UN EXEMPLE DE MALALTIA PARASITÀRIA ANIMAL: LA TRIQUINEL·LOSI
Autor: Gal·la Masclans i Cruz
Centre: INST.CARLES VALLBONA
Document:
treball_final_trichinella.pdf
(18.56 MB)
RESUM
Segons l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE, de les seves sigles en anglès) les zoonosis, malalties causades per animals, poden causar estralls importants. És per això que s'han de conèixer, de manera que s'han editat nombroses fitxes informatives, bàsicament dirigides a zones de risc. En molts casos, aquesta organització col·labora amb la FAO atès que els hostes afectats són aliment per a l'ésser humà.
Pel que fa als objectius plantejats en l’àmbit científic i de la salut (veure la totalitat del treball al document adjunt) durant el projecte, són els següents:
- Descobrir les relacions existents entre el paràsit i l’hoste a partir de diferents mostres d’aquests, tot utilitzant les tècniques més adequades per a l’estudi de necròpsies. El fet de treballar amb elles determinarà la biologia del paràsit, així com la seva evolució en el cos de l’hoste i la seva simptomatologia.
- Conèixer les possibles afectacions sobre la mobilitat muscular del paràsit i dels quists que generen a partir de l’estudi de l’elasticitat del múscul, tot aplicant la llei de Hooke. Per això es compararan dos tipus de mostres, unes sanes i d’altres afectades en diferent grau per la malaltia.
Seguint amb la mateixa pauta, els resultats més importants associats a l’àmbit científic, han estat els següents:
- Anàlisi de les necròpsies: realitzat a la Facultat de Veterinària de la UAB, la majoria de mostres de senglars procedien dels pilars del diafragma, dels masseters, la llengua i els músculs de la seva base. En la guineu es van recollir mostres dels músculs de l'avantbraç, així com de la llengua o masseters. Es van analitzar mostres més antigues per observar les seves quists i per valorar el seu nombre i mesura, imatges que es van obtenir per microscòpia òptica sense coloració i amb coloració a hematoxilina.
- Triquinel·losi i flexibilitat muscular: pel que respecta a la primera gràfica (densitat de la mostra vs. tendència) podem comparar les mostres sanes i afectades i establir una relació entre densitat-afecció, densitat-congelació i densitat-afecció i congelació. El resultats obtinguts són de 1,24 g/cm3 en la mostra afectada i prèviament congelada; un 0,31 g/cm3 en la mostra sense afectar i prèviament congelada i, finalment, la menor densitat de 0,21 g/cm3 correspon a la mostra sense afectar fresca. La segona gràfica (relació entre la força i l’allargament de la mostra) presenta una tendència de la densitat obtinguda (mostra fresca no afectada). La gràfica mostra una tendència creixent amb un màxim arribant a 0,36 g/cm3. La de la densitat de MSC té una tendència decreixent arribant a un valor mínim de 0,25 g/cm3 i un màxim de 0,39 g/cm3. En canvi, la de la densitat de MAC torna a presentar una tendència creixent, aquest cop més pronunciada, formant varis màxims (1,49 g/cm3 i 2,00 g/cm3). Pel que fa a l’altre variable estudiada (força vs. estirament), la primera gràfica de la mostra fresca sense afectar té una tendència creixent. El valor màxim d’aquesta relació és 8,134 N/cm. A la següent es veu també una tendència creixent, però amb valors molt més dispersos (10,878 N/cm i 1,323 N/cm). Per acabar, la mostra afectada presenta una tendència més pronunciada que les altres dues i els resultats obtinguts estan menys dispersos que en les altres mostres (d’entre 4,067 N/cm i 1,862 N/cm).
Finalment, pel que respecta a les conclusions més importants del treball, han estat les següents:
- De les dues espècies estudiades, la proporció de casos positius ha estat inferior, aspecte que ha generat resultats de mesura dels quists de triquina poc significatius. Els valors mitjans obtinguts dels mateixos, han estat d’una proporció de 0,380 mm x 0,540 mm, amb 1-3 exemplars de larves de Trichinella al seu interior. Aquest estudi es considera incomplet ja que les dades obtingudes han estat insuficients per poder donar uns resultats més precisos. Però hem decidit no descartar aquest estudi, ja que si que seria una base per ampliacions futures per poder donar resultats més significatius.
- Comparant les diferents variables estudiades per cadascuna de les mostres podem extreure dues conclusions que es relacionen entre elles.
* En el primer estudi, podem concloure que les variables de grau d’afecció del múscul i de la seva densitat tenen relació ja que podem observar que la mostra afectada és la que té més densitat. Això és perquè al estar afectat el múscul (larves enquistades) augmenta la seva massa i la seva densitat.
* D’altra banda, en el segon estudi, també podem establir una relació amb l’afecció del múscul i la resistència d’aquest. Podem observar en els gràfics resultants, que aquesta resistència és major a menys grau d’afecció del múscul, i va disminuint a mida que s’incrementa la proporció de larves en el múscul. Això és degut a que la larva infectant s’introdueix en el múscul trencant una sèrie de fibres que podrien estar subjectant el teixit.
* Finalment, els estudis realitzats ens porten a l’afirmació que l’afecció del múscul modifica les propietats d’aquest. D’altra banda, la prèvia congelació del teixit ens modificava els resultats obtinguts de la mostra anterior no congelada. Per tant, aquesta prèvia congelació afectava a les propietats del múscul i donava una major resistència i densitat. Aquesta última, deguda a la disminució de volum, que es pot explicar per la disminució de temperatura que ha fet incrementar la densitat.
