el nostre tercer i últim objectiu.
La recerca conceptual científica la iniciàrem per la llavor, és a dir, l’amputació. Així mateix, vam poder donar pas a l’anatomia i les funcions de la mà. Estudiada l’estètica i la funcionalitat vam aprofundir fins el sistema nerviós. Paral•lelament, la investigació teòrica tecnològica se centrava en l’evolució de les pròtesis. Tot i això, la focalització en dues d’elles, les pròtesis mioelèctriques i la biòniques, va ser ineludible ja que es tracta de les dues pròtesis més avançades en l’actualitat. Arribats a aquest punt, es produeix la unió de les dues recerques en el que marcarà la finalització de l’etapa conceptual i el inici de la pràctica, els elèctrodes.
L’enregistrament dels impulsos (o senyals electromiogràfics) mitjançant elèctrodes de superfície va ser la primera tasca que se’ns va presentar tot just acabada la investigació. Saber interpretar les dades que obteníem era fonamental per realitzar el tractament d’aquestes. Aquest es va realitzar per mitjà de la programació en llenguatge C que va permetre la sortida a una interfície electrònica, un circuit, en forma de senyal elèctric. El disseny del circuit es va presentar com un desafiament per les condicions que requeria. Finalment, el receptor del circuit, un motor DC, ens va permetre el canvi del senyal elèctric a moviment mecànic. La construcció de la pinça amb formà de mà va ser l’últim repte d’aquesta segona etapa.
L’execució dels moviments desitjats en els moments desitjats del nostre prototip de pròtesi mioelèctrica no és únicament i exclusivament la mostra de que l’objectiu principal s’ha assolit, sinó que a més és la corroboració directe de l’èxit en la investigació prèvia i en el treball organitzat i en equip. Aquest satisfactori resultat final, malgrat les dificultats, és el reflex de la constància i l’entusiasme que s’ha emprat en aquest treball per a la seva realització.