Adéu, Catalunya
Autor: MARIA NADAL ESPINASA
Centre: INST.VIL.LA ROMANA
Document:
RESUM: ADÉU, CATALUNYA
OBJECTIUS:
Amb aquest treball de recerca volia arribar a redescobrir els camins perduts de l’exili català, volia retrobar-me amb aquelles dreceres que un dia van cercar els nostres avis per intentar trobar-se amb un present millor... tot plegat, ho vaig fer a partir dels petits tresors que avui en dia encara conservem, dins de la literatura catalana. Nombrosos llibres d’autors diferents, que ens endinsaven en un món tèrbol i força desconegut per mi fins aleshores. D’altra banda, la història oral, també va ser clau, per arribar a entendre l’objectiu que amb marcava... perquè de la memòria i de l’oblit, és de on surten les millors idees.
RESULTATS:
Els resultats obtinguts van ser molts positius. No només havia conegut nous escriptors que fins el moment desconeixia, sinó que també havia descobert una mica més la història del meu país i sobretot m’havia impregnat del saber de tots aquells que un dia és van topar amb la Guerra Civil ja sigui per interès o perquè el camí de la vida, els havia fet topar amb aquella dura situació.
CONCLUSIONS:
Després d’aquest treball he pogut veure que la literatura és la millor manera d’abocar tots aquells sentiments que tenim guardats en el nostre interior. D’altra banda, la literatura també és una “excusa” per poder aprendre del nostre passat i per tant per poder recordar els períodes més importants del nostre país. I sobretot, que de vegades, tenim un llegat històric molt pròxim que desconeixem, i justament per aquest motiu, de vegades és bo asseure’s i pausadament llegir pàgines d’exili, per conèixer el que som i el que varem ser.
OBJECTIUS:
Amb aquest treball de recerca volia arribar a redescobrir els camins perduts de l’exili català, volia retrobar-me amb aquelles dreceres que un dia van cercar els nostres avis per intentar trobar-se amb un present millor... tot plegat, ho vaig fer a partir dels petits tresors que avui en dia encara conservem, dins de la literatura catalana. Nombrosos llibres d’autors diferents, que ens endinsaven en un món tèrbol i força desconegut per mi fins aleshores. D’altra banda, la història oral, també va ser clau, per arribar a entendre l’objectiu que amb marcava... perquè de la memòria i de l’oblit, és de on surten les millors idees.
RESULTATS:
Els resultats obtinguts van ser molts positius. No només havia conegut nous escriptors que fins el moment desconeixia, sinó que també havia descobert una mica més la història del meu país i sobretot m’havia impregnat del saber de tots aquells que un dia és van topar amb la Guerra Civil ja sigui per interès o perquè el camí de la vida, els havia fet topar amb aquella dura situació.
CONCLUSIONS:
Després d’aquest treball he pogut veure que la literatura és la millor manera d’abocar tots aquells sentiments que tenim guardats en el nostre interior. D’altra banda, la literatura també és una “excusa” per poder aprendre del nostre passat i per tant per poder recordar els períodes més importants del nostre país. I sobretot, que de vegades, tenim un llegat històric molt pròxim que desconeixem, i justament per aquest motiu, de vegades és bo asseure’s i pausadament llegir pàgines d’exili, per conèixer el que som i el que varem ser.