Quin color veus ? El daltonisme
Autor: ALBA VALLS TREPAT
Centre: INST.RIBERA DEL SIÓ
Document:
Quin color veus? El daltonisme
Aquest treball consta de dues parts: la part teòrica i la part pràctica. A la part teòrica m’he informat sobre què és el daltonisme i quins tipus n’hi ha, la part genètica del daltonisme, els mètodes de detecció d’aquesta anomalia, les limitacions en què es troben, la innovació del test Color Vision i els filtres Colorlite, l’entrevista a l’Araceli Garcia i, finalment els resultats de les enquestes realitzades a alumnes de l’ institut.
La part pràctica conté dos annexos. A l’annex 1 s’ha realitzat un treball de camp per tal de conèixer el percentatge de daltònids de la mostra i també per saber com es coneix aquesta anomalia. A més, també he realitzat entrevistes per veure com els afecta a la vida quotidiana. A l’annex 2 hi apareixen les dues pràctiques realitzades. En primer lloc vaig fer el test d’ Ishihara a alumnes de 1r i 2n de Batxillerat. La segona es va realitzar a una òptica on vaig poder conèixer el funcionament del test Color Vision i els filtres Colorlite.
OBJECTIUS:
· Conèixer el funcionament i les característiques de l’ull per tenir una base que m’ ajudarà a entendre el daltonisme en concret.
· Saber què és i els diferents tipus de daltonisme.
· Aprofundir en com afecta el daltonisme genèticament.
· Estar al corrent d’algun mètode que ajuda i millora la visió dels daltònids.
· Conèixer les limitacions que tenen envers l’entorn social, per exemple la dificultat al trobar feina i en situacions quotidianes.
· Realitzar una part pràctica que em permeti conèixer aquesta anomalia de forma directa.
· Tenir l’oportunitat de conèixer diagnòstics i de parlar i enquestar a algú que pateix aquest trastorn visual.
METODOLOGIA:
El meu mètode de recerca ha consistit en consultar llibres, enciclopèdies i internet. Aquests mètodes de consulta m’han permès saber certa informació necessària per poder realitzar posteriorment la part pràctica.
RESULTATS:
· Un cop fetes les enquestes els resultats han estat els següents: 4 de 67 alumnes són daltònids.
· Les entrevistes m’han permès tindre una idea general de com es considera el daltonisme. No es creu que sigui una anomalia important ja que els hi permet fer una vida totalment normal.
· Pràctica 1: segons el resultat que han donat amb el test d’ Ishihara, 3 alumnes de 42 són daltònids.
· Pràctica 2: s’ha realitzat a dos nois. El primer és protà verd i el filtre escollit és el P30. El segon resulta ser deutà vermell i s’ha escollit el filtre P20.
CONCLUSIONS:
Enquestes:
· El daltonisme es coneix però no específicament.
· No es considera un trastorn que provoqui discriminació.
· Es pensa que a la feina no hi ha gaires limitacions. Per altra banda, sí en el cas de combinar la roba i a l’escola.
· Gairebé tothom sap si és daltònid o no.
Entrevistes:
· La prova més utilitzada per a detectar daltonisme és el test d’ Ishihara.
· L’anècdota més explicada, és la de pintar un arbre incorrectament.
· El daltonisme és una anomalia que et permet fer vida normal i que la gent et tracta igual.
Pràctica 1:
· El test d ’Ishihara és conegut per molta gent.
· He observat que algunes làmines han resultat més difícils de veure correctament. He atribuït aquest fet a la qualitat de la imatge.
· Amb la realització del test, he aconseguit un resultat del 7 % de nois daltònids.
Pràctica 2:
· Les persones daltònides es sorprenen al veure millor els colors.
· Els filtres Colorlite fan l’efecte contrari a una persona amb visió normal
· El plantejament per a decidir si usar o no els filtres, es basa en l’estètica.
Aquest treball consta de dues parts: la part teòrica i la part pràctica. A la part teòrica m’he informat sobre què és el daltonisme i quins tipus n’hi ha, la part genètica del daltonisme, els mètodes de detecció d’aquesta anomalia, les limitacions en què es troben, la innovació del test Color Vision i els filtres Colorlite, l’entrevista a l’Araceli Garcia i, finalment els resultats de les enquestes realitzades a alumnes de l’ institut.
La part pràctica conté dos annexos. A l’annex 1 s’ha realitzat un treball de camp per tal de conèixer el percentatge de daltònids de la mostra i també per saber com es coneix aquesta anomalia. A més, també he realitzat entrevistes per veure com els afecta a la vida quotidiana. A l’annex 2 hi apareixen les dues pràctiques realitzades. En primer lloc vaig fer el test d’ Ishihara a alumnes de 1r i 2n de Batxillerat. La segona es va realitzar a una òptica on vaig poder conèixer el funcionament del test Color Vision i els filtres Colorlite.
OBJECTIUS:
· Conèixer el funcionament i les característiques de l’ull per tenir una base que m’ ajudarà a entendre el daltonisme en concret.
· Saber què és i els diferents tipus de daltonisme.
· Aprofundir en com afecta el daltonisme genèticament.
· Estar al corrent d’algun mètode que ajuda i millora la visió dels daltònids.
· Conèixer les limitacions que tenen envers l’entorn social, per exemple la dificultat al trobar feina i en situacions quotidianes.
· Realitzar una part pràctica que em permeti conèixer aquesta anomalia de forma directa.
· Tenir l’oportunitat de conèixer diagnòstics i de parlar i enquestar a algú que pateix aquest trastorn visual.
METODOLOGIA:
El meu mètode de recerca ha consistit en consultar llibres, enciclopèdies i internet. Aquests mètodes de consulta m’han permès saber certa informació necessària per poder realitzar posteriorment la part pràctica.
RESULTATS:
· Un cop fetes les enquestes els resultats han estat els següents: 4 de 67 alumnes són daltònids.
· Les entrevistes m’han permès tindre una idea general de com es considera el daltonisme. No es creu que sigui una anomalia important ja que els hi permet fer una vida totalment normal.
· Pràctica 1: segons el resultat que han donat amb el test d’ Ishihara, 3 alumnes de 42 són daltònids.
· Pràctica 2: s’ha realitzat a dos nois. El primer és protà verd i el filtre escollit és el P30. El segon resulta ser deutà vermell i s’ha escollit el filtre P20.
CONCLUSIONS:
Enquestes:
· El daltonisme es coneix però no específicament.
· No es considera un trastorn que provoqui discriminació.
· Es pensa que a la feina no hi ha gaires limitacions. Per altra banda, sí en el cas de combinar la roba i a l’escola.
· Gairebé tothom sap si és daltònid o no.
Entrevistes:
· La prova més utilitzada per a detectar daltonisme és el test d’ Ishihara.
· L’anècdota més explicada, és la de pintar un arbre incorrectament.
· El daltonisme és una anomalia que et permet fer vida normal i que la gent et tracta igual.
Pràctica 1:
· El test d ’Ishihara és conegut per molta gent.
· He observat que algunes làmines han resultat més difícils de veure correctament. He atribuït aquest fet a la qualitat de la imatge.
· Amb la realització del test, he aconseguit un resultat del 7 % de nois daltònids.
Pràctica 2:
· Les persones daltònides es sorprenen al veure millor els colors.
· Els filtres Colorlite fan l’efecte contrari a una persona amb visió normal
· El plantejament per a decidir si usar o no els filtres, es basa en l’estètica.