Introducció als Efectes Transgeneracionals de l'Epigenètica Humana
Autor: Joan Martí Carreras
Centre: INST.CENDRASSOS
Document:
Què ens fa diferents dels primats? Com és que els bessons idèntics deixen d’assemblar-se tant quan es fan grans? Com és que al llarg de la vida canviem tant? Som el que el ha estat definit en el moment de la nostre mort o som el resultat de nosaltres i els nostres accidents? La resposta és l’epigenètica. Fins fa poc menys de 30 anys la genètica tenia una forta base determinista, herència dels treballs de Mendel, però no només és això.
El nostre ambient és capaç d’influir-nos, i també és capaç d’influir als que vindran després de nosaltres. L’epigenètica conforma un conjunt de mecanismes i canvis que pot sofrir el nostre cos, de forma natural o artificial i que solen tenir un caràcter temporal.
Aquest treball pretén donar una visió de conjunt, sintètica, sobre aquesta disciplina relativament moderna, amb un llenguatge senzill, però no mancat de contingut.
El cos del treball consta de diverses parts: una acurada recerca bibliogràfica sobre els principals conceptes genètics i epigenètics, una revisió de les descobertes més importants fins al dia d’avui sobre l’epigenètica transgeneracional (la implicació dels canvis epigenètics a través de les generacions), una pràctica per conèixer algunes tècniques i protocols aplicats en el treball al laboratori de genètica (una extracció de DNA de l’espècie Auxis Rochei dins l’àmbit d’una recerca oberta) i una sèrie d’entrevistes a tres científics importants d’aquí Catalunya i les visites a les seves instal•lacions. En resum, una aproximació al món científic català.
D’aquest treball se’n poden extreure diverses conclusions, algunes d’elles són: l’epigenètica, tot i ser una hipòtesi relativament recent dins el món acadèmic, respon a tots els interrogants deixats per la genètica clàssica; la confirmació de la importància de l’ambioma en el desenvolupament i reproducció dels éssers vius (com pot modificar-los estructuralment); la tendència a la temporalitat dels canvis epigenètics (a diferència dels genètics, que solen tenir un caràcter més perenne); la reflexió que és una àrea jove, per la qual cosa, encara queda molt per descobrir i la última conclusió, més personal aquesta, la satisfacció del gran potencial que té Catalunya com a centre d’investigació (en l’actualitat i en el seu futur més immediat).
El nostre ambient és capaç d’influir-nos, i també és capaç d’influir als que vindran després de nosaltres. L’epigenètica conforma un conjunt de mecanismes i canvis que pot sofrir el nostre cos, de forma natural o artificial i que solen tenir un caràcter temporal.
Aquest treball pretén donar una visió de conjunt, sintètica, sobre aquesta disciplina relativament moderna, amb un llenguatge senzill, però no mancat de contingut.
El cos del treball consta de diverses parts: una acurada recerca bibliogràfica sobre els principals conceptes genètics i epigenètics, una revisió de les descobertes més importants fins al dia d’avui sobre l’epigenètica transgeneracional (la implicació dels canvis epigenètics a través de les generacions), una pràctica per conèixer algunes tècniques i protocols aplicats en el treball al laboratori de genètica (una extracció de DNA de l’espècie Auxis Rochei dins l’àmbit d’una recerca oberta) i una sèrie d’entrevistes a tres científics importants d’aquí Catalunya i les visites a les seves instal•lacions. En resum, una aproximació al món científic català.
D’aquest treball se’n poden extreure diverses conclusions, algunes d’elles són: l’epigenètica, tot i ser una hipòtesi relativament recent dins el món acadèmic, respon a tots els interrogants deixats per la genètica clàssica; la confirmació de la importància de l’ambioma en el desenvolupament i reproducció dels éssers vius (com pot modificar-los estructuralment); la tendència a la temporalitat dels canvis epigenètics (a diferència dels genètics, que solen tenir un caràcter més perenne); la reflexió que és una àrea jove, per la qual cosa, encara queda molt per descobrir i la última conclusió, més personal aquesta, la satisfacció del gran potencial que té Catalunya com a centre d’investigació (en l’actualitat i en el seu futur més immediat).