Skip to main content

El color dels vegetals: antioxidants i salut

Autor: Bruna Suriñach Ayats
Centre: INST. VIC
1. Introducció

El cos humà per funcionar necessita consumir una certa quantitat d’energia la qual prové bàsicament dels aliments que ingerim. Analitzar aquests aliments consisteix en identificar quins nutrients contenen, per saber els efectes que tindran sobre el cos humà.
És en aquest context on s’emmarca el present treball de recerca. ‘El color dels vegetals: antioxidants i salut’ que pretén fer un estudi sobre el color de les fruites i verdures. En el treball s’identificaran els compostos químics que provoquen els determinats colors en els vegetals, i s’estudiaran els efectes que aquests compostos produeixen en el cos humà quan es prenen com a aliments. El treball tindrà una part teòrica en la qual es cercaran alguns dels pigments vegetals i el seu efecte en la salut de les persones quan s’ingereixen, i una segona part de laboratori en la qual s’analitzaran diferents aliments per a identificar els pigments que contenen.

1.2. Objectius

El treball s’ha plantejat en base les pràctiques del laboratori, d’aquesta manera s’han escollit uns límits a estudiar per a poder fer-ne un correcte desenvolupament.
En la part teòrica, el principal objectiu era el de recerca bibliogràfica. Conèixer la naturalesa de la llum ja que sense llum no hi ha colors, estudiar diferents pigments vegetals que donen color a fruites i verdures, i estudiar la funció com a antioxidants d’aquests pigments en l’organisme humà.
La part pràctica té com a objectius investigar l’extracció, aïllament i caracterització de pigments vegetals al laboratori.

1.3. Conclusions

Per poder explicar detalladament el color dels vegetals, primer ens hem de centrar en la visió, ja que ens permet observar-los. L’ull humà és un complex sistema visual capaç de captar les radiacions electromagnètiques corresponents a la regió de la llum visible, i d’aquesta manera ens permet conèixer el món.
Tots els vegetals tenen colors. Els colors són deguts als pigments, capaços de reflectir longituds d’ones que són captades per els nostres ulls. Els pigments que donen color als vegetals són principalment els carotens, les xantofil•les i els flavonoides. Els carotens i les xantofil•les són uns compostos orgànics formats per una cadena amb 8 isoprens, amb dobles enllaços conjugats entre sí. Els flavonoides en canvi, contenen un grup fenol.
Aquests pigments actuen com a antioxidants en el cos humà, és a dir, són molècules capaces d’alentir o prevenir l’oxidació d’altres molècules. En el cos humà s’hi porten a terme milions de reaccions, algunes de les quals provoquen l’oxidació de les molècules, que pot provocar greus danys a les cèl•lules i fins i tot degenerar en malalties com el càncer i l’alzheimer. Els pigments vegetals, com el beta carotè, gràcies al seu poder reductor, són capaços de neutralitzar aquests radicals lliures produïts en l’oxidació, i d’aquesta manera ajudar a prevenir diverses malalties.
Per tant, podem dir que l’ingesta d’aliments de diferents colors és una bona manera de fer salut, ja que, els pigments són unes molècules necessàries per al funcionament del nostre cos i que ens poden ajudar a prevenir moltes malalties en un futur.
Pel que fa a les conclusions de la part teòrica i d’acord amb les hipòtesis plantejades, s’ha trobat que:
• L’etanol no és un bon dissolvent per a l’extracció dels carotens degut al caràcter hidrofòbic dels carotens i la polaritat de l’etanol. Els millors extractants han resultat ser l’acetat d’etil i l’hexà.
• Els millors dissolvents per a utilitzar com a eluents dels carotens en CCP, són l’acetona i l’hexà.
• En la CCP, hem pogut aïllar diferents isòmers del beta carotè, com també el licopè i la pelorganidina.
• En l’espectrofotometria s’han pogut caracteritzar i fer l’espectre d’absorció del licopè i del beta carotè.