VINT-I-DOS ANYS DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER
Autor: Núria Ballestar Dot
Centre: INST.ANTONI POUS I ARGILA
Document:
ELS VINT-I-DOS ANYS DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER
El principal objectiu que em vaig plantejar en fer el treball de recerca va ser fer una historia del Grup per tal de saber els motius que els van impulsar a fundar aquesta entitat i alhora veure els diferents objectius que s’han marcat durant aquests anys i pels quals han estat lluitant. A mesura que hi vaig anar treballant van sorgir objectius nous: conèixer la repercussió, tant social com mediambiental que ha deixat i encara està deixant el GDT, saber-ne l’opinió de diversa gent, aprofundir sobre les seves activitats que he cregut més rellevants i finalment també esbrinar les perspectives de futur que tenen els integrants. A través de la consulta a l’hemeroteca de la biblioteca de Manlleu he viatjat en el temps i he buscat en els articles dels diaris de la comarca els diferents actes que ha fet el grup des del 1989. Gràcies a la gran quantitat d’informació que em vaig trobar, he pogut fer una bona cronologia del recorregut del GDT al llarg d’aquests vint-i-dos anys. El meu treball, però, s’ha basat fonamentalment a obtenir la informació a través d’entrevistes. Tot i que al principi va resultar complicat, em vaig trobar que la gent estava molt disposada a ajudar-me i a aportar-me la informació que jo necessitava. Vaig parlar amb els fundadors de l’entitat, gent que va estar-hi durant molts anys i també amb els més joves de Grup. Les seves entrevistes, a part d’aportar-me dades interessants del GDT també em van donar la seva visió personal i em vaig endur una gran sorpresa en veure el que significava per a ells haver-hi col·laborat. He pogut parlar amb cadascun dels diferents presidents que ha tingut el grup i això m’ha permès estar, d’alguna manera, present en les diferents èpoques que ha viscut l’entitat. Vaig fer unes altres entrevistes a diverses personalitats de diversos camps que han estat vinculades al Grup i a tots els vaig fer les mateixes preguntes sobre el passat i futur del GDT per tal de poder-les comparar. Moltes de les personalitats amb les quals vaig voler parlar em van ajudar molt gratament. Vaig poder comprovar la gran petjada que ha deixat, i encara ara està deixant el Cas Puigneró, tant dins la comarca d’Osona com a nivell de Catalunya, Espanya i mundial. Sobre el futur del GDT, van haver-hi diverses opinions al respecte. Com que amb el pas dels anys el món canvia, els objectius del GDT també ho fan. Aquests últims anys, amb el creixement desmesurat que estem patint, han vist que era important ampliar el seu ventall d’acció i dedicar-se també a la defensa del territori. Aquest nou camp d’acció no ha estat ben vist per part de tots els socis, ja que alguns creuen que el Grup de Defensa del Ter, com el seu nom indica, només s’hauria de dedicar a la defensa del riu. No obstant, molts d’ells creuen que és fonamental intentar aturar aquest creixement perquè el bon estat dels nostres rius depèn del bon estat del territori. En aquest treball valoro sobretot un aspecte del qual he après molt: el voluntariat. No era un dels meus objectius principals però he pogut veure que en la nostra societat és una qualitat fonamental que hauríem de tenir cadascun de nosaltres ja que enriqueix molt una persona poder aportar, encara que sigui amb el seu petit granet de sorra, els seus coneixements i habilitats pel bé de tots.
El principal objectiu que em vaig plantejar en fer el treball de recerca va ser fer una historia del Grup per tal de saber els motius que els van impulsar a fundar aquesta entitat i alhora veure els diferents objectius que s’han marcat durant aquests anys i pels quals han estat lluitant. A mesura que hi vaig anar treballant van sorgir objectius nous: conèixer la repercussió, tant social com mediambiental que ha deixat i encara està deixant el GDT, saber-ne l’opinió de diversa gent, aprofundir sobre les seves activitats que he cregut més rellevants i finalment també esbrinar les perspectives de futur que tenen els integrants. A través de la consulta a l’hemeroteca de la biblioteca de Manlleu he viatjat en el temps i he buscat en els articles dels diaris de la comarca els diferents actes que ha fet el grup des del 1989. Gràcies a la gran quantitat d’informació que em vaig trobar, he pogut fer una bona cronologia del recorregut del GDT al llarg d’aquests vint-i-dos anys. El meu treball, però, s’ha basat fonamentalment a obtenir la informació a través d’entrevistes. Tot i que al principi va resultar complicat, em vaig trobar que la gent estava molt disposada a ajudar-me i a aportar-me la informació que jo necessitava. Vaig parlar amb els fundadors de l’entitat, gent que va estar-hi durant molts anys i també amb els més joves de Grup. Les seves entrevistes, a part d’aportar-me dades interessants del GDT també em van donar la seva visió personal i em vaig endur una gran sorpresa en veure el que significava per a ells haver-hi col·laborat. He pogut parlar amb cadascun dels diferents presidents que ha tingut el grup i això m’ha permès estar, d’alguna manera, present en les diferents èpoques que ha viscut l’entitat. Vaig fer unes altres entrevistes a diverses personalitats de diversos camps que han estat vinculades al Grup i a tots els vaig fer les mateixes preguntes sobre el passat i futur del GDT per tal de poder-les comparar. Moltes de les personalitats amb les quals vaig voler parlar em van ajudar molt gratament. Vaig poder comprovar la gran petjada que ha deixat, i encara ara està deixant el Cas Puigneró, tant dins la comarca d’Osona com a nivell de Catalunya, Espanya i mundial. Sobre el futur del GDT, van haver-hi diverses opinions al respecte. Com que amb el pas dels anys el món canvia, els objectius del GDT també ho fan. Aquests últims anys, amb el creixement desmesurat que estem patint, han vist que era important ampliar el seu ventall d’acció i dedicar-se també a la defensa del territori. Aquest nou camp d’acció no ha estat ben vist per part de tots els socis, ja que alguns creuen que el Grup de Defensa del Ter, com el seu nom indica, només s’hauria de dedicar a la defensa del riu. No obstant, molts d’ells creuen que és fonamental intentar aturar aquest creixement perquè el bon estat dels nostres rius depèn del bon estat del territori. En aquest treball valoro sobretot un aspecte del qual he après molt: el voluntariat. No era un dels meus objectius principals però he pogut veure que en la nostra societat és una qualitat fonamental que hauríem de tenir cadascun de nosaltres ja que enriqueix molt una persona poder aportar, encara que sigui amb el seu petit granet de sorra, els seus coneixements i habilitats pel bé de tots.