Anàlisi quantitativa de 12 plaguicides en cabell
Autor: Núria Agustí Vilaró
Centre: INST.SERÒS
Document:
Aquest treball ha tingut com a objectiu principal l’estudi de la presència de diferents plaguicides en mostres de cabell de persones possiblement exposades a aquestes substàncies químiques, ja sigui per ingestió, per inhalació, per contacte dèrmic o també per combinació de diferents tipus d’exposició, per tal de conèixer si hi ha una relació directa entre la exposició i el grau de contaminació en els diferents individus. Aquest objectiu s’ha precisat mitjançant l’establiment d’uns objectius més concrets: Primerament adaptar la metodologia d’anàlisi a la instrumentació i instal·lacions disponibles tant pel que fa al processat de les mostres com al mètode d’extracció i anàlisi dels plaguicides; segonament aplicar la metodologia analítica adaptada a l’estudi de la presència dels plaguicides seleccionats en cabell humà; i en últim lloc relacionar els nivells de plaguicides trobats amb els diferents paràmetres i hàbits de les persones estudiades amb la finalitat de trobar si hi ha algun factor determinant en el seu grau de contaminació.
Per dur-lo a terme s’han recollit mostres de cabell a persones de diferents edats, oficis i poblacions. En el moment de la recollida de les mostres s’ha realitzat una enquesta dissenyada prèviament per tal de conèixer els hàbits de les persones objecte d’estudi i extreure’n conclusions.
L’anàlisi de cabells té diverses fases:
Primerament, es neteja la capa exterior del cabell (cutícula) amb aigua, per assegurar que els plaguicides que trobem són deguts a l’absorció a l’organisme i no provenen d’una contaminació exterior.
El següent pas és assecar el cabell.
Un cop fet això, es tallen els 2 cm més propers a l’arrel en trossets de 2 mm aproximadament.
Es pesen 100 mg de cada mostra en un tub Eppendorf i es polvoritza la mostra en un molí de boles.
S’extreuen els plaguicides amb acetonitril en un bany ultrasons i amb l’ajuda d’una centrífuga es separa el dissolvent de la mostra.
Es filtra l’extracte.
S’analitza l’extracte per cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses.
S’obtenen els resultats mitjançant calibratge per patró extern.
Es fa un tractament estadístics de les dades obtingudes en les entrevistes i dels resultats analítics per veure si hi ha grups de població més exposats.
Finalment, s’extreuen conclusions.
Els resultats extrets en aquest estudi s’han organitzat de diferents maneres: en primer lloc s’ha fet una taula on s’hi mostrava el percentatge d’ocurrència de cada plaguicida, on s’observa que el valor més alt ha correspost al tiacloprid (95%). Posteriorment s’han fet gràfics de les diferents variables que es podien estudiar, i s’ha observat que les dones presenten més ocurrència de plaguicides que els homes. Pel que fa al lloc de residència s’ha vist que els habitants de ciutat també superen en ocurrència d’aquestes substàncies químiques a la gent que resideix en pobles. Segons l’edat, la major ocurrència correspon a la franja de 12 a 20 anys d’edat.
Aquests resultats s’han comparat als d’un estudi fet per l’”Institut de Recherche & d’Expertise Scientifique” al novembre de 2018, on s’hi recollien mostres de 6 països de la Unió Europea. En ell s’ha observat que 15 dels 30 plaguicides que s’havien escollit havien estat detectats al menys una vegada. En el cas d’aquest Treball de Recerca n’han estat 7 de 12.
A partir de tots els resultats i del tractament de dades realitzat amb un anàlisi per components principals (PCA), s’han extret les següents conclusions:
1. L’optimització de les condicions cromatogràfiques i del detector de masses ha permès aplicar una tècnica analítica sense interferències per a l’anàlisi dels plaguicides seleccionats en cabell.
2. Totes les mostres presenten com a mínim un dels plaguicides analitzats, si bé hi ha quatre mostres en que tots aquests es troben per sota del nivell de quantificació.