Segons l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE, de les seves sigles en anglès) les zoonosis, malalties causades per animals, poden causar estralls importants. És per això que s'han de conèixer, de manera que s'han editat nombroses fitxes informatives, bàsicament dirigides a zones de risc. En molts casos, aquesta organització col·labora amb la FAO atès que els hostes afectats són aliment per a l'ésser humà.
Pel que fa als objectius plantejats en l’àmbit científic i de la salut (veure la totalitat del treball al document adjunt) durant el projecte, són els següents:
- Descobrir les relacions existents entre el paràsit i l’hoste a partir de diferents mostres d’aquests, tot utilitzant les tècniques més adequades per a l’estudi de necròpsies. El fet de treballar amb elles determinarà la biologia del paràsit, així com la seva evolució en el cos de l’hoste i la seva simptomatologia.
- Conèixer les possibles afectacions sobre la mobilitat muscular del paràsit i dels quists que generen a partir de l’estudi de l’elasticitat del múscul, tot aplicant la llei de Hooke. Per això es compararan dos tipus de mostres, unes sanes i d’altres afectades en diferent grau per la malaltia.
Seguint amb la mateixa pauta, els resultats més importants associats a l’àmbit científic, han estat els següents:
- Anàlisi de les necròpsies: realitzat a la Facultat de Veterinària de la UAB, la majoria de mostres de senglars procedien dels pilars del diafragma, dels masseters, la llengua i els músculs de la seva base. En la guineu es van recollir mostres dels músculs de l'avantbraç, així com de la llengua o masseters. Es van analitzar mostres més antigues per observar les seves quists i per valorar el seu nombre i mesura, imatges que es van obtenir per microscòpia òptica sense coloració i amb coloració a hematoxilina.
- Triquinel·losi i flexibilitat muscular: pel que respecta a la primera gràfica (densitat de la mostra vs. tendència) podem comparar les mostres sanes i afectades i establir una relació entre densitat-afecció, densitat-congelació i densitat-afecció i congelació. El resultats obtinguts són de 1,24 g/cm3 en la mostra afectada i prèviament congelada; un 0,31 g/cm3 en la mostra sense afectar i prèviament congelada i, finalment, la menor densitat de 0,21 g/cm3 correspon a la mostra sense afectar fresca. La segona gràfica (relació entre la força i l’allargament de la mostra) presenta una tendència de la densitat obtinguda (mostra fresca no afectada). La gràfica mostra una tendència creixent amb un màxim arribant a 0,36 g/cm3. La de la densitat de MSC té una tendència decreixent arribant a un valor mínim de 0,25 g/cm3 i un màxim de 0,39 g/cm3. En canvi, la de la densitat de MAC torna a presentar una tendència creixent, aquest cop més pronunciada, formant varis màxims (1,49 g/cm3 i 2,00 g/cm3). Pel que fa a l’altre variable estudiada (força vs. estirament), la primera gràfica de la mostra fresca sense afectar té una tendència creixent. El valor màxim d’aquesta relació és 8,134 N/cm. A la següent es veu també una tendència creixent, però amb valors molt més dispersos (10,878 N/cm i 1,323 N/cm). Per acabar, la mostra afectada presenta una tendència més pronunciada que les altres dues i els resultats obtinguts estan menys dispersos que en les altres mostres (d’entre 4,067 N/cm i 1,862 N/cm).
Finalment, pel que respecta a les conclusions més importants del treball, han estat les següents:
- De les dues espècies estudiades, la proporció de casos positius ha estat inferior, aspecte que ha generat resultats de mesura dels quists de triquina poc significatius. Els valors mitjans obtinguts dels mateixos, han estat d’una proporció de 0,380 mm x 0,540 mm, amb 1-3 exemplars de larves de Trichinella al seu interior. Aquest estudi es considera incomplet ja que les dades obtingudes han estat insuficients per poder donar uns resultats més precisos. Però hem decidit no descartar aquest estudi, ja que si que seria una base per ampliacions futures per poder donar resultats més significatius.
- Comparant les diferents variables estudiades per cadascuna de les mostres podem extreure dues conclusions que es relacionen entre elles.
* En el primer estudi, podem concloure que les variables de grau d’afecció del múscul i de la seva densitat tenen relació ja que podem observar que la mostra afectada és la que té més densitat. Això és perquè al estar afectat el múscul (larves enquistades) augmenta la seva massa i la seva densitat.
* D’altra banda, en el segon estudi, també podem establir una relació amb l’afecció del múscul i la resistència d’aquest. Podem observar en els gràfics resultants, que aquesta resistència és major a menys grau d’afecció del múscul, i va disminuint a mida que s’incrementa la proporció de larves en el múscul. Això és degut a que la larva infectant s’introdueix en el múscul trencant una sèrie de fibres que podrien estar subjectant el teixit.
* Finalment, els estudis realitzats ens porten a l’afirmació que l’afecció del múscul modifica les propietats d’aquest. D’altra banda, la prèvia congelació del teixit ens modificava els resultats obtinguts de la mostra anterior no congelada. Per tant, aquesta prèvia congelació afectava a les propietats del múscul i donava una major resistència i densitat. Aquesta última, deguda a la disminució de volum, que es pot explicar per la disminució de temperatura que ha fet incrementar la densitat.