Els menors estrangers no acompanyats, una realitat desconeguda.
Autor: Gina Granel Alcocer
Centre: INST.LLOBREGAT-SALLENT
Document:
ilovepdf_merged (2).pdf
(11.27 MB)
Cada cop, són més els joves que emigren del seu país d’origen en la recerca d’unes millors condicions de vida. Tots aquests menors estrangers que no venen acompanyats aterren a un nou país i venen amb unes expectatives que moltes vegades no s’adapten a la realitat.
És per aquest motiu, que he escollit fer el treball de recerca sobre aquest tema, ja que actualment se’n parla molt pels mitjans de comunicació, i sempre m’ha creat interès. És per això que he decidit fer aquesta recerca per així poder aprofundir en el tema des d’una perspectiva propera i conèixer la realitat.
Tant els factors econòmics com els aspectes socials i culturals tenen molta importància sobre els joves com a causa de la seva immigració. Cada un d’ells té una història darrere, i tot aquest procés es tracta d’un període molt difícil.
En arribar sols i moltes vegades sense documentació vigent, comporta una sèrie de problemes per a la seva adaptació. L’estat dóna ajuts, però sovint no són suficients. A part, un factor que juga en la seva contra és el xoc cultural en el qual es troben. Tots ells passen per situacions molt complicades, amb moments constants d’alts i baixos, ja que la seva estabilitat depèn de molts factors.
L’objectiu d’aquest treball és conèixer la realitat dels menors estrangers no acompanyats comparant el marc legal amb experiències pròpies. Podrem conèixer els motius pels quals aquests menors han hagut d’abandonar el seu país i saber el perquè escullen Catalunya com a destí. També comprendre la situació en la qual es troben en arribar al país i el seu procés d’adaptació. Analitzarem les mesures de suport i les condicions que s’apliquen fins que compleixen els divuit anys, i a partir d’aquí poder conèixer en quines circumstàncies es troben aquests menors quan assoleixen la majoria d’edat. Saber de primera mà les diverses perspectives de futur que els esperen i la seva trajectòria que han tingut per arribar on són ara i comparar diferents vivències personals d’immigrants que ja han assolit la majoria d’edat. I per últim podrem analitzar el punt de vista d’una educadora social que està involucrada en un projecte d’inserció laboral, i que fa l’acompanyament d’aquests joves.
El marc teòric és on s’explica el marc legislatiu amb tot el protocol a seguir, els llocs d’origen més comuns i les rutes d’arribada. També s’hi troben els recursos existents en el nostre territori, seguit dels centres que hi ha actualment a Catalunya, i més concretament al Bages. I per últim, parla de la situació que viuen aquests joves quan assoleixen la majoria d’edat.
A partir de la informació obtinguda, es podrà comparar amb tres experiències personals a la part pràctica. El projecte PIL Bages és un projecte d’inserció laboral i ens ajudarà a veure la realitat, ja que comptarem amb la col·laboració de dos joves que han passat per aquesta situació i també amb l’educadora social que actualment els acompanya en aquest procés. Per finalitzar aquest apartat, trobem la història del Mohammed, que va marxar sol del seu país i actualment es troba adaptat i molt implicat en aquest tema, es tracta d’un clar exemple de superació. L’objectiu final és saber del cert si el sistema actual, realment s’adapta a aquests joves i tot funciona com la llei indica.
En fer el marc teòric d’aquest treball he pogut comprovar que el marc legal indica que els joves als divuit anys deixen d’estar protegits i s’han d’espavilar i, per tant, queda sobreentès que són ells els que han de buscar-se la vida, començant per l’habitatge, el menjar i el treball. S’ha de tenir present, però que molts d’ells no tenen ni diners ni els papers corresponents per aconseguir-ho. Però fent aquest treball, he tingut la sort de poder parlar amb dos joves, els quals, afortunadament es troben dins d’un projecte d’adaptació a la nova situació i també d’inserció laboral. Aquests tipus de projectes no són els més comuns entre els joves majors d’edat, però penso que és una eina fonamental per a garantir l’evolució i l’adaptació d’aquestes persones. Es tracta de centres que acompanyen al jove dels 16 als 21 anys, aquesta franja d’edat és una etapa crítica, ja que molts d’ells han d’abandonar els centres i deixen d’estar protegits. Aquests projectes donen esperança als nois i els formen perquè quan surtin puguin tenir un futur digne.
He complert tots els objectius que m’havia marcat a l’inici i he pogut respondre satisfactòriament totes les preguntes que abans de fer el treball no tenia clares. Quan ho veiem a la televisió ens queda més llunyà, però el fet de conèixe’ls i poder conversar amb ells és el moment en el qual te n’adones de les dificultats que estan tenint. El que més em va sorprendre va ser la seva actitud positiva i les ganes de fer el possible per seguir endavant tot i les grans dificultats que han patit, ja que només el fet de veure’s obligats a marxar del seu país i separar-se de la família, demostra la valentia que tenen. I a partir d’aquí construir-se un futur, enfocat al treball, ja que ells, al cap i a la fi, abandonen el seu lloc d’origen per a millorar les seves condicions de vida.
