Cal...Morató?
Autor: Mireia Brau i Villaró
Centre: ARRELS II
Premi: 1r ex-aequo
Document: No hi ha fitxer associat
A Solsona hi ha una casa molt gran i cèntrica coneguda popularment com a “Cal Morató”, nom provinent, segons la creença tradicional, d’haver estat la llar de la família Morató, la llar dels famosos escultors vigatans que, a l’època del Barroc, construïren importants retaules arreu de Catalunya.
Adduint, entre altres motius, aquest fet, l’Ajuntament de Solsona, el 2005, va adquirir aquesta finca per tal de convertir-la en el principal centre cultural de la ciutat.
L’objectiu concret del meu treball ha estat la recerca i la localització de documentació de tota mena que ens permetés conèixer amb tota seguretat, i sense cap dubte, fins a quin punt aquesta creença popular, que fins ara només era una suposició, estava o no justificada. És a dir, esbrinar i acreditar si els Morató van viure efectivament, o no, en aquesta casa. I, en cas afirmatiu, determinar quins foren els membres de la nissaga que s’hi estatjaren, durant quins anys, i en base a quin títol o dret.
Pel que fa a la metodologia seguida, puc distingir-ne tres fases ben definides, que es corresponen també amb el desenvolupament del present estudi.
En la primera fase, he fet una aproximació al context històric, econòmic, social, cultural i artístic de l’època, per tal de copsar la importància que va tenir la construcció de retaules a la Catalunya del segle XVIII. És a dir, una aproximació al context en què va viure la família Morató. Fins aquí he utilitzat únicament publicacions, més o menys especialitzades, d’accés relativament senzill (enciclopèdies, llibres, revistes, articles, etc...)
La segona fase ha consistit en estudiar profundament l’esmentada família, bàsicament en dos aspectes concrets. En primer lloc, he elaborat pel meu compte un arbre genealògic complet de tots els membres de la nissaga que tingueren algun tipus de relació amb Solsona. L’he confeccionat a partir de l’arbre genealògic elaborat per Eduard Junyent, però introduint-hi importants modificacions, en base a la recerca exhaustiva, als diversos arxius i fons parroquials, per tot Catalunya, de les inscripcions de naixement, casament i òbit de tots ells. En segon lloc, he esbrinat, profunditzant als protocols notarials i als llibres de registres cadastrals, bàsicament de Solsona, la situació laboral, social, econòmica i patrimonial de Carles Morató i Brugaroles, probablement el més important de la família.
Finalment, a la tercera i darrera fase, ja degudament orientada per tot el treball anterior, i després d’una nova anàlisi de la situació fiscal de Carles Morató, m’he centrat en la localització exacta, també als diversos protocols notarials, en aquest cas repartits per tot el territori, de les escriptures corresponents a les hipotètiques compres i/o vendes, i transmissions en general, de la casa objecte del present treball, en què hi hagués intervingut algun membre de la família.
El resultat principal del treball ha estat la comprovació que, efectivament, aquesta havia estat la casa dels Morató, coneixent, a més a més, les circumstàncies en què es va donar aquest fet.
I, per últim, tot i que no formava part dels meus objectius en un principi, he pogut descobrir documents que aporten dades que rectifiquen, en alguns aspectes substancials, la genealogia de la família Morató fins ara generalment admesa per tothom, que els anys quaranta del segle XX va ser establerta per Eduard Junyent i Josep Francesc Ràfols. Rectificació que, de ben segur, podria constituir, per si sola, el punt de partida i la matèria d’un altre extens i important treball, però que, en tot cas, queda totalment fora de l’abast d’aquest que ara presento.
Adduint, entre altres motius, aquest fet, l’Ajuntament de Solsona, el 2005, va adquirir aquesta finca per tal de convertir-la en el principal centre cultural de la ciutat.
L’objectiu concret del meu treball ha estat la recerca i la localització de documentació de tota mena que ens permetés conèixer amb tota seguretat, i sense cap dubte, fins a quin punt aquesta creença popular, que fins ara només era una suposició, estava o no justificada. És a dir, esbrinar i acreditar si els Morató van viure efectivament, o no, en aquesta casa. I, en cas afirmatiu, determinar quins foren els membres de la nissaga que s’hi estatjaren, durant quins anys, i en base a quin títol o dret.
Pel que fa a la metodologia seguida, puc distingir-ne tres fases ben definides, que es corresponen també amb el desenvolupament del present estudi.
En la primera fase, he fet una aproximació al context històric, econòmic, social, cultural i artístic de l’època, per tal de copsar la importància que va tenir la construcció de retaules a la Catalunya del segle XVIII. És a dir, una aproximació al context en què va viure la família Morató. Fins aquí he utilitzat únicament publicacions, més o menys especialitzades, d’accés relativament senzill (enciclopèdies, llibres, revistes, articles, etc...)
La segona fase ha consistit en estudiar profundament l’esmentada família, bàsicament en dos aspectes concrets. En primer lloc, he elaborat pel meu compte un arbre genealògic complet de tots els membres de la nissaga que tingueren algun tipus de relació amb Solsona. L’he confeccionat a partir de l’arbre genealògic elaborat per Eduard Junyent, però introduint-hi importants modificacions, en base a la recerca exhaustiva, als diversos arxius i fons parroquials, per tot Catalunya, de les inscripcions de naixement, casament i òbit de tots ells. En segon lloc, he esbrinat, profunditzant als protocols notarials i als llibres de registres cadastrals, bàsicament de Solsona, la situació laboral, social, econòmica i patrimonial de Carles Morató i Brugaroles, probablement el més important de la família.
Finalment, a la tercera i darrera fase, ja degudament orientada per tot el treball anterior, i després d’una nova anàlisi de la situació fiscal de Carles Morató, m’he centrat en la localització exacta, també als diversos protocols notarials, en aquest cas repartits per tot el territori, de les escriptures corresponents a les hipotètiques compres i/o vendes, i transmissions en general, de la casa objecte del present treball, en què hi hagués intervingut algun membre de la família.
El resultat principal del treball ha estat la comprovació que, efectivament, aquesta havia estat la casa dels Morató, coneixent, a més a més, les circumstàncies en què es va donar aquest fet.
I, per últim, tot i que no formava part dels meus objectius en un principi, he pogut descobrir documents que aporten dades que rectifiquen, en alguns aspectes substancials, la genealogia de la família Morató fins ara generalment admesa per tothom, que els anys quaranta del segle XX va ser establerta per Eduard Junyent i Josep Francesc Ràfols. Rectificació que, de ben segur, podria constituir, per si sola, el punt de partida i la matèria d’un altre extens i important treball, però que, en tot cas, queda totalment fora de l’abast d’aquest que ara presento.