Aliments funcionals: estudi d'emulsions enriquides amb β-carotè
Autor: Pilar Perpiñán Blasco
Centre: INST.SERÒS
Document:
aliments_funcionals_-_tdr_uvic.pdf
(63.21 MB)
- Objectius de treball
L’objectiu principal d’aquest treball és elaborar diferents tipus de nanoemulsions i emulsions convencionals enriquides amb β–carotè i observar els beneficis que té l’ús de la nanotecnologia en la incorporació d’aquest component bioactiu en aliments.
- Resultats i Conclusions finals
A partir dels resultats es va poder arribar a la conclusió de que les nanoemulsions presenten una mida de partícula molt menor a les convencionals i que són més homogènies.
A més, visualment es va observar que les emulsions convencionals són molt menys estables que les nanoemulsions, i la lecitina augmenta el grau d’estabilitat de les emulsions.
També es va poder concloure que fins 21 dies després de la preparació de les mostres (tant de nanoemulsions com de les convencionals), aquestes no perden una quantitat significativa de component bioactiu, especialment les que tenen més percentatge de lecitina.
Per tant, es requeriria més temps en l’estudi per comprovar l’estabilitat del β–carotè en les mostres alimentàries i detectar si realment pot arribar a haver-hi diferencies significatives entre emulsions convencionals i nanoemulsions o entre diferents concentracions de lecitina.
L’objectiu principal d’aquest treball és elaborar diferents tipus de nanoemulsions i emulsions convencionals enriquides amb β–carotè i observar els beneficis que té l’ús de la nanotecnologia en la incorporació d’aquest component bioactiu en aliments.
- Resultats i Conclusions finals
A partir dels resultats es va poder arribar a la conclusió de que les nanoemulsions presenten una mida de partícula molt menor a les convencionals i que són més homogènies.
A més, visualment es va observar que les emulsions convencionals són molt menys estables que les nanoemulsions, i la lecitina augmenta el grau d’estabilitat de les emulsions.
També es va poder concloure que fins 21 dies després de la preparació de les mostres (tant de nanoemulsions com de les convencionals), aquestes no perden una quantitat significativa de component bioactiu, especialment les que tenen més percentatge de lecitina.
Per tant, es requeriria més temps en l’estudi per comprovar l’estabilitat del β–carotè en les mostres alimentàries i detectar si realment pot arribar a haver-hi diferencies significatives entre emulsions convencionals i nanoemulsions o entre diferents concentracions de lecitina.