3. L’insecticida tiacloprid és el que presenta major ocurrència. Tot i això, els nivells més alts de concentració es troben per als fungicides tebuconazol i epoxiconazol.
4. Els adolescents (12 a 20 anys) són el grup de població amb major ocurrència per tots els plaguicides estudiats. En segon lloc hi trobem el grup de població de gent gran (>60).
5. Les variables FRU/SET i ECOSI tenen poca rellevància en aquest estudi.
6. En general les mostres es distribueixen aleatòriament i no es troba presència de grups característics, excepte en el cas del lloc de residència, on es veuen agrupades les mostres de ciutat.
Per dur-lo a terme s’han recollit mostres de cabell a persones de diferents edats, oficis i poblacions. En el moment de la recollida de les mostres s’ha realitzat una enquesta dissenyada prèviament per tal de conèixer els hàbits de les persones objecte d’estudi i extreure’n conclusions.
L’anàlisi de cabells té diverses fases:
Primerament, es neteja la capa exterior del cabell (cutícula) amb aigua, per assegurar que els plaguicides que trobem són deguts a l’absorció a l’organisme i no provenen d’una contaminació exterior.
El següent pas és assecar el cabell.
Un cop fet això, es tallen els 2 cm més propers a l’arrel en trossets de 2 mm aproximadament.
Es pesen 100 mg de cada mostra en un tub Eppendorf i es polvoritza la mostra en un molí de boles.
S’extreuen els plaguicides amb acetonitril en un bany ultrasons i amb l’ajuda d’una centrífuga es separa el dissolvent de la mostra.
Es filtra l’extracte.
S’analitza l’extracte per cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses.
S’obtenen els resultats mitjançant calibratge per patró extern.
Es fa un tractament estadístics de les dades obtingudes en les entrevistes i dels resultats analítics per veure si hi ha grups de població més exposats.
Finalment, s’extreuen conclusions.
Els resultats extrets en aquest estudi s’han organitzat de diferents maneres: en primer lloc s’ha fet una taula on s’hi mostrava el percentatge d’ocurrència de cada plaguicida, on s’observa que el valor més alt ha correspost al tiacloprid (95%). Posteriorment s’han fet gràfics de les diferents variables que es podien estudiar, i s’ha observat que les dones presenten més ocurrència de plaguicides que els homes. Pel que fa al lloc de residència s’ha vist que els habitants de ciutat també superen en ocurrència d’aquestes substàncies químiques a la gent que resideix en pobles. Segons l’edat, la major ocurrència correspon a la franja de 12 a 20 anys d’edat.
Aquests resultats s’han comparat als d’un estudi fet per l’”Institut de Recherche & d’Expertise Scientifique” al novembre de 2018, on s’hi recollien mostres de 6 països de la Unió Europea. En ell s’ha observat que 15 dels 30 plaguicides que s’havien escollit havien estat detectats al menys una vegada. En el cas d’aquest Treball de Recerca n’han estat 7 de 12.
A partir de tots els resultats i del tractament de dades realitzat amb un anàlisi per components principals (PCA), s’han extret les següents conclusions:
1. L’optimització de les condicions cromatogràfiques i del detector de masses ha permès aplicar una tècnica analítica sense interferències per a l’anàlisi dels plaguicides seleccionats en cabell.
2. Totes les mostres presenten com a mínim un dels plaguicides analitzats, si bé hi ha quatre mostres en que tots aquests es troben per sota del nivell de quantificació.
3. L’insecticida tiacloprid és el que presenta major ocurrència. Tot i això, els nivells més alts de concentració es troben per als fungicides tebuconazol i epoxiconazol.
4. Els adolescents (12 a 20 anys) són el grup de població amb major ocurrència per tots els plaguicides estudiats. En segon lloc hi trobem el grup de població de gent gran (>60).
5. Les variables FRU/SET i ECOSI tenen poca rellevància en aquest estudi.
6. En general les mostres es distribueixen aleatòriament i no es troba presència de grups característics, excepte en el cas del lloc de residència, on es veuen agrupades les mostres de ciutat.