ARQUITECTURA ÉS UN MOT FEMENÍ: LILLY & FRIENDS
Autor: Ling
Centre: INST.GABRIEL FERRATER I SOLER
Premi: 1r Premi
Document:
ARQUITECTURA ÉS UN MOT FEMENÍ_1.zip
(63.45 MB)
La historia té un deute amb les dones arquitectes. Moltes d’elles han estat professionals extraordinàries que han fet aportacions molt valuoses encara avui sense reconèixer. Fins ben entrat el segle XX, en el camp arquitectònic, la dona ha estat exclosa i la seva feina sovint manllevada o emmascarada. Freqüentment el seu paper ha estat relegat al de col·laboradora, auxiliar o, fins i tot, s’ha reduït al de “musa” com si la seva presència només servís per inspirar la creativitat de l’home que tenien al costat, “l’heroi”. Aquest fet, fins i tot, dona nom a una síndrome, la Síndrome Lilly Reich, fer de número dos i quedar oculta pel número u de l’estudi, o el que ve a ser el mateix, que tot i ser les millors, quedin en segon terme, desplaçades i amagades darrere un home.
Aquest treball vol contribuir a desempolsegar aquestes creadores silenciades i fomentar la igualtat social i de gènere en l’arquitectura. I ho vol fer a través del joc perquè una visió lúdica i distesa d’un tema sempre disposa al públic a acostar-s’hi d’una manera relaxada.
Per això la finalitat del projecte és la creació d’un joc de cartes per divulgar (educant amb el joc) aquesta informació entre la població general (especialment les generacions que encara s’estan educant).
La informació obtinguda de l’escassa i confusa documentació, vol ajudar a construir de manera positiva, no repetir errors i començar a parlar de l’arquitectura i les arquitectes en igualtat de condicions i sense quotes.
Aquest treball vol contribuir a desempolsegar aquestes creadores silenciades i fomentar la igualtat social i de gènere en l’arquitectura. I ho vol fer a través del joc perquè una visió lúdica i distesa d’un tema sempre disposa al públic a acostar-s’hi d’una manera relaxada.
Per això la finalitat del projecte és la creació d’un joc de cartes per divulgar (educant amb el joc) aquesta informació entre la població general (especialment les generacions que encara s’estan educant).
La informació obtinguda de l’escassa i confusa documentació, vol ajudar a construir de manera positiva, no repetir errors i començar a parlar de l’arquitectura i les arquitectes en igualtat de condicions i sense quotes.