El què, com i qui de la joieria
Autor: Blanca Casas Bosch
Centre:
Premi: Accèssit
Document:
El meu treball es divideix en tres blocs. El primer i més extens és la part teòrica en la qual s'explica la història de la joieria des dels seus inicis fins a l'actualitat destacant les característiques més específiques de cada període, d'aquesta manera he intentat descriure a trets generals l'evolució que ha seguit. El segon bloc és la part pràctica del treball, i s'hi expliquen els principals materials que s'usen així com els processos que realitzen els artesans per treballar-los, partint d'aquesta informació he intentat explicar en termes generals quin procés es realitza per elaborar una peça tot i que cal remarcar que depenent dels materials que s'usen i la peça que es vol realitzar el procés pot variar lleugerament. Partint de tota la informació que havia recopilat vaig decidir posar-la en pràctica elaborant la meva pròpia peça, un anell. El darrer bloc del treball consta de tres entrevistes a tres diferents tipus de joiers i dels estudis que qualsevol persona ha de cursar actualment per dedicar-se a aquest ofici.
Vaig escollir aquest tema per diversos motius. Volia que fos un tema original, però també que m'agradés i que l'accés a la informació fos relativament fàcil. La joieria era un dels temes a escollir entre d'altres, però mentre meditava sobre per quin decantar-me definitivament em vaig adonar que inconscientment observava les joies que portaven les persones del meu voltant. Això em va portar a decidir que el tema idoni seria la joieria, des de sempre m'havia agradat; potser el fet de conegués un joier des de sempre i que a vegades passés els matins dels dissabtes mirant com arreglava i com dissenyava peces hi ha influït.
La metodologia que vaig seguir a l'hora d'elaborar el treball va consistir bàsicament en obtenir el màxim d'informació possible basant-me en tres fonts. La primera va ser internet, la més fàcil de recórrer però la que em va proporcionar menys resultats ja que la informació que hi apareixia era força precària i inútil per la manera com volia orientar el treball. La segona font van ser els testimonis orals que em van ajudar a encaminar el projecte i em van aconsellar i guiar per aconseguir tota la informació que requeria. La darrera font van ser els llibres, els quals van resultar imprescindibles ja que proporcionaven tota mena de detalls que em van interessar molt l'hora d'elaborar la part d'història de la mateixa manera que oferien fotos espectaculars de peces que d'altra manera no hauria pogut conèixer; crec que és necessari mencionar que molts dels llibres que vaig utilitzar eren en anglès a falta dels seus equivalents en castellà o català. Un cop vaig tenir recopilada tota la informació vaig començar a donar una forma més definida a l'estructura del treball i a interessar-me per aspectes que no havia valorat fins aquell moment. Va ser en aquest moment quan vaig concertar les entrevistes amb els diferents joiers.
Un cop finalitzat aquest treball he arribat a les conclusions següents:
• La joieria avui en dia segueix igual que sempre llevat d'alguns petits avenços en les tècniques i les eines emprades, és un procés majoritàriament manual.
• Les tècniques bàsiques d'elaboració de les joies (fosa de metalls, encastament, polit, etc.) segueixen els mateixos processos que centenars d'anys enrere.
• L'or, les perles i els diamants segueixen sent els materials per excel•lència de la joieria.
• La mort abans era un motiu de creació de peces i els difunts eren enterrats amb elles.
• Avui en dia la moda i la joieria van estretament lligades fins al punt que molts dissenyadors de roba han llençat la seva pròpia línia de joieria.
• Una de les tendències actuals és la major excentricitat a l'hora d'inventar noves peces de joieria, com per exemple les joies pels ulls o en la roba interior, tot buscant l'originalitat.
• La major part de joies s'elaboraven seguint creences lligades amb el simbolisme de les pedres i amb les formes de les joies.
• En l'actualitat es creen peces de tot tipus d'estils, al llarg de la història cada cultura tenia els seus propis estils i en els darrers segles (des del segle XVI) aquests s'havien homogeneïtzat però en cada període es seguia l'estil vigent. Les peces que es creen no tenen cap significat ni cap simbolisme amagats.
• Actualment els homes o bé no porten joies o bé en porten molt poques en detriment d'altres èpoques històriques.
• Avui en dia les joies són un complement més del vestuari i qui més qui menys en porta alguna, abans, en canvi, eren un símbol de poder i de prestigi i no tota la població hi tenia accés.
• El fet que es dissenyin joies amb tot tipus de materials i que se'n produeixin amb sèrie fa que siguin accessibles a tots els públics.
• Aquest mercat és molt susceptible a les crisis econòmiques tot i que en l'actualitat mou milions d'euros. També es caracteritza per moltes petites empreses amb pocs treballadors i no per grans companyies.
