Artèmia, habitant de les salines
Autor: Coloma Tomàs Fontdevila
Centre: INST. HUG ROGER III
Document:
tdr_salada_uvic.pdf
(7.72 MB)
2. OBJECTIUS/HIPÒTESIS DEL TREBALL
Els objectius del meu treball són:
1-Dur a terme diferents experiments relacionats amb la cria d’artèmies i el manteniment d’una població viva. També la recerca de quists de l’ espècia autòctona, Artèmia partenogenètica i de l’ espècie invasora, Artèmia franciscana
2-Aprendre i posar en pràctica la metodologia general dels treballs de camp.
3-Aplicar per primera vegada el mètode científic en un treball.
4-Conèixer el patrimoni industrial i natural de Gerri de la Sal.
3. HIPÒTESI
La meva hipòtesis és la següent:
La població d’Artèmia de les salines de Gerri de la Sal està condicionada per tres variables: la salinitat, el pH i la temperatura.
4. METODOLOGIA
Per a realitzar aquest treball he seguit els principis del mètode científic englobats en aquestes tres frases:
1-L’ enunciat de la hipòtesi.
2- El treball de camp.
3-La verificació de la hipòtesi.
El mètode d’ investigació s’ ha basat en la recol·lecció de dades a partir de l’anàlisi de la temperatura, la salinitat i el pH a les salines de Gerri.
5. RESULTATS I CONCLUSIONS FINALS
Els resultats que he obtingut de les anàlisi que he dut a terme a les salines els he comentat exhaustivament en l’apartat 8.1 del treball. Aquests ens confirmen que la població d’artèmia depèn estretament de la temperatura i de la salinitat.
El pH segurament també és un factor limitant, però jo no l’he pogut comprovar del tot, perquè sempre s’ha mantingut en valors molt estables durant aquest sis mesos que he pres les mostres, és a dir, només ha oscil·lat entre 7,7 i 9,7. Com que no s’ han produït canvis bruscos en el pH que afectessin directament a la vida de les artèmies, no he pogut saber els límits en els quals les artèmies deixen de viure.
El tema del pH donaria per fer una altra investigació, en la qual s’ hauria de variar notablement el pH i així estudiar com afecta a la població d’artèmies.
Per tant la meva hipòtesi queda comprovada per les variables de temperatura i salinitat i queda sense comprovar/estudiar la variable del pH.
Una altra conclusió que he pogut extreure d’aquest treball és que l’artèmia és un petit crustaci molt poc conegut, tot i tenir un gran interès per la indústria de l’aqüicultura.
Crec que l’artèmia a Gerri de la Sal podria ser una nova via de negoci, només caldria fer un estudi de viabilitat. Fer sal costa de ser rentable però qui sap si les artèmies podrien obrir una nova línia de negoci a Gerri.
Tot i que el treball està presentat i avaluat té una segona part per acabar on intentaré recuperar quists d’Artemia parthenogenetica, que és l’espècie autòctona extingida per la pressió d’Artemia francisana.
Els objectius del meu treball són:
1-Dur a terme diferents experiments relacionats amb la cria d’artèmies i el manteniment d’una població viva. També la recerca de quists de l’ espècia autòctona, Artèmia partenogenètica i de l’ espècie invasora, Artèmia franciscana
2-Aprendre i posar en pràctica la metodologia general dels treballs de camp.
3-Aplicar per primera vegada el mètode científic en un treball.
4-Conèixer el patrimoni industrial i natural de Gerri de la Sal.
3. HIPÒTESI
La meva hipòtesis és la següent:
La població d’Artèmia de les salines de Gerri de la Sal està condicionada per tres variables: la salinitat, el pH i la temperatura.
4. METODOLOGIA
Per a realitzar aquest treball he seguit els principis del mètode científic englobats en aquestes tres frases:
1-L’ enunciat de la hipòtesi.
2- El treball de camp.
3-La verificació de la hipòtesi.
El mètode d’ investigació s’ ha basat en la recol·lecció de dades a partir de l’anàlisi de la temperatura, la salinitat i el pH a les salines de Gerri.
5. RESULTATS I CONCLUSIONS FINALS
Els resultats que he obtingut de les anàlisi que he dut a terme a les salines els he comentat exhaustivament en l’apartat 8.1 del treball. Aquests ens confirmen que la població d’artèmia depèn estretament de la temperatura i de la salinitat.
El pH segurament també és un factor limitant, però jo no l’he pogut comprovar del tot, perquè sempre s’ha mantingut en valors molt estables durant aquest sis mesos que he pres les mostres, és a dir, només ha oscil·lat entre 7,7 i 9,7. Com que no s’ han produït canvis bruscos en el pH que afectessin directament a la vida de les artèmies, no he pogut saber els límits en els quals les artèmies deixen de viure.
El tema del pH donaria per fer una altra investigació, en la qual s’ hauria de variar notablement el pH i així estudiar com afecta a la població d’artèmies.
Per tant la meva hipòtesi queda comprovada per les variables de temperatura i salinitat i queda sense comprovar/estudiar la variable del pH.
Una altra conclusió que he pogut extreure d’aquest treball és que l’artèmia és un petit crustaci molt poc conegut, tot i tenir un gran interès per la indústria de l’aqüicultura.
Crec que l’artèmia a Gerri de la Sal podria ser una nova via de negoci, només caldria fer un estudi de viabilitat. Fer sal costa de ser rentable però qui sap si les artèmies podrien obrir una nova línia de negoci a Gerri.
Tot i que el treball està presentat i avaluat té una segona part per acabar on intentaré recuperar quists d’Artemia parthenogenetica, que és l’espècie autòctona extingida per la pressió d’Artemia francisana.