La música tradicional del Pla d'Urgell
Autor: Alexandra López Berga
Centre: INST.LA SERRA
Document: No hi ha fitxer associat
LA MÚSICA TRADICIONAL DEL PLA D’URGELL
Les tonades del Pla d’Urgell que un cop varen ser cantades pels nostres padrins van perdent-se, poc a poc, a mesura que les bufades del vent se les emporta.
Melodies de missa, melodies del camp, de l’amor i la mort deixen un rastre que s’esborra cada vegada que una d’elles desapareix, i alhora s’emporta una part de la nostra història, la història de la nostra terra.
La recerca de les peces musicals que ens caracteritzen com a comarca no ha estat fàcil. Tot i així, s’ha complert l’objectiu final de la realització del treball: crear un recopilatori de la música tradicional del Pla d’Urgell amb el propòsit d’evitar la pèrdua de totes les cançons, ja sigui de caire religiós o profà.
L’àmbit sacre presenta gran quantitat de melodies amb la seva partitura corresponent, conseqüència de la intervenció de l’església, que ha fet possible la conservació de moltes d’aquestes fins avui dia.
Les peces es cantaven en misses o en processons i la seva funció era, d’una banda, la demanda d’ajut per quan es patia alguna malaltia que provocava gran mortaldat, i, de l’altra, l’agraïment en cas de que es complís alguna pregària.
Es dedicaven totes a Sants, Verges i a Déu.
La música popular o profana que ens arriba, no segueix un mateix esquema musical en tots els casos. La majoria de peces presenten la forma de rondó ( A, B, A, C, A, D, A...) i es divideixen en estrofes. No obstant això, també se’n troben de simples (dos tres...versos) i, fins i tot, d’inacabades.
Els temes que tracten les cançons eren normalment l’amor, la mort, les feines al camp, les estacions de l’any, accions heroiques, malalties, desastres...
En aquest cas, es fa més difícil trobar-ne les partitures amb les lletres de les peces, ja que la majoria d’elles eren compostes o escrites per la gent del poble. La seva transmissió, en aquest cas, era oral i de pares a fills. Com a excepció, si algun mossèn intervenia en la composició d’alguna peça profana, la música s’escrivia i la probabilitat de que hagi arribat a les nostres mans és una mica més elevada.
Pel que fa a l’estructura del treball, aquest es divideix en diferents apartats cadascun d’ells representa el contingut musical de cada poble ordenat alfabèticament. Al final del treball, però, l’apartat “ El Pla d’Urgell” inclou diferents peces que es cantaven a tota la comarca en general.
Les tonades del Pla d’Urgell que un cop varen ser cantades pels nostres padrins van perdent-se, poc a poc, a mesura que les bufades del vent se les emporta.
Melodies de missa, melodies del camp, de l’amor i la mort deixen un rastre que s’esborra cada vegada que una d’elles desapareix, i alhora s’emporta una part de la nostra història, la història de la nostra terra.
La recerca de les peces musicals que ens caracteritzen com a comarca no ha estat fàcil. Tot i així, s’ha complert l’objectiu final de la realització del treball: crear un recopilatori de la música tradicional del Pla d’Urgell amb el propòsit d’evitar la pèrdua de totes les cançons, ja sigui de caire religiós o profà.
L’àmbit sacre presenta gran quantitat de melodies amb la seva partitura corresponent, conseqüència de la intervenció de l’església, que ha fet possible la conservació de moltes d’aquestes fins avui dia.
Les peces es cantaven en misses o en processons i la seva funció era, d’una banda, la demanda d’ajut per quan es patia alguna malaltia que provocava gran mortaldat, i, de l’altra, l’agraïment en cas de que es complís alguna pregària.
Es dedicaven totes a Sants, Verges i a Déu.
La música popular o profana que ens arriba, no segueix un mateix esquema musical en tots els casos. La majoria de peces presenten la forma de rondó ( A, B, A, C, A, D, A...) i es divideixen en estrofes. No obstant això, també se’n troben de simples (dos tres...versos) i, fins i tot, d’inacabades.
Els temes que tracten les cançons eren normalment l’amor, la mort, les feines al camp, les estacions de l’any, accions heroiques, malalties, desastres...
En aquest cas, es fa més difícil trobar-ne les partitures amb les lletres de les peces, ja que la majoria d’elles eren compostes o escrites per la gent del poble. La seva transmissió, en aquest cas, era oral i de pares a fills. Com a excepció, si algun mossèn intervenia en la composició d’alguna peça profana, la música s’escrivia i la probabilitat de que hagi arribat a les nostres mans és una mica més elevada.
Pel que fa a l’estructura del treball, aquest es divideix en diferents apartats cadascun d’ells representa el contingut musical de cada poble ordenat alfabèticament. Al final del treball, però, l’apartat “ El Pla d’Urgell” inclou diferents peces que es cantaven a tota la comarca en general.