• La producció és força individualista amb cada peça en la joieria artesanal.
• La joieria artesanal té molt més valor que la joieria fabricada en sèrie, tot i que hi hagin peces amb un elevat valor a causa dels materials amb els que han estat fabricades; a més abans no es fabricaven peces d'aquesta darrera manera.
• A partir de la meva pròpia experiència m'he adonat que fer una joia és una tasca molt més complexa del que sembla i que requereix moltes hores de dedicació.
Vaig escollir aquest tema per diversos motius. Volia que fos un tema original, però també que m'agradés i que l'accés a la informació fos relativament fàcil. La joieria era un dels temes a escollir entre d'altres, però mentre meditava sobre per quin decantar-me definitivament em vaig adonar que inconscientment observava les joies que portaven les persones del meu voltant. Això em va portar a decidir que el tema idoni seria la joieria, des de sempre m'havia agradat; potser el fet de conegués un joier des de sempre i que a vegades passés els matins dels dissabtes mirant com arreglava i com dissenyava peces hi ha influït.
La metodologia que vaig seguir a l'hora d'elaborar el treball va consistir bàsicament en obtenir el màxim d'informació possible basant-me en tres fonts. La primera va ser internet, la més fàcil de recórrer però la que em va proporcionar menys resultats ja que la informació que hi apareixia era força precària i inútil per la manera com volia orientar el treball. La segona font van ser els testimonis orals que em van ajudar a encaminar el projecte i em van aconsellar i guiar per aconseguir tota la informació que requeria. La darrera font van ser els llibres, els quals van resultar imprescindibles ja que proporcionaven tota mena de detalls que em van interessar molt l'hora d'elaborar la part d'història de la mateixa manera que oferien fotos espectaculars de peces que d'altra manera no hauria pogut conèixer; crec que és necessari mencionar que molts dels llibres que vaig utilitzar eren en anglès a falta dels seus equivalents en castellà o català. Un cop vaig tenir recopilada tota la informació vaig començar a donar una forma més definida a l'estructura del treball i a interessar-me per aspectes que no havia valorat fins aquell moment. Va ser en aquest moment quan vaig concertar les entrevistes amb els diferents joiers.
Un cop finalitzat aquest treball he arribat a les conclusions següents:
• La joieria avui en dia segueix igual que sempre llevat d'alguns petits avenços en les tècniques i les eines emprades, és un procés majoritàriament manual.
• Les tècniques bàsiques d'elaboració de les joies (fosa de metalls, encastament, polit, etc.) segueixen els mateixos processos que centenars d'anys enrere.
• L'or, les perles i els diamants segueixen sent els materials per excel•lència de la joieria.
• La mort abans era un motiu de creació de peces i els difunts eren enterrats amb elles.
• Avui en dia la moda i la joieria van estretament lligades fins al punt que molts dissenyadors de roba han llençat la seva pròpia línia de joieria.
• Una de les tendències actuals és la major excentricitat a l'hora d'inventar noves peces de joieria, com per exemple les joies pels ulls o en la roba interior, tot buscant l'originalitat.
• La major part de joies s'elaboraven seguint creences lligades amb el simbolisme de les pedres i amb les formes de les joies.
• En l'actualitat es creen peces de tot tipus d'estils, al llarg de la història cada cultura tenia els seus propis estils i en els darrers segles (des del segle XVI) aquests s'havien homogeneïtzat però en cada període es seguia l'estil vigent. Les peces que es creen no tenen cap significat ni cap simbolisme amagats.
• Actualment els homes o bé no porten joies o bé en porten molt poques en detriment d'altres èpoques històriques.
• Avui en dia les joies són un complement més del vestuari i qui més qui menys en porta alguna, abans, en canvi, eren un símbol de poder i de prestigi i no tota la població hi tenia accés.
• El fet que es dissenyin joies amb tot tipus de materials i que se'n produeixin amb sèrie fa que siguin accessibles a tots els públics.
• Aquest mercat és molt susceptible a les crisis econòmiques tot i que en l'actualitat mou milions d'euros. També es caracteritza per moltes petites empreses amb pocs treballadors i no per grans companyies.
• La producció és força individualista amb cada peça en la joieria artesanal.
• La joieria artesanal té molt més valor que la joieria fabricada en sèrie, tot i que hi hagin peces amb un elevat valor a causa dels materials amb els que han estat fabricades; a més abans no es fabricaven peces d'aquesta darrera manera.
• A partir de la meva pròpia experiència m'he adonat que fer una joia és una tasca molt més complexa del que sembla i que requereix moltes hores de dedicació.