Acollir, un verb preciòs. L'acolliment familiar a Catalunya
Autor: Ènia Hernández Baiges
Centre: INST.JULIO ANTONIO
Document:
treball_de_recerca_sense_dades.pdf
(2.75 MB)
La gent no té consciència de la quantitat d’infants de Catalunya que es troben tutelats per l'Administració i es troben en centres residencials o són traslladats a famílies alienes, al igual que jo ho desconeixia abans de realitzar el treball.
És un tema molt ampli, delicat i sensible en el qual hi ha moltes persones implicades, i totes intenten fer el possible per tal d’ajudar aquests infants i garantir els seus drets sempre tenint en compte, en tot moment, els sentiments d’aquests menors.
La meva recerca ha tingut com a punt de partida realitzar un estudi sobre una mesura de protecció a la infància en situació de risc o desemparament: l’acolliment familiar, centrant-me a Catalunya per tal de delimitar el treball.
Per què vaig escollir aquest tema i no un altre? Doncs bé, una de les meves motivacions fou que persones del meu entorn han estat o estan acollides per famílies amb capacitat d’oferir un entorn estable aportant-los totes aquelles necessitats bàsiques que els hi manquen. Com per exemple, l’exentrenador de la meva germana del club d’handbol de Móra la Nova, que va acollir a en Marc. Ell va ser el motiu pel qual em vaig acabar decidint per aquest tema, després de dir-me: “si tu tens una pilota d’handbol que bota molt, jo tinc un papa que m’estima molt”.
És un tema molt ampli, delicat i sensible en el qual hi ha moltes persones implicades, i totes intenten fer el possible per tal d’ajudar aquests infants i garantir els seus drets sempre tenint en compte, en tot moment, els sentiments d’aquests menors.
La meva recerca ha tingut com a punt de partida realitzar un estudi sobre una mesura de protecció a la infància en situació de risc o desemparament: l’acolliment familiar, centrant-me a Catalunya per tal de delimitar el treball.
Per què vaig escollir aquest tema i no un altre? Doncs bé, una de les meves motivacions fou que persones del meu entorn han estat o estan acollides per famílies amb capacitat d’oferir un entorn estable aportant-los totes aquelles necessitats bàsiques que els hi manquen. Com per exemple, l’exentrenador de la meva germana del club d’handbol de Móra la Nova, que va acollir a en Marc. Ell va ser el motiu pel qual em vaig acabar decidint per aquest tema, després de dir-me: “si tu tens una pilota d’handbol que bota molt, jo tinc un papa que m’estima molt”.