L’ateisme entre els grecs
Autor: Josep Maria Majó Miranda
Centre: INST.SA PALOMERA
Document:
El treball analitza l’aparició de la idea d’ateisme a la Grècia antiga. Té una primera part que consisteix en un estudi semàntic, concretament, del terme “ateu” i d’altres termes que els grecs feien servir per referir-se a l’ateisme, com “asebeia”.
A continuació, analitza l’evolució de l’ateisme des d’un punt de vista filosòfic, parant una atenció especial als filòsofs clàssics, com Sòcrates amb el seu “daimon” i, sobretot, els hel•lenístics, entre els quals destaca la particular cosmovisió d’Epicur i els intents evemeristes d’explicar la mitologia. És molt important, igualment, el corpus textual que hem elaborat, amb tots els textos significatius sobre el tema.
S'arriba a la conclusió que a Grècia hi va haver pocs pensadors ateus (el més important seria, potser, Diàgores de Melos) però sí que hi va haver molt de criptoateisme, a més d'assentar les bases del pensament agnòstic.
A continuació, analitza l’evolució de l’ateisme des d’un punt de vista filosòfic, parant una atenció especial als filòsofs clàssics, com Sòcrates amb el seu “daimon” i, sobretot, els hel•lenístics, entre els quals destaca la particular cosmovisió d’Epicur i els intents evemeristes d’explicar la mitologia. És molt important, igualment, el corpus textual que hem elaborat, amb tots els textos significatius sobre el tema.
S'arriba a la conclusió que a Grècia hi va haver pocs pensadors ateus (el més important seria, potser, Diàgores de Melos) però sí que hi va haver molt de criptoateisme, a més d'assentar les bases del pensament agnòstic.