El meu avi:vivències d'una guerra
Autor: raquel freixas jambert
Centre: INST.SANTIAGO SOBREQUÉS VIDAL
Document:
Aquest treball no té cap altre objectiu que resseguir la història d’un home humil, el meu avi, Miquel Freixas Valentí, que es veié en situacions molt dures i extremes que el marcaren per sempre, com tants d’altres que es trobaren en situacions semblants durant la llarga Guerra Civil Espanyola.
En aquest treball, gràcies al Diari d’Operacions de la 3ª Bateria d’Artilleria de Muntanya, en la qual prestava servei Miquel Freixas, se m’ofereix l’oportunitat de reviure i descobrir tot el que visqué durant aquesta etapa, on lluità, les diverses situacions en què es trobà i hagué d’afrontar, les penes i mancances que patiren tots els que es veieren involucrats en aquesta guerra i els obstacles que se’ls anaren presentant. En general, són tot un seguit d’afers que no només representen el protagonista d’aquesta història sinó també a tots aquells que la visqueren i patiren les conseqüències d’una guerra que canvià la trajectòria de tot un país.
En aquest treball no es volen valorar les ajudes exteriors que participaren en la guerra, qui aplicà o aprofità millors els recursos i les tàctiques bèl•liques o qui se’n considera vencedor o perdedor. Les intencions són clares i les conclusions que m’ha aportat també:
- En primer terme, cal tenir en compte que ni l’alçament militar en contra de la República, ni la repressió establerta per ambdues rereguardes, sobretot la posterior a la guerra, no tenen justificació possible.
- Referent als que combateren durant la guerra, tant si lluitaren en el bàndol Nacional com en el Republicà, tots, sense excepció, passaren penúries i situacions extremes per igual i que, com en qualsevol guerra, els fins no justifiquen els fets.
- I finalment, la situació que suportaren les famílies de tots aquells que lluitaren al front i que patiren la guerra, que en el cas particular de la meva família, donades les circumstàncies, fou afortunada, ja que el meu avi tornà a casa sa i estalvi i no foren gaires els que tingueren la sort de gaudir del retorn d’aquells que apreciaven i estimaven.
També m’agradaria matisar que la realització d’aquest treball m’ha aportat una gran conclusió personal en el fet que, en l’àmbit global, a mesura que s’estudia a fons un esdeveniment tan profund com és una guerra, la qual implica, no només el patiment dels que s’hi veieren involucrats directament , sinó també l’angoixa dels amics i familiars que patiren l’absència dels que marxaren a lluitar, i les tràgiques conseqüències que aquesta comportà a tota una població estatal, quan vas avançant i aprofundint en la recerca, t’adones que un fet bèl•lic d’exorbitants repercussions com aquest no suposa per a la teva persona un canvi d’ideologia o pensament polític, sinó més aviat et permet qüestionar i atènyer grans valors morals i ètics sobre l’acció humana en mesures extremes.
En aquest treball, gràcies al Diari d’Operacions de la 3ª Bateria d’Artilleria de Muntanya, en la qual prestava servei Miquel Freixas, se m’ofereix l’oportunitat de reviure i descobrir tot el que visqué durant aquesta etapa, on lluità, les diverses situacions en què es trobà i hagué d’afrontar, les penes i mancances que patiren tots els que es veieren involucrats en aquesta guerra i els obstacles que se’ls anaren presentant. En general, són tot un seguit d’afers que no només representen el protagonista d’aquesta història sinó també a tots aquells que la visqueren i patiren les conseqüències d’una guerra que canvià la trajectòria de tot un país.
En aquest treball no es volen valorar les ajudes exteriors que participaren en la guerra, qui aplicà o aprofità millors els recursos i les tàctiques bèl•liques o qui se’n considera vencedor o perdedor. Les intencions són clares i les conclusions que m’ha aportat també:
- En primer terme, cal tenir en compte que ni l’alçament militar en contra de la República, ni la repressió establerta per ambdues rereguardes, sobretot la posterior a la guerra, no tenen justificació possible.
- Referent als que combateren durant la guerra, tant si lluitaren en el bàndol Nacional com en el Republicà, tots, sense excepció, passaren penúries i situacions extremes per igual i que, com en qualsevol guerra, els fins no justifiquen els fets.
- I finalment, la situació que suportaren les famílies de tots aquells que lluitaren al front i que patiren la guerra, que en el cas particular de la meva família, donades les circumstàncies, fou afortunada, ja que el meu avi tornà a casa sa i estalvi i no foren gaires els que tingueren la sort de gaudir del retorn d’aquells que apreciaven i estimaven.
També m’agradaria matisar que la realització d’aquest treball m’ha aportat una gran conclusió personal en el fet que, en l’àmbit global, a mesura que s’estudia a fons un esdeveniment tan profund com és una guerra, la qual implica, no només el patiment dels que s’hi veieren involucrats directament , sinó també l’angoixa dels amics i familiars que patiren l’absència dels que marxaren a lluitar, i les tràgiques conseqüències que aquesta comportà a tota una població estatal, quan vas avançant i aprofundint en la recerca, t’adones que un fet bèl•lic d’exorbitants repercussions com aquest no suposa per a la teva persona un canvi d’ideologia o pensament polític, sinó més aviat et permet qüestionar i atènyer grans valors morals i ètics sobre l’acció humana en mesures extremes.