ELS COLORANTS ALIMENTARIS
Autor: ÀUREA CARTANYÀ HUESO
Centre: INST.MARTÍ L'HUMÀ
Document:
Per realitzar aquest treball em vaig proposar cinc objectius: conèixer què són els colorants alimentaris i fer-ne una classificació per colors, determinar quins són els colorants més utilitzats, quina és la finalitat d’utilitzar colorants alimentaris, saber quina és la preferència dels consumidors -si aliments amb colorants o sense colorants- i, finalment, separar els colorants de la coberta d’un caramel M&M.
He pogut arribar a tots els objectius, a partir dels quals he après que els colorants són un tipus d’additiu alimentari i que es codifiquen amb la lletra E i un número entre el 100 i el 180; a més a més, tenen una legislació que en determina l’ús. He extret la conclusió que els colorants alimentaris més utilitzats són l’E-120, que és de color vermell, i l’E-160a, que és de color taronja. Sobre el tercer objectiu, he pogut establir que l’única finalitat d’utilitzar-ne és l’estètica. També he observat que els consumidors prefereixen, en molts casos o en tots, aliments sense colorants. I per últim, he pogut separar els colorants que formen la coberta del caramel M&M de color verd.
Com a conclusions, he pogut extreure, en primer lloc, que els colorants alimentaris no són dolents, encara que molta gent s’ho pensi. En segon lloc, que els colorants més utilitzats són de color vermell i de color taronja perquè els gustos més utilitzats són el de maduixa i el de taronja. En tercer lloc, que les indústries alimentàries utilitzen colorants per cridar més l’atenció del client – tot i que avui en dia el client prefereix aliments totalment naturals, i per aquest motiu n’utilitzen només en casos imprescindibles. I, per últim, he conclòs que, per fer determinats colors, se’n necessita més d’un.
He pogut arribar a tots els objectius, a partir dels quals he après que els colorants són un tipus d’additiu alimentari i que es codifiquen amb la lletra E i un número entre el 100 i el 180; a més a més, tenen una legislació que en determina l’ús. He extret la conclusió que els colorants alimentaris més utilitzats són l’E-120, que és de color vermell, i l’E-160a, que és de color taronja. Sobre el tercer objectiu, he pogut establir que l’única finalitat d’utilitzar-ne és l’estètica. També he observat que els consumidors prefereixen, en molts casos o en tots, aliments sense colorants. I per últim, he pogut separar els colorants que formen la coberta del caramel M&M de color verd.
Com a conclusions, he pogut extreure, en primer lloc, que els colorants alimentaris no són dolents, encara que molta gent s’ho pensi. En segon lloc, que els colorants més utilitzats són de color vermell i de color taronja perquè els gustos més utilitzats són el de maduixa i el de taronja. En tercer lloc, que les indústries alimentàries utilitzen colorants per cridar més l’atenció del client – tot i que avui en dia el client prefereix aliments totalment naturals, i per aquest motiu n’utilitzen només en casos imprescindibles. I, per últim, he conclòs que, per fer determinats colors, se’n necessita més d’un.