Quan no calen paraules.
Autor: Núria Teixidor Ibáñez
Centre: VEDRUNA-PALAMÓS
Document:
tdr_nuria.pdf
(4.72 MB)
Introducció
Vaig escollir la musicoteràpia per diferents motius. El primer i crec que més important és perquè la música m’ha acompanyat des de petita, toco el piano i volia saber si aquest art podia ajudar al nostre dia a dia d’una forma diferent a la que coneixem. Un altre és la curiositat per diferents teràpies que puguin millorar la qualitat de vida de les persones. Sempre m’ha interessat el món musical. Abans de començar la investigació tenia unes nocions bàsiques sobre què era la musicoteràpia i des de feia un parell d’anys que volia ampliar-les. Vaig trobar l’oportunitat perfecta amb el treball de recerca. Ho vaig centrar en la infància perquè és un dels col·lectius on més s’aplica.
OBJECTIUS I HIPÒTESIS
Per tal d’iniciar la recerca em vaig proposar diversos objectius. Els principals van ser descobrir de primera mà com pot ajudar la música a la gent, especialment els beneficis que té sobre els infants, què en pensen els musicoterapeutes de l’ús actual de la teràpia ja que no se’n sent a parlar gairebé mai, com es treballa a diferents parts del món i si la musicoteràpia pot arribar a curar del tot. No obstant, vaig voler proposar-me l’objectiu de fer una enquesta a la població sobre la musicoteràpia ja que als del meu voltant quan els hi presentava el tema, tots em preguntaven què era, perquè servia o en tenien un concepte erroni. La mostra total va ser de 190 participants, suficient per a treure les meves conclusions.
CONCLUSIONS
Una de les hipòtesis que em vaig formular al principi va ser si la musicoteràpia cura. És una qüestió molt discutida fins i tot pels propis experts en la matèria. Hi ha qui creu que sí té efectes curatius com una medicina i hi ha qui creu que no però el que sí és segur són els beneficis que aporta. Aquesta teràpia millora tan aspectes físics com psicològics del pacient. En nens i nadons té multitud de beneficis que m’han ajudat a descobrir diferents professionals. Beneficis com el desenvolupament motriu, la coordinació, la capacitat d’aprenentatge o aportar benestar i sobretot comunicar i reforçar els lligams afectius entre pares i fills.
Una altra pregunta va ser com es treballava la musicoteràpia arreu del món i he comprovat que té un desenvolupament irregular. A Estats Units i Llatinoamèrica, per exemple, es considera carrera universitària mentre que aquí només hi ha màsters i cursets i les ajudes per part de l’estat són quasi nul·les. És una pràctica que es realitza de forma privada en centres o en particulars i molts dels quals han de tenir una segona feina per tal de sobreviure. I la última pregunta va ser si la teràpia es coneixia a peu de carrer. En un primer moment jo pensava que no però després de realitzar l’enquesta crec que hi ha una consciència sobre el que és però no un interès general ja que només 20 persones dels que van respondre van dir que sí havien participat en una.
Després de tot el procés vaig arribar a una última conclusió: No ens adonem dels efectes que aporta al nostre metabolisme i, sincerament, després d’haver realitzat aquesta recerca, crec que tots, al menys un cop a la vida, hauríem de participar en una sessió de musicoteràpia.
Vaig escollir la musicoteràpia per diferents motius. El primer i crec que més important és perquè la música m’ha acompanyat des de petita, toco el piano i volia saber si aquest art podia ajudar al nostre dia a dia d’una forma diferent a la que coneixem. Un altre és la curiositat per diferents teràpies que puguin millorar la qualitat de vida de les persones. Sempre m’ha interessat el món musical. Abans de començar la investigació tenia unes nocions bàsiques sobre què era la musicoteràpia i des de feia un parell d’anys que volia ampliar-les. Vaig trobar l’oportunitat perfecta amb el treball de recerca. Ho vaig centrar en la infància perquè és un dels col·lectius on més s’aplica.
OBJECTIUS I HIPÒTESIS
Per tal d’iniciar la recerca em vaig proposar diversos objectius. Els principals van ser descobrir de primera mà com pot ajudar la música a la gent, especialment els beneficis que té sobre els infants, què en pensen els musicoterapeutes de l’ús actual de la teràpia ja que no se’n sent a parlar gairebé mai, com es treballa a diferents parts del món i si la musicoteràpia pot arribar a curar del tot. No obstant, vaig voler proposar-me l’objectiu de fer una enquesta a la població sobre la musicoteràpia ja que als del meu voltant quan els hi presentava el tema, tots em preguntaven què era, perquè servia o en tenien un concepte erroni. La mostra total va ser de 190 participants, suficient per a treure les meves conclusions.
CONCLUSIONS
Una de les hipòtesis que em vaig formular al principi va ser si la musicoteràpia cura. És una qüestió molt discutida fins i tot pels propis experts en la matèria. Hi ha qui creu que sí té efectes curatius com una medicina i hi ha qui creu que no però el que sí és segur són els beneficis que aporta. Aquesta teràpia millora tan aspectes físics com psicològics del pacient. En nens i nadons té multitud de beneficis que m’han ajudat a descobrir diferents professionals. Beneficis com el desenvolupament motriu, la coordinació, la capacitat d’aprenentatge o aportar benestar i sobretot comunicar i reforçar els lligams afectius entre pares i fills.
Una altra pregunta va ser com es treballava la musicoteràpia arreu del món i he comprovat que té un desenvolupament irregular. A Estats Units i Llatinoamèrica, per exemple, es considera carrera universitària mentre que aquí només hi ha màsters i cursets i les ajudes per part de l’estat són quasi nul·les. És una pràctica que es realitza de forma privada en centres o en particulars i molts dels quals han de tenir una segona feina per tal de sobreviure. I la última pregunta va ser si la teràpia es coneixia a peu de carrer. En un primer moment jo pensava que no però després de realitzar l’enquesta crec que hi ha una consciència sobre el que és però no un interès general ja que només 20 persones dels que van respondre van dir que sí havien participat en una.
Després de tot el procés vaig arribar a una última conclusió: No ens adonem dels efectes que aporta al nostre metabolisme i, sincerament, després d’haver realitzat aquesta recerca, crec que tots, al menys un cop a la vida, hauríem de participar en una sessió de musicoteràpia.