És per aquest motiu, que he escollit fer el treball de recerca sobre aquest tema, ja que actualment se’n parla molt pels mitjans de comunicació, i sempre m’ha creat interès. És per això que he decidit fer aquesta recerca per així poder aprofundir en el tema des d’una perspectiva propera i conèixer la realitat.
Tant els factors econòmics com els aspectes socials i culturals tenen molta importància sobre els joves com a causa de la seva immigració. Cada un d’ells té una història darrere, i tot aquest procés es tracta d’un període molt difícil.
En arribar sols i moltes vegades sense documentació vigent, comporta una sèrie de problemes per a la seva adaptació. L’estat dóna ajuts, però sovint no són suficients. A part, un factor que juga en la seva contra és el xoc cultural en el qual es troben. Tots ells passen per situacions molt complicades, amb moments constants d’alts i baixos, ja que la seva estabilitat depèn de molts factors.
L’objectiu d’aquest treball és conèixer la realitat dels menors estrangers no acompanyats comparant el marc legal amb experiències pròpies. Podrem conèixer els motius pels quals aquests menors han hagut d’abandonar el seu país i saber el perquè escullen Catalunya com a destí. També comprendre la situació en la qual es troben en arribar al país i el seu procés d’adaptació. Analitzarem les mesures de suport i les condicions que s’apliquen fins que compleixen els divuit anys, i a partir d’aquí poder conèixer en quines circumstàncies es troben aquests menors quan assoleixen la majoria d’edat. Saber de primera mà les diverses perspectives de futur que els esperen i la seva trajectòria que han tingut per arribar on són ara i comparar diferents vivències personals d’immigrants que ja han assolit la majoria d’edat. I per últim podrem analitzar el punt de vista d’una educadora social que està involucrada en un projecte d’inserció laboral, i que fa l’acompanyament d’aquests joves.
El marc teòric és on s’explica el marc legislatiu amb tot el protocol a seguir, els llocs d’origen més comuns i les rutes d’arribada. També s’hi troben els recursos existents en el nostre territori, seguit dels centres que hi ha actualment a Catalunya, i més concretament al Bages. I per últim, parla de la situació que viuen aquests joves quan assoleixen la majoria d’edat.
A partir de la informació obtinguda, es podrà comparar amb tres experiències personals a la part pràctica. El projecte PIL Bages és un projecte d’inserció laboral i ens ajudarà a veure la realitat, ja que comptarem amb la col·laboració de dos joves que han passat per aquesta situació i també amb l’educadora social que actualment els acompanya en aquest procés. Per finalitzar aquest apartat, trobem la història del Mohammed, que va marxar sol del seu país i actualment es troba adaptat i molt implicat en aquest tema, es tracta d’un clar exemple de superació. L’objectiu final és saber del cert si el sistema actual, realment s’adapta a aquests joves i tot funciona com la llei indica.
En fer el marc teòric d’aquest treball he pogut comprovar que el marc legal indica que els joves als divuit anys deixen d’estar protegits i s’han d’espavilar i, per tant, queda sobreentès que són ells els que han de buscar-se la vida, començant per l’habitatge, el menjar i el treball. S’ha de tenir present, però que molts d’ells no tenen ni diners ni els papers corresponents per aconseguir-ho. Però fent aquest treball, he tingut la sort de poder parlar amb dos joves, els quals, afortunadament es troben dins d’un projecte d’adaptació a la nova situació i també d’inserció laboral. Aquests tipus de projectes no són els més comuns entre els joves majors d’edat, però penso que és una eina fonamental per a garantir l’evolució i l’adaptació d’aquestes persones. Es tracta de centres que acompanyen al jove dels 16 als 21 anys, aquesta franja d’edat és una etapa crítica, ja que molts d’ells han d’abandonar els centres i deixen d’estar protegits. Aquests projectes donen esperança als nois i els formen perquè quan surtin puguin tenir un futur digne.
He complert tots els objectius que m’havia marcat a l’inici i he pogut respondre satisfactòriament totes les preguntes que abans de fer el treball no tenia clares. Quan ho veiem a la televisió ens queda més llunyà, però el fet de conèixe’ls i poder conversar amb ells és el moment en el qual te n’adones de les dificultats que estan tenint. El que més em va sorprendre va ser la seva actitud positiva i les ganes de fer el possible per seguir endavant tot i les grans dificultats que han patit, ja que només el fet de veure’s obligats a marxar del seu país i separar-se de la família, demostra la valentia que tenen. I a partir d’aquí construir-se un futur, enfocat al treball, ja que ells, al cap i a la fi, abandonen el seu lloc d’origen per a millorar les seves condicions de vida.