L'Arquitectura del Vi
Autor: Ariadna Gutiérrez Quiñones
Centre: INST.EL SUI
Document:
RESUM DE L’ARQUITECTURA DEL VI
OBJECTIUS
L’Arquitectura del Vi és un treball centrat en l’arquitectura avantguardista que durant els darrers anys els cellers d’arreu de món han pres com a model. I és que durant molts anys, l’arquitectura s’ha treballat separadament de la funcionalitat, de manera que els edificis que tenien unes funcions molt concretes es construïen només tenint en compte certs aspectes, descuidant l’aparença externa.
Però una cosa indubtable és que les persones ens guiem per les primeres impressions i ens movem o actuem segons el que veiem. Aquesta va ser, fa poc més d’una dècada, la motivació dels amos dels cellers a construir edificis funcionals a més d’espectaculars. Van pensar que si feien un celler diferent a la resta en quant a la seva arquitectura, aconseguirien atraure nous clients. I és precisament això el que es coneix com a L’Arquitectura del Vi, un moviment arquitectònic que va sorgir primerament a la Vall de Napa, Califòrnia, i que es va anar expandint per tot el món fins a arribar a la península, impactant amb força a la zona de La Rioja.
I és allà on trobem cellers com: B. Baigorri, per Iñaki Aspiazu, Darien, per Jesús Marino Pascual, Juan Alcorta, per Ignacio Quemada, Viña Tondonia, per Zaha Hadid, Ysios, per Santiago Calatrava o L’edifici de la Ciutat del Vi dels cellers Marqués de Riscal, fet per Frank Owen Gehry.
Per tant, l’objectiu principal d’aquest treball ha estat demostrar que la funcionalitat i l’aparença entesa com a disseny, no estan renyides, sinó tot el contrari: són complementaries. Al llarg d’aquestes pàgines s’ha intentat estudiar d’una manera més o menys tècnica l’estructura i les idees que van promoure cadascun dels edificis, per arribar a entendre que l’arquitectura juga amb els materials i la natura per adequar-la a les necessitats humanes concretes. Els edificis s’integren al medi, prenen la natura com a model a seguir en la seva aparença externa, soterren sales per aconseguir temperatures concretes i cobreixen sostres amb vegetació per acostar-se a l’entorn que els acull. Tot plegat fa que el resultat obtingut per part d’aquests arquitectes sigui tot un èxit, no només en la fabricació dels seus vins, sinó també en la publicitat i fama que generen.
RESULTATS
El tema tractat en L’Arquitectura del Vi, la dels cellers avantguardes, és un tema o tendència prou recent, de manera que la gent no entesa en el món de la vinicultura no els coneix. Actualment, al ser un moviment en plena expanció i coneixment, als webs no es donen prou referències a l’arquitectura, de manera que em vaig veure obligada a desplaçar-me fins als edificis i visitar-los per mi mateixa. Les fotografies, d’igual manera, han estat preses en aquestes visites ja que les existents a la xarxa són escasses i poc detallistes.
Després doncs d’haver reunit la informació necessària i d’haver parlat amb totes les persones relaciones directament, s’ha obtingut un treball on es tracten els sis cellers d’una manera individual i concreta, posant per últim una conclusió final on es relacionen entre si per classificar-los en tres grups ben diferenciats. Finalment i per acabar d’entendre el que promou construir un edifici amb aquestes característiques, s’ha construït una maqueta a escala 1:125 del celler Ysios, situat al poble de Laguardia i firmat per l’arquitecte Santiago Calatrava. La maqueta és en realitat una adaptació de l’edifici original, ja que amb ella es volia explicar certs aspectes ignorant un altres. D’aquesta manera, es van ignorar dues sales adjuntes a les de elaboració i criança, fent que la maqueta cotés amb 1 metres de llargària, quan l’edifici real en conta amb 200. Els materials utilitzats han estat cartró ploma i llistons de fusta de pi per a l’estructura principal.
CONCLUSIONS
Els sis cellers treballs mostren certs aspectes en comú però tot i les seves aparences es poden dividir en tres grups segons la seva estructura i distribució.
Fer aquesta feina ha fet que m’adonés que l’arquitectura ha de ser entesa com una eina amb la que es pot treballar amb la personalitat, capaç de demostrar als demés el potencial de qualsevol persona. Gràcies a l’estudi de la construcció i l’aparença d’edificis es pot treure a la llum el millor de cada individu, de cada firma, per ensenyar-la a la resta de la humanitat i dir: aquí estic, veniu a veure’m i em descobrireu.
Aquest és principalment, l’argument en el que els amos dels diferents cellers mostrats s’han basat per apostar per aquest nou model de publicitat. I la qüestió és que els ha funcionat a la perfecció.
A més a més, l’oportunitat que han tingut aquests arquitectes de fer cellers avantguardistes, estic més que segura, crearà una corrent important al llarg de la història, al igual que un dia o va ser el modernisme o les grans esglésies de Roma. Espanya és ja un referent mundial en el món de l’arquitectura, i part d’aquest reeiximent ha estat possible gracies a ells, i és que haver fet un celler ja és un punt més en el currículum dels més grans arquitectes del món.
OBJECTIUS
L’Arquitectura del Vi és un treball centrat en l’arquitectura avantguardista que durant els darrers anys els cellers d’arreu de món han pres com a model. I és que durant molts anys, l’arquitectura s’ha treballat separadament de la funcionalitat, de manera que els edificis que tenien unes funcions molt concretes es construïen només tenint en compte certs aspectes, descuidant l’aparença externa.
Però una cosa indubtable és que les persones ens guiem per les primeres impressions i ens movem o actuem segons el que veiem. Aquesta va ser, fa poc més d’una dècada, la motivació dels amos dels cellers a construir edificis funcionals a més d’espectaculars. Van pensar que si feien un celler diferent a la resta en quant a la seva arquitectura, aconseguirien atraure nous clients. I és precisament això el que es coneix com a L’Arquitectura del Vi, un moviment arquitectònic que va sorgir primerament a la Vall de Napa, Califòrnia, i que es va anar expandint per tot el món fins a arribar a la península, impactant amb força a la zona de La Rioja.
I és allà on trobem cellers com: B. Baigorri, per Iñaki Aspiazu, Darien, per Jesús Marino Pascual, Juan Alcorta, per Ignacio Quemada, Viña Tondonia, per Zaha Hadid, Ysios, per Santiago Calatrava o L’edifici de la Ciutat del Vi dels cellers Marqués de Riscal, fet per Frank Owen Gehry.
Per tant, l’objectiu principal d’aquest treball ha estat demostrar que la funcionalitat i l’aparença entesa com a disseny, no estan renyides, sinó tot el contrari: són complementaries. Al llarg d’aquestes pàgines s’ha intentat estudiar d’una manera més o menys tècnica l’estructura i les idees que van promoure cadascun dels edificis, per arribar a entendre que l’arquitectura juga amb els materials i la natura per adequar-la a les necessitats humanes concretes. Els edificis s’integren al medi, prenen la natura com a model a seguir en la seva aparença externa, soterren sales per aconseguir temperatures concretes i cobreixen sostres amb vegetació per acostar-se a l’entorn que els acull. Tot plegat fa que el resultat obtingut per part d’aquests arquitectes sigui tot un èxit, no només en la fabricació dels seus vins, sinó també en la publicitat i fama que generen.
RESULTATS
El tema tractat en L’Arquitectura del Vi, la dels cellers avantguardes, és un tema o tendència prou recent, de manera que la gent no entesa en el món de la vinicultura no els coneix. Actualment, al ser un moviment en plena expanció i coneixment, als webs no es donen prou referències a l’arquitectura, de manera que em vaig veure obligada a desplaçar-me fins als edificis i visitar-los per mi mateixa. Les fotografies, d’igual manera, han estat preses en aquestes visites ja que les existents a la xarxa són escasses i poc detallistes.
Després doncs d’haver reunit la informació necessària i d’haver parlat amb totes les persones relaciones directament, s’ha obtingut un treball on es tracten els sis cellers d’una manera individual i concreta, posant per últim una conclusió final on es relacionen entre si per classificar-los en tres grups ben diferenciats. Finalment i per acabar d’entendre el que promou construir un edifici amb aquestes característiques, s’ha construït una maqueta a escala 1:125 del celler Ysios, situat al poble de Laguardia i firmat per l’arquitecte Santiago Calatrava. La maqueta és en realitat una adaptació de l’edifici original, ja que amb ella es volia explicar certs aspectes ignorant un altres. D’aquesta manera, es van ignorar dues sales adjuntes a les de elaboració i criança, fent que la maqueta cotés amb 1 metres de llargària, quan l’edifici real en conta amb 200. Els materials utilitzats han estat cartró ploma i llistons de fusta de pi per a l’estructura principal.
CONCLUSIONS
Els sis cellers treballs mostren certs aspectes en comú però tot i les seves aparences es poden dividir en tres grups segons la seva estructura i distribució.
Fer aquesta feina ha fet que m’adonés que l’arquitectura ha de ser entesa com una eina amb la que es pot treballar amb la personalitat, capaç de demostrar als demés el potencial de qualsevol persona. Gràcies a l’estudi de la construcció i l’aparença d’edificis es pot treure a la llum el millor de cada individu, de cada firma, per ensenyar-la a la resta de la humanitat i dir: aquí estic, veniu a veure’m i em descobrireu.
Aquest és principalment, l’argument en el que els amos dels diferents cellers mostrats s’han basat per apostar per aquest nou model de publicitat. I la qüestió és que els ha funcionat a la perfecció.
A més a més, l’oportunitat que han tingut aquests arquitectes de fer cellers avantguardistes, estic més que segura, crearà una corrent important al llarg de la història, al igual que un dia o va ser el modernisme o les grans esglésies de Roma. Espanya és ja un referent mundial en el món de l’arquitectura, i part d’aquest reeiximent ha estat possible gracies a ells, i és que haver fet un celler ja és un punt més en el currículum dels més grans arquitectes